L’hivern que està a punt d’acabar-se ha estat especialment dur des del punt de vista climatològic, amb diferents temporals que han deixat pluges torrencials, forts episodis de vents i llevantades que han provocat noves erosions en diferents zones del litoral. Al Baix Penedès, Calafell és un dels municipis que més ha patit l’embat de les onades, amb diferents temporals que han castigat especialment trams com el de l’Estany o el de Calafell Platja.
La situació no és nova, sinó que ja fa anys que es reprodueix, i provoca preocupació entre la població. Com a resultes d’això, s’ha constituït al nucli de la platja de Calafell una associació veïnal que, amb el nom de Viscalaplatja, vol recollir la inquietud ciutadana davant la persistent erosió del litoral. Recentment, els seus responsables han fet una enquesta amb l’objectiu de conèixer la percepció dels veïns “sobre l’estat de la platja i el seu nivell de protecció davant dels efectes dels temporals”.
A l’enquesta hi ha pres part 185 persones, de les quals un 68% són empadronades al municipi, un 20% són veïns de segona residència i un 12% són usuaris habituals de les platges calafellenques. L’enquesta evidencia que un 97% dels enquestats considera com a “greu” o “molt greu” l’afectació dels últims temporals a les platges del municipi, i un 83% opina que les platges “no estan prou protegides davant els temporals marítims”.
La majoria demana que es prenguin mesures de protecció addicionals a les que s’estan impulsant, i aposten per una combinació d’iniciatives. Així, un 20% demanen aportacions periòdiques de sorra, un 44% es decanten per les recuperacions dels sistemes dunars (que ja s’estan fent) o un 41% volen que es revisin estructures ja existents com el port de Segur. “Amb els resultats d’aquesta enquesta, contactarem amb l’Ajuntament i demanarem que ens expliquin quina previsió tenen per revertir aquesta situació, ja que hi ha molta preocupació”, explica a La Fura la secretària de l’associació, Àngels Sala.
Un dels aspectes que crida l’atenció de l’enquesta és que una gran majoria (84%) creu que caldrien mesures de protecció artificials a la mar, com esculleres o espigons. L’associació vol plantejar aquesta possibilitat al Servei de Costes de l’Estat, i afirmen que des del ministeri “no estan tancats a fer estructures rígides al mar, sempre que es facin amb menys impacte”.
“Opció superada”
Aquesta és una opció, però, que l’Ajuntament de Calafell continua veient inviable. Tal com trasllada a aquest mitjà el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, des del consistori “ja ho hem preguntat en diferents ocasions, i ens diuen que és una opció que fa temps que està superada”. Segons Marcos, “posar espigons pot funcionar en algun punt concret, però en platges llargues com la de Calafell no és recomanable, perquè l’únic que faríem és desplaçar el problema cap a una altra zona. Si els posem a l’Estany, ho desplaçaríem cap a Calafell Platja, si en poséssim allà, ho desplaçaríem cap al Sanatori, i així successivament”.
Això sense comptar que el fet que fer i mantenir aquestes estructures “és caríssim”, posant com a exemple que municipis com Cunit o Cubelles, que en tenen, tampoc han quedat lliures dels efectes dels temporals pel fet que els espigons no estan en bon estat. Finalment, el regidor remarca l’impacte que tenen infraestructures com aquestes als ecosistemes del fons marí. “Tindria sentit posar espigons a les Madrigueres?”, pregunta.
Marcos reitera que la recepta per evitar l’erosió del litoral fa temps que està clara: recuperació dels sistemes dunars, deixar més espai a la platja, i fer moviments de sorra per portar la que s’ha acumulat als ports. A Calafell, són prop de 20.000 els metres quadrats de sorra que s’han de portar anualment des de Coma-ruga.
