Els cellers Albet i Noya, de Sant Pau d’Ordal, Alta Alella, d’Alella, i Piñol, de Font-rubí, han presentat aquest matí els primers resultats del projecte de vinya experimental amb varietats autòctones resistents i adaptades al canvi climàtic (VRIACC).
El projecte, iniciat fa cinc anys, té per objectiu crear plantes de varietats autòctones (de moment s’està treballant amb xarel·lo, macabeu, montonec, ull de llebre i garnatxa negra) que siguin resistents a plagues com ara l’oïdi i el míldu i poder reduir així les emissions de coure i sofre a la vinya. Una reducció de tractaments que també seria beneficiosa tant pel sòl (menys compactació i menys residus) com pel medi ambient (menys emissions de C02).
A part d’aquesta resistència a certes plagues, les varietats resistents també tindrien més tolerància a la sequera, podent així fugir dels efectes del canvi climàtic i endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes.
Per creuament de pol·len
Per obtenir aquestes noves varietats s’ha comptat amb la col·laboració del genetista suís Valentin Blattner, que al llarg dels darrers cinc anys ha anat fent creuaments, mitjançant intercanvi de pol·len, entre varietats autòctones de Catalunya i varietats resistents provinents del nord d’Europa amb l’objectiu que les noves llavors que en surtin desenvolupin l’esperada resistència. En aquest període s’han dut a terme fins a 100.000 creuaments, dels quals només 1.100 han heretat la resistència desitjada.
Tal com ha explicat Josep Maria Albet i Noya es tracta d’un projecte a llarg termini. Les primeres microvinificacions amb aquestes varietats es faran l’any vinent amb l’objectiu d’acotar quines són les que donen un millor rendiment i quines ofereixen una millor qualitat. Les escollides es començaran a plantar a l’engròs els anys següents per tal de comercialitzar els primers vins resultants el 2026.
Reclamen el lideratge de l’administració
El projecte, que compta amb la col·laboració d’organismes com l’INCAVI, la DO Penedès, la DOQ Priorat, la URV o l’IRTA, és finançat amb recursos propis dels tres cellers i alguna línia d’ajut de la Unió Europea.
De fet, tant Albet i Noya, Alta Alella com Celler Piñol reclamen la implicació en el projecte de l’administració, qui consideren que n’hauria d’assumir el lideratge. “No podem permetre’ns el luxe que França i altres països competidors directes disposin d’aquestes eines i nosaltres no”, insisteix Albet i Noya, que explica que “el projecte té un cost de dos milions d’euros, mentre que l’estalvi que pot representar per Catalunya és de 50 milions d’euros anuals”. “El retorn, per tant, és suficientment clar per invertir-hi” conclou.
