La verema d’enguany es preveu molt abundant. El que en principi hauria de ser una bona notícia s’ha convertit en un maldecap per a molts pagesos. Hi ha tant de raïm que no se’n podrà comercialitzar tot. Segons les estimacions del sector, prop d’un 20% de la collita es quedarà sense sortida al mercat. Una barbaritat, sobretot si es té en compte que fa ben poc la preocupació era justament la contrària, que no n’hi hagués prou.
Aquesta setmana s’han posat sobre la taula diverses mesures per intentar fer front a aquesta situació. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha avalat la verema en verd i la destil·lació de crisi. També s’estudia l’arrencada de vinyes, especialment d’aquelles que estan a punt de ser abandonades o que gestionen pagesos a punt de la jubilació. Sigui quina sigui la fórmula, totes impliquen decisions doloroses després de tota una vida dedicada a treballar la terra.
És evident que el sector s’ha d’aprimar, però cal fer-ho de forma endreçada i prenent consciència cap on es vol encaminar. El vi ja no es ven com abans perquè tampoc no se’n beu com fa uns anys. Segons el Baròmetre del Consum de Catalunya 2025, només el 19% dels catalans beu vi setmanalment. Aquest canvi de tendència respon, en bona part, a un interès creixent per mantenir hàbits de vida saludables. Una filosofia i un estil de vida que han estigmatitzat el consum d’alcohol i han contribuït a reduir el consum de vi tant entre els joves com entre els adults.
Catalunya és terra de vins i té un relat molt potent al qual enganxar-se per vendre. Però aquest relat ens ha portat fins aquí. Ara, si el sector vol reconnectar amb el consumidor, haurà de trobar noves maneres d’explicar-se davant d’unes generacions que tenen altres prioritats. Només així podrà recuperar una part del públic wine lover que s’ha anat perdent pel camí.
