Quan morir-se no és un negoci

0
198

(Fill i filles de Rosa Rosell Porta)

Tot i la vulnerabilitat que vius quan estàs encaixant que ja no tornaràs a veure la mare, és possible rebre un servei d’acompanyament respectuós i, a més a més, que faci possible la majoria de les seves últimes voluntats. Et reconforta saber que pots confiar en unes persones desconegudes que vetllaran perquè tot el ritual funerari es dugui a terme fins al final. D’altra banda, ens satisfà dir-vos que unes quantes d’aquestes persones desconegudes es troben a la funerària de Santa Susanna de Caldes de Montbui. Tot i que us pugui semblar estrany, no hi ha cap llei que obligui a contractar els serveis funeraris més propers. La nostra prioritat era rebre un acompanyament empàtic i que l’interès econòmic del servei quedés en un segon terme. Per això vam escollir una organització sense ànim de lucre amb més de deu anys d’existència.

La voluntat que la nostra mare pogués tenir la vetlla a Vilafranca va ser negada per la funerària ubicada a Vilafranca. L’argumentació que va donar als representants de la funerària contractada va ser que com que són una empresa privada, poden decidir a qui llogar aquest servei.

A Vilafranca potser hi ha persones conegudes, però, desgraciadament, per aconseguir satisfer la majoria de les últimes voluntats d’una vilafranquina de vuitanta-cinc anys, cal anar a buscar persones desconegudes de Caldes de Montbui (gestió i coordinació ritual funerari), de Sant Sadurní (sala de vetlla) i de Barcelona (cementiri de Vilafranca).

Pere Anton Bertran
Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI