Dimarts es va presentar el Pla de Màrqueting Turístic de Vilanova, un document que ha de servir per definir les estratègies a seguir per posicionar la ciutat com a destí turístic i, en conseqüència, enfortir l’activitat econòmica del sector. El document, finançat amb una aportació de la Diputació de Barcelona, recull una cinquantena d’accions a aplicar en el trienni 2017-2010. Accions, segons ha assenyalat l’alcaldessa Neus Lloveras, encaminades a potenciar el turisme familiar, el principal target vilanoví, i que, per sobre de la quantitat, persegueixen oferir qualitat. En aquesta línia, una de les fites fixades és un increment de visitants moderat, del 20% en tres anys, amb el repte afegit que sigui fora de l’estacionalitat turística clàssica. Una assignatura pendent que la ciutat arrossega de fa molts anys.
L’estratègia que proposa el pla també “té una marcada voluntat de sostenibilitat”, ha subratllat la regidora Ariadna Llorens. “Cal que generi riquesa però que no ens faci perdre la nostra identitat”, ha defensat, alhora que ha recordat la fortalesa de la ciutat en altres àmbits com l’industrial, el del coneixement i la recerca, el social o cultural. “El turisme ha de sumar, però no ens hem de convertir en una ciutat turística sinó en una ciutat amb turisme”, ha expressat.
Entre les accions previstes destaca el disseny d’una marca clara, específica i duradora de Vilanova com a ciutat oberta i receptiva al turisme. L’actual, ha reconegut Llorens, “és poc definida, difusa i, per tant, mal posicionada”. Crear una entitat gestora que aglutini sector públic i sector privat per anar tots a l’una, i la necessitat d’innovar en productes turístics són altres de les accions fixades. En aquest sentit, es proposa confeccionar paquets d’alt valor afegit que impliquin pernoctació aprofitant els actius turístics ja existents: la platja, el paisatge, el coneixement, la cultura, els festivals, festes genuïnes com el Carnaval, el patrimoni, la gastronomia o el comerç.
El Pla de Màrqueting Turístic sorgeix d’una anàlisi profunda de la situació actual a la ciutat. En aquest sentit, Llorens ha apuntat algunes dades significatives, com que gairebé el 50% dels visitants són famílies, que el 60% són estrangers provinents de països europeus i que gairebé el 40% vénen per recomanació. Així mateix, el document analitza les debilitats i les fortaleses. Entre les primeres, s’assenyala la manca de places hoteleres, la infrautilització d’espais d’alt atractiu com els barris de Mar o la Geltrú, la incompatibilitat dels horaris comercials, la marcada estacionalitat o una despesa turística lleugerament inferior a la mitjana catalana. Entre les segones, el front marítim, el comerç, la gastronomia, el patrimoni i les festes o l’aposta pel coneixement.
