Al Baix Penedès ja tenim una nova atracció turística: les obres de l’Hospital del Vendrell. Després d’anys en “fase d’estudi etern”, finalment han aparegut grues i moviment. La comarca gairebé no s’ho creu.
Ara anuncien 45 milions d’euros en reformes, nous quiròfans, més espais i més llits. Tot molt modern als renders, gairebé sembla un hotel amb spa. El problema és que la gent ja ha sentit tantes promeses que alguns miren les obres com qui veu un miracle.
Mentrestant, entrar a urgències continua sent una experiència de supervivència. Tu hi entres amb mal de panxa i surts coneixent la vida sencera dels pacients del costat.
I el personal sanitari fent autèntic parkour hospitalari: infermeres corrent, metges amb cara de no saber ni quin dia és i administratius intentant mantenir la pau mentre la sala d’espera sembla unes rebaixes en ple apocalipsi.
La gran injustícia és que la frustració acaba explotant contra els treballadors, quan són precisament els que aguanten el sistema amb cafè, paciència i miracles.
Perquè al Baix Penedès aixequem urbanitzacions i rotondes a velocitat de fórmula 1…, però els serveis públics continuen funcionant amb energia de Windows XP.
I és aquí on entens la realitat: no només falten metres quadrats. Fa anys que falta aire.
Entre renders moderns, fotos amb casc d’obra i rodes de premsa plenes de promeses, el gran esport oficial de la comarca continua sent el de sempre: esperar.
Montserrat Nin
El Vendrell
