Fa seixanta anys, a Vilanova i la Geltrú es van establir diversos assentaments allunyats del nucli de la ciutat que, amb el temps, s’han anat consolidant i esdevenint, en la majoria dels casos, la primera residència de molts veïns. Alguns d’aquests assentaments, com la Collada-Sis Camins o Fondo Somella, es van legalitzar a finals dels anys vuitanta i principis dels 2000, respectivament. Però d’ençà cap aquí ja no s’ha tornat a fer res més. Ara, més de dues dècades després, l’Ajuntament vilanoví s’ha proposat “reconèixer” el que ells mateixos defineixen com a “urbanitzacions periurbanes”. Es calcula que a la ciutat encara n’hi ha unes trenta, però la següent a integrar-se urbanísticament a Vilanova i la Geltrú serà Mas Roquer.
L’Ajuntament ha presentat recentment un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, que ha analitzat la viabilitat urbanística, econòmica i ambiental d’iniciar un procés de regularització a quatre urbanitzacions periurbanes: Mas Roquer, Mas Tapet, Torre del Veguer i Pau de l’Hostal. D’aquestes, Mas Roquer és, segons el regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet, la més viable de totes: “D’una banda, és la periurbana que està més a prop de la ciutat i, per tant, de la xarxa d’infraestructures. De l’altra, el 80% dels veïns ens ha demanat explícitament iniciar aquesta regularització”. Això no és cosa menor, ja que els veïns hauran d’assumir els costos d’urbanització.
Actualment, a Mas Roquer viuen unes tres-centes persones. Es tracta d’una urbanització que es va establir al nord de la ciutat a mitjan segle XX, sense cap llicència ni cap plantejament. “Eren hortets de cap de setmana, procedents de parcel·lacions del territori que es van fer entre els anys 60 i 70”, recorda Llobet. Amb el pas dels anys, l’assentament s’ha consolidat i s’han construït cases a més d’un centenar de parcel·les. Això no obstant, no hi arriben els serveis urbanístics bàsics: no hi ha clavegueram, xarxa d’aigua potable (ara fan servir pous d’aigua), ni enllumenat, més enllà d’algun fanal que han instal·lat els mateixos veïns. En aquest sentit, la legalització de Mas Roquer farà arribar tots aquests serveis a la urbanització.
Des de l’Ajuntament expliquen que “serà un procés molt llarg”, i que no serà fins d’aquí a cinc anys que es podria iniciar la primera fase d’urbanització. Aquest 2026, però, el govern vol aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General necessària per començar a fer el Pla de Millora. Per a l’Ajuntament, els passos que se seguiran amb Mas Roquer poden servir d’exemple per a la legalització de la resta d’urbanitzacions periurbanes. Una estratègia que es vol incloure en el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) que s’està confeccionant.
Feia més de vint anys que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no entomava aquest repte. La darrera gran urbanització que es va fer a la ciutat va tenir lloc l’any 2002 amb la regularització de Fondo Somella. La crisi econòmica va impedir tirar endavant processos similars a Mas Tapet, Torre del Veguer, Pau de l’Hostal i Mas Roquer, que ara, per fi, sembla que es desencalla.
