Des de l’any 2000, a Vilafranca del Penedès es va iniciar oficialment la recollida selectiva de la fracció orgànica. Han passat més de vint-i-cinc anys i, malgrat els avenços, la realitat és que aquesta fracció encara no se separa bé. I aquest és el veritable problema de fons.
És cert que el municipi ja disposava, des de mitjans dels anys vuitanta, d’una planta de recuperació i compostatge. Però no va ser fins al canvi de segle que la ciutadania va començar a separar la matèria orgànica. Des d’aleshores, s’ha insistit molt en la responsabilitat individual. Ara bé, cal dir-ho clar: aquesta responsabilitat no s’està exercint com cal, ni per part de tothom.
I la pregunta que em faig: com pot ser que, després de tant de temps, els grans generadors de residus —activitats econòmiques, comerços, restaurants, centres sanitaris— encara no compleixin de manera generalitzada una normativa vigent des de fa més d’un quart de segle?
La implantació del nou sistema al barri de les Clotes, i progressivament a tot el municipi, amb un model híbrid que combina contenidors per a la ciutadania i recollida porta a porta per a uns 400 establiments, pot ser una oportunitat per fer-ho millor. Però només ho serà si es posa el focus allà on cal: fer bé la separació de la fracció orgànica.
Calen controls, seguiment i inspeccions reals perquè fins ara, massa sovint, no s’ha fet correctament i barrejar les restes amb la matèria orgànica ja entrava dins de la normalitat.
I aquí entra una reflexió final. Parlem de contenidors “intel·ligents”. Però la pregunta és: serem nosaltres prou intel·ligents per utilitzar-los bé? Mentre aquests contenidors continuïn oberts segons l’equip de govern “per facilitar la transició”, aprofitem-ho per demostrar que el civisme no depèn de la tecnologia i separem correctament la fracció orgànica. Fem-ho bé, simplement perquè toca fer-ho bé.
Nosaltres generem molts residus, cada dia més, i ho hem de fer bé perquè els costos de la gestió de la brossa barrejada acaba sempre repercutint en la taxa de la brossa que paguem tots i totes.
Isabel Torrents Sala
Vilafranca del Penedès
