Preparats pel fred

Els meteoròlegs anuncien un canvi de temps a partir d’avui mateix, amb forta baixa de temperatures i sensacions d’hivern. Si no s’hi ha pensat abans, doncs, és hora d’abordar un tema que esdevindrà cabdal si es vol passar amb el màxim confort els mesos més freds de l’any: l’escalfor de la llar.

El primer que cal tenir present és que abans que escalfar la casa, cal protegir-la del fred exterior. I els tancaments són fonamentals. Amb unes portes i unes finestres amb fissures, que deixin escletxes per on entri l’aire, per molt forta que es posi la calefacció, mai es tindrà l’estança 100% calenta i la despesa energètica serà sempre gran.

Avui dia, tots els materials que s’empren per al tancament de la llar han evolucionat molt i són molt eficients. Altra cosa són el preu que estiguem disposats o capacitats de pagar, l’estètica o la sensibilitat mediambiental que puguem tenir vers un o altre material. Els més habituals són l’alumini, el PVC i la fusta.

Els marcs de fusta són el material més aïllant per a les finestres i portes, però tenen la pega que el seu cost pot ser entre un 15 i un 25% superior a la resta de materials, si es vol que tingui una bona estanqueïtat. Com que on hi ha les diferències tèrmiques més agudes és a la muntanya, és en els pobles situats en cotes altes i en cases aïllades on se sol posar més finestres de fusta. Amb l’element afegit que la fusta té major concordança amb l’entorn forestal.

L’emmarcament del vidre també pot sortir més econòmic amb PVC o alumini amb trencament de pont tèrmic. El PVC és tot plàstic, de manera que no és conductor de fred. En canvi, l’alumini transmet el fred exterior; si a l’interior la temperatura és alta, hi ha contrast, el marc es mulla, apareix la condensació i també s’acaba perdent energia. Per evitar-ho, cal que la doble capa d’alumini (interior i exterior) del marc estigui separada per un plàstic: és el que anomenen trencament de pont tèrmic.

Actualment, totes les finestres ja se solen posar amb doble vidre i una càmera d’aire entremig. Perquè quedi encara millor aïllat, és convenient que, a més, un dels dos vidres incorpori una capa tractada amb una mena de pintura transparent, que fa de pantalla protectora; el material és el mateix que el del termo, però amb menys gruix. També és important que el vidre sigui de protecció solar i que vagi acompanyat de juntes de goma amb base de cautxú, per tal d’evitar filtracions per la ranura. Amb tot això, tan se val que es vulgui una finestra minimalista o amb molta superfície de vidre: hauria d’estar ja 100% aïllada.

Com a aïllament tèrmic pel fred i la calor, també per impermeabilitzar la llar i evitar humitats, una possible solució és el suro projectat. El suro té unes propietats que permet aplicar-lo a la façana de la casa com a revestiment (amb l’acabat de color que se li vulgui donar) i que també permet impermeabilitzar la teulada.

Es tracta d’un material transpirable, que deixa sortir la humitat cap a l’exterior i que alhora és fungicida, és a dir, elimina el fong de la humitat. Serveix tant per a sotacoberta, com per a cellers, habitacions, lavabos amb problemes de condensació… fins i tot per revestir bigues. A més, no és material conductor, de manera que encara que la temperatura baixi per sota del punt de congelació, mai estarà sota zero.

S’han fet proves a Girona i s’ha observat que amb tan sols una mà de suro projectat, hi pot haver fins a cinc graus de temperatura de diferència.

Escalfar la llar
Un cop protegits del fred exterior, cal, no obstant, dotar l’interior de la llar d’una temperatura que faci agradable la seva estada. Perquè no es tracta d’anar amb bufanda i guants per dins la casa. Es pot escalfar de moltes maneres diferents. Amb gas, amb electricitat, amb gasoil, amb llenya, amb biomassa, amb plaques solars… N’hi ha per tots els gustos, necessitats, preus i sensibilitats mediambientals.

El més comú són els radiadors escampats per totes les estances de la llar. Es recomana que hi hagi una costella de radiador per cada metre quadrat de l’estança. Posar-se menys ens abocarà a un major consum energètic ja que requerirà apujar la temperatura de la caldera per tal d’arribar a un mínim de confort. També és convenient purgar el radiador almenys un cop l’any, quan s’hagi de començar a fer servir, per tal de treure l’aire que pugui haver entrat al circuit tancat i que no deixarà escalfar prou. I encara una altra recomanació: fer un bon manteniment de la caldera, amb una bona neteja i una bona anàlisi de combustió, per tal de garantir-ne el seu bon funcionament.

Val a dir que des d’aquest any, per llei totes les calderes de gas de nova instal·lació han de ser de condensació, que són ecològiques i gasten un 30% menys que les atmosfèriques. A diferència d’aquestes últimes, les calderes de condensació s’autoregulen i no tenen aquelles aturades i arrencades quan s’ha arribat a la temperatura de confort, de manera que s’acaba aconseguint un estalvi energètic.

El més habitual és que la calefacció s’engegui, pari i reguli amb un termòstat d’ambient, que pot ser manual o, principalment, programable. En aquest darrer cas, l’estalvi energètic es calcula de prop del 8%. El millor lloc per col·locar-lo és en un lloc de pas, és a dir, al passadís. Bàsicament perquè si es col·loca al menjador, i és on més hi toca el sol durant el dia, tindrà més escalfor, s’aturarà abans i, en conseqüència, les habitacions quedaran fredes; i si fos a l’inrevés, podria ser que el menjador no s’acabés escalfant mai.

En ciutats i en municipis que estan gasificats, la font de calor més habitual és el gas, mentre que en l’àmbit més rural el gasoil hi té un pes important, malgrat tractar-se d’una energia fòssil i més bruta per a la llar. L’electricitat, per la seva part, és l’energia més cara per escalfar els radiadors. I tampoc és el més habitual que es doni temperatura a la llar amb aire condicionat, atès que l’aire és més volàtil i mai donarà el mateix caliu. Però tot són opcions i punts de vista.

Per caliu… el foc viu, la flama. Que pot ser amb estufa de llenya o amb biomassa, amb pèl·let. I amb una llar de foc millor que amb una estufa. Però tot pot ser.

Les llars de foc poden ser de llenya, de gas, de pèl·let, de bioetanol. Però el més comú de tot és la llenya, sobretot en cases amb espai suficient per emmagatzemar-la i on hi ha una sortida de fums convencional. En canvi, quan es tracta d’un pis, en què no hi ha espai per guardar llenya i la sortida de fums és mínima (per la façana de la casa, pel balcó o la terrassa), una nova tendència i que a més es circumscriu dins el conjunt d’energies netes és la biomassa.

Actualment les llars de foc són en el 99% dels casos tancades, amb una porteta que permet obrir-la en moments puntuals (per sentir l’espetec del foc, fer una torrada, etc.). Perquè no es tracta d’escalfar només l’estança on hi ha el foc a terra, i que quan te’n separis tres metres comencis a passar fred. Les llars estan dotades d’un sistema de canalització que permet distribuir l’escalfor per tota la casa sencera. D’aquesta manera, el seu rendiment és del 85%. Amb foc obert, el rendiment cau al 20%. És, doncs, més eficient, més net i no hi ha perill que s’escapi una guspira.

La conca mediterrània és una font calorífica inesgotable per fer biomassa. Se’n pot fer amb pèl·let, amb closca d’ametlla, d’avellana, amb pinyol d’oliva. La diferència està en la seva potència energètica. El que té més poder calorífic és el pèl·let fet de pi; més que no pas el fet de verga de cep, que és més econòmic, però que requereix més sac per arribar al mateix grau de combustió.

A diferència del que pugui semblar, la biomassa genera molt poc residu (sis quilos de cendra –biodegradable– per cada tona de pèl·let, si és de qualitat), que es guarda en un calaixet a la mateixa estufa. Igual com les llars de foc, es pot fer canalització per tota la casa (o per les estances que es vulgui), de manera que l’escalfor arribi arreu. És net, silenciós, ajuda a netejar el bosc, no contamina, es pot engegar amb comandament a distància o des del mòbil, i això sí, requereix un cert espai per guardar-hi els sacs de combustible. La inversió inicial serà alta, però l’amortització pot arribar en dos-quatre hiverns.

La suma conjunta de tots els elements esmentats (vidres, finestres, calefacció, protecció de sostres, parets, tipus d’energia utilitzada, etc.) pot determinar que l’estalvi energètic d’una llar pugui oscil·lar entre el 5% i el 40%. Val a la pena tenir-ho present.

Fina Urpí, arquitecta i postgrau en gestió energètica ([email protected])

Què és l’eficiència energètica?
És utilitzar l’energia intel·ligentment. És reduir el consum mantenint el confort. Perquè ningú ha de passar fred. Si som eficients, tenim un estalvi econòmic i una reducció dels gasos d’efecte hivernacle.

Com ho podem aconseguir?
Depèn de tres factors: de la millora de l’envolvent de l’edifici, d’augmentar l’eficàcia de les instal·lacions i d’optimitzar l’ús i la gestió de la casa.

Cap on ha d’estar orientat, l’habitatge?
La millor orientació és cap al sud, per aprofitar al màxim l’energia i la il·luminació del sol. Perquè el millor estalvi és l’energia que no es consumeix. Pel que fa a la distribució dins de l’habitatge, les estances d’ús més continu, com la sala d’estar, haurien de situar-se al sud. D’altra banda, cap el nord, fent de banda protectora, és convenient col·locar peces com els banys, la cuina i els locals d’instal·lacions. Respecte les obertures, el màxim de superfície vidriada millor a la façana sud, on amb una protecció solar adequada com un voladís, la casa estarà protegida del sol a l’estiu i gaudirà de l’energia del sol a l’hivern.

Un bon aïllament exterior també deu ser clau.
És fonamental per reduir la demanda d’energia. Com més a l’exterior situem l’aïllament, més inèrcia tindrem. D’aquesta manera, de nit quan faci més fred, un cop tinguem escalfada la casa amb l’ajuda del sol, les parets i els terres cediran la calor emmagatzemada durant el dia. Per exemple, els murs gruixuts de les nostres masies fan que tinguem temperatures més estables i no els cal tanta energia per escalfar a l’hivern ni refredar a l’estiu.

Tanmateix, cal ventilar cada dia.
La casa ha de renovar l’aire cada dia, per salubritat i per evitar condensacions i humitats de la casa. La millor hora és cap al migdia perquè la temperatura no és gaire baixa. I durant deu minuts tot obert a de bat a bat n’hi ha prou.

Amb deu minuts n’hi ha prou i no es refreda la casa?
Sí, n’hi ha prou i no baixa molt la temperatura perquè les parets i el terra tenen inèrcia. Potser en climes més extrems sí, perquè la temperatura exterior és molt baixa, però aquí no. Ara, per normativa, les cases noves ja disposen de sistemes de ventilació que garanteixen l’extracció de l’aire viciat tot i tenir-les tancades.

Grans vidrieres deuen ser una gran fuga d’escalfor…
Pels vidres simples es perd molta energia, però amb doble o triple vidre es redueix molt aquesta pèrdua. Es poden tenir obertures grans sempre que estiguin ben aïllats, tant els vidres com les fusteries, amb una bona estanqueïtat. S’ha de fer especial atenció a les caixes de persiana que acostumen a ser un punt per on entra el fred.

Abans parlaves de la importància de l’ús que fem de les instal·lacions.
Sí. Si per exemple fem la neteja de filtres (en bomba de calor) i el manteniment de les instal·lacions, tindrem més rendiment i, per tant, menys consum. Si tenim radiadors, podem purgar-los per treure l’aire interior. I cal revisar l’aïllament tèrmic en conductes d’aire i canonades quan la temperatura és diferent a la de l’ambient.

És igual la calefacció amb radiador o terra radiant?
La calefacció per terra radiant està molt bé perquè en ser un sistema de baixa temperatura (les canonades no superen els 45ºC, davant dels 70 a què arriben els sistemes amb radiadors), és el que millor s’adapta a l’energia solar tèrmica i, per tant, consumeix menys energia. A més, la calor es distribueix de manera més uniforme i tenim un major confort. És molt interessant en espais grans i de gran alçada. El sistema és molt bo per les cases d’obra nova.

Com es fa una bona la gestió de l’energia de la casa?
Per exemple, en una casa o oficina, a l’hivern es pot tenir una temperatura de confort de 21º. No calen 23-24º i anar amb màniga curta. Per cada grau de temperatura incrementes entre un 5 i un 8% l’energia que gastes. Altres mesures a aplicar serien obrir persianes i cortines a l’hivern per deixar que entri el sol i, quan es fa fosc, tancar-les per evitar que surti l’escalfor. O petites accions com incorporar rivets a les finestres per fer la casa més estanca o evitar tapar radiadors. Una bona gestió energètica dels edificis ens pot fer reduir el consum d’energia entre un 5 i un 25%, depenent de l’ús d’aquests.