No sé com us n’heu assabentat vosaltres, jo ho he sabut per ser membre d’un d’aquells col·lectius que lluiten per visibilitzar una malaltia o per fer-la més fàcil de gestionar. El fet és que ha estat nombrós el públic que, el dijous 7 al Vendrell i el dimarts 19 a l’Arboç (totes dues cites han estat aquest mes de maig), ha aprofitat la Fira de la Salut per parlar amb els seus metges o infermeres sense l’angoixa d’un temps massa escàs per a les nostres necessitats d’explicar-nos i per a la necessitat dels professionals de dedicar-nos una atenció més distesa i llarga, que la que permet un sistema sanitari saturat. Els nostres professionals no han desaprofitat l’ocasió per constatar l’estat de salut de qui ho demanava i s’han dedicat, també, a prendre constants bàsiques, així com a informar dels recursos a l’abast de la majoria de població per tenir uns hàbits de vida saludables.
El fet ens ha transmès la satisfacció de constatar que són nombroses les associacions comarcals dedicades i preocupades per la millora de la qualitat de vida i que tradueixen la seva preocupació en tasques positives fetes per voluntaris, afectats o no per malalties diverses. Observar els participants m’ha fet recordar que, tot sabent que el teixit associatiu del país és ampli, fort i voldria pensar que valent, aquests col·lectius és especial i diferent. Són persones que, possiblement, s’han apuntat a l’associació amb el nom de la malaltia que pateixen a recerca de suport, informació, formació i millora del mal, i ben segur que han trobat el que cercaven, però de les seves actituds en les dues recents fires en dedueixo que, a més a més, han trobat amistat, companyia, comprensió i un espai on, sense ignorar la seva denominació determinada, han arribat a oblidar el nom del mal que els afligeix, gràcies a la sort de descobrir concòrdies inesperades.
Nati Soler Alcaide
Delegació Parkinson Baix Penedès
