La Josefa González viu, amb el seu fill i el seu marit, en un quart pis de la carretera d’Igualada, a Vilafranca del Penedès. Ella té una discapacitat del 72% reconeguda des de l’any 2018 i necessita cadira de rodes per desplaçar-se, mentre que el seu fill, de 25 anys, també té una discapacitat del 75%.
La família, que viu en un pis de lloguer des de l’any 2017, fa mesos que viu amb la preocupació de saber que la Comunitat de Propietaris preveu renovar aquest any l’ascensor i que les obres els deixaran, segons explica la Josefa, quatre mesos sense poder sortir de casa: “Vivim en un quart pis, jo vaig amb cadira de rodes, el nostre fill té una discapacitat gran i una alta dependència, no se’l pot deixar mai sol i, per acabar-ho d’adobar, el meu marit està pendent d’una intervenció molt delicada. Com es pensen que ens ho farem quatre mesos sense ascensor? Ens condemnen a quedar-nos a casa”, denuncia. Davant d’això, i de la poca empatia que, asseguren, mostra la Comunitat de Propietaris cap a la seva situació, aquesta família vilafranquina ha emprès mesures legals en contra.
Tot i que les obres no han començat encara, des que es van assabentar de la intenció de renovar l’ascensor, la Josefa no ha deixat de moure’s per denunciar la seva situació i també per reclamar a l’Ajuntament que els faciliti un pis adaptat de lloguer: “M’he reunit amb el regidor de Drets Socials i la nostra situació la coneixen tots els partits, però no m’ha servit de res. Bones paraules i prou. Ningú ens ajuda”.
Davant d’això, el regidor de Drets Socials, Ramon Zaballa, explica que Serveis Socials és sensible a la situació d’aquesta família i que estan treballant per buscar una solució a aquesta necessitat habitacional: “Hi estem treballant ara, abans mai se’ls ha desatès”, insisteix. Tot i això, apunta que l’Ajuntament busca una alternativa pels mesos que durin les obres, ja que per optar a un habitatge social a llarg termini cal complir amb altres requeriments de vulnerabilitat.
