Galdós, decebedor i ofensiu l’Editorial d’aquesta setmana. En nom dels tiets que en el món som, voldria fer-vos les següents consideracions.
Ens dieu, NOMÉS el 18% de la població és estrangera. NOMÉS el 34% d’aquests són receptors de renda garantida. Aquestes persones, NO col·lapsen els serveis públics. I seguiu amb afirmacions ridiculitzadores de qui sentiu raonaments com a mínim tan plausibles com els vostres. Us sentiu cofois perquè us han dit que els migrants ens aporten el 10% dels ingressos de la Seguretat Social, mentre que la seva despesa només és de l’1%… Aquí ens feu trampa, nois, esteu amagant-nos el cost de la despesa dels nouvinguts, sense feina i vulnerables que no han cotitzat mai, ni, previsiblement, mai ho faran en un futur amb perspectives tan fosques com les actuals. Entretant forçosament han de generar despesa, la que, ens agradi o no, hem d’assumir pel simple fet que hauria d’anar a sufragar les necessitats de la gent que equivocadament han trucat a la nostra porta, que per manca de previsió hem convertit en marginada.
Si donem per bons els percentatges que exposeu, realment els trobeu correctes i esperançadors del benestar d’aquesta gent i també del nostre, amb aquestes xifres premonitòries? Voleu dir que no teniu “pa a l’ull”? Això és bonisme de l’innocent; NOMÉS, NOMÉS…, quina fal·làcia, tu! Creieu factible encabir set persones dins un Seat 600? Doncs això és el mateix que el fet que, si Catalunya amb prou feines tenia capacitat per atendre socialment sis milions de persones, algú pugui creure possible atendre com cal els vuit milions actuals o els deu que preveu irresponsablement el MHP? Quina és la xifra límit? Si us creieu tot això, el resultat de tot plegat és la constatació inequívoca d’un excés de personal per poder ser atès com a persones del segle XXI. Estem, ara mateix, deshumanitzant i excloent els més vulnerables, tant nouvinguts estrangers com els propis.
Badalona aquests dies és el clar resultat del bonisme mal entès que m’adono que esteu practicant sense cap mena d’escrúpol ni mirada a mitjà i llarg termini.
Sigueu, si us plau, respectuosos amb les famílies, des del gat fins a l’avi de cada casa. I, sobretot que els nebots, per espavilats i vanitosos que sigueu, tingueu sempre present que si la “ignorància és molt atrevida, el bonisme també”.
Josep Mª Ponsa Casas
Vilafranca del Penedès
