La pregunta existencial del príncep Hamlet de Dinamarca i els clàssics, quan sembla que tot col·lapsi. La mateixa pregunta acompanyaria Albert Einstein abans de fugir del totalitarisme nazi quan, obtinguda la nacionalitat nord-americana l’any 1940, divulgaria la seva Teoria de la Pau Mundial. Fracassada la Societat de Nacions, el geni atòmic clama per un nou ordre mundial (“la solidaritat i el sacrifici resulten més efectius abans que les crisis assoleixin un punt crític”), amb la renúncia parcial de sobiranies nacionals i militars dels estats, sota un organisme que anticipa la Carta de l’ONU el 1945. Organisme que l’octubre de 1971, amb U-Thant de secretari general, estrenaria l’himne de les Nacions Unides compost i dirigit per Pau Casals (I am catalan!), qui rebria la Medalla de la Pau i interpretaria El cant dels ocells, present als concerts de l’exili. Simbologia d’alçada i magres resultats a un organisme llastat pel dret de veto. Per això, dins de les diferents sensibilitats a Penedès per la Pau, des d’Espiritualitat per un Món Millor ([email protected]) ens plantegem la necessitat d’interpel·lar la societat civil del Penedès perquè el manifest contra el dret veto a l’ONU s’enviï al Parlament. I la conveniència d’un dejuni (comú a les religions) col·lectiu, amb relleus i espais que al llarg de 19 dies (1-20 març, dia Felicitat per l’ONU) permetin dialogar, meditar o pregar junts. Sabent que, si escau, un voluntari dejunarà tots els dies perquè quedin coberts i els espais, oberts…
Lluís Díaz Ruiz
Vilafranca del Penedès
