La vinya, energia de proximitat

Per Ismael Carbó

En els darrers anys, al Penedès s’està fent un pas important en l’àmbit de l’energia respectuosa amb el medi ambient a través de la recerca i la posada en funcionament de fonts alternatives. La utilització de biomassa com a combustible ha entrat de ple en l’agenda de molts municipis i, si bé la majoria de projectes estan basats en els recursos forestals, n’hi ha un de pioner: l’aprofitament de la poda de vinyes per a l’obtenció de biomassa com a combustible per a calefacció i activitats industrials. La vinya ofereix una matèria primera de proximitat, que es produeix en quantitat a la comarca.

En la tercera temporada de funcionament del projecte “Vinyes per calor”, la biomassa procedent de vinyes del Penedès s’utilitza en diversos equipaments públics de Vilafranca, com l’Arxiu Comarcal, l’Escola Dolors Piera, la Llar d’Infants El Parquet i el Servei Educatiu CRP de l’Alt Penedès, ubicats a l’avinguda d’Europa a la Girada. Tots estan connectats per una canonada d’aigua calenta. Actualment, la residència sociosanitària Ricard Fortuny, ubicada a prop, està estudiant la viabilitat d’afegir-se a aquesta xarxa. Paral·lelament, les Caves Vilarnau de Sant Sadurní tenen també des de 2015 una cabina de biomassa, destinada tant a la calefacció com a la producció, que té un rendiment molt satisfactori, segons han reconegut fonts de l’empresa.

La tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, Laura Carbó, afirma que aquest sistema d’utilització de l’energia és adequat per a “equipaments que tenen un consum constant, sense puntes” marcades, com instal·lacions esportives i centres sanitaris, a més de centres educatius, i no descarta altres sectors com espais lúdics.

El projecte “Vinyes per calor” va començar a caminar el 2013 des de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia, amb la implicació directa de l’Ajuntament de Vilafranca i de diversos agents econòmics com el clúster empresarial vitivinícola Innovi, la cooperativa agroalimentària Covides i el grup cooperatiu Entrem-hi amb la cooperativa Nou Verd.

Laura Carbó, tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilafranca, assenyala que l’objectiu va ser “demostrar la viabilitat de l’aprofitament de la biomassa que aquesta part del territori genera”, la vinya, com a font d’energia. Era un fet singular i gens explorat en aquest entorn, en contrast amb els anys d’experiència i la llarga tradició que hi ha al voltant de l’aprofitament de la vegetació forestal. “Partíem d’una realitat millorable, perquè s’està donant una alternativa a columnes de fum que no tenien cap aprofitament energètic”, en referència a la crema de sarments podats, una estampa clàssica del Penedès a la tardor.

Per poder implementar aquesta iniciativa, calia el vistiplau de la Unió Europea. Es va fer a través del programa Life, un instrument de la UE per finançar projectes de conservació del medi i desenvolupament de la política i la legislació comunitària en aquesta matèria. El projecte va obtenir aquest suport el 2014, després de fer proves de viabilitat i inspirats en el sistema de calderes centralitzades. La 2017 serà la tercera temporada de funcionament, la primera després d’haver acabat el suport del programa europeu.

El projecte és jove, però ha entrat ja en la necessitat de demostrar la seva viabilitat empresarial. Laura Carbó reconeix que el punt d’inflexió està ara mateix en el fet que creixi el nombre de calderes que permeti ampliar i diversificar la demanda d’aquest combustible. “S’han de mirar molt bé les amortitzacions. Cada equipament ha de fer el seu estudi de viabilitat”, assenyala, tot i que remarca que l’amortització de la inversió és ràpida i el sistema funciona d’una forma molt eficient. Segons el Centre de Tecnologia Forestal, encarregat d’avaluar els paràmetres de combustió, mentre que la biomassa forestal genera entre un 1% i un 2% de cendra, la biomassa de vinya està entre el 5% i el 6%, un percentatge molt acceptable, atesa la poca complexitat que té la producció del recurs.

Camilo Rahola és l’encarregat de Nou Verd de gestionar la recollida i distribució de biomassa de vinya. A càrrec seu han anat les avaluacions de les proves que han permès establir un procediment de treball sostenible. En el període de prova, Nou Verd va escollir la maquinària adequada per al projecte, a la qual ha calgut fer algunes adaptacions per ajustar-se a les característiques de les explotacions agrícoles del país i del Penedès, més concretament. Gràcies a la implicació de Covides, Nou Verd, cooperativa d’iniciativa social, amb l’objectiu de promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat, es posa en contacte amb els propietaris de vinyes per conèixer el període en què han previst fer la poda.

A partir d’aquí, Nou Verd i els propietaris d’explotacions concreten un calendari que optimitzi l’ús de la maquinària i el procés de recollida de sarments, que són estellats a mida per al consum en la mateixa operació. D’aquesta manera, i sense necessitat d’altres manipulacions més enllà del transport i l’assecat, la biomassa està a punt per ser consumida en pocs dies. “Ja podada la vinya, la màquina fa les passades on hi ha els sarments a terra i els estella abans d’abocar-ho al camió que ho portarà al magatzem”.

Rahola informa que en la campanya 2016 (que s’allarga fins a la primavera de l’any següent), Nou Verd va recollir unes 300 tones de biomassa en unes explotacions d’unes 400 hectàrees, corresponents a una cinquantena de propietaris, amb una rendibilitat de 750 quilos per hectàrea. La temporada 2017 va patir els efectes de la sequera i va recollir unes 175 tones mètriques en 350 hectàrees, amb un rendiment de 500 quilos per hectàrea. La diferència de quilos ve donada per la greu sequera que afecta el país i ha reduït la vegetació de les plantes. De moment, l’empresa ha establert el seu marge de treball en un radi de deu quilòmetres al voltant de la base per fer la recollida de biomassa.

Camilo Rahola i Laura Carbó coincideixen en un factor que pot donar marge a desenvolupar l’activitat, com és l’estabilitat dels preus d’aquest producte, que redueixen així la dependència energètica de l’exterior, i en el fet que l’aprofitament de la matèria és total en un procés circular que comença a la vinya i acaba al mateix lloc, ja que les cendres de les calderes poden ser utilitzades com a adob.

Un altre factor molt important a tenir en compte, i que el sector vitivinícola valora especialment, és la reducció de la petjada de carboni, la quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que s’alliberen per l’acció directa o indirecta de l’activitat d’una persona, empresa o procés d’elaboració de producte.

En el marc del projecte “Vinyes per calor”, s’han instal·lat dues calderes de biomassa de vinya a l’Alt Penedès. Una caldera de 500 kw es va instal·lar de forma annexa a l’edifici de l’Arxiu Comarcal de Vilafranca i dona servei a diversos equipaments municipals de la Girada. El projecte remarca que la implantació d’aquest tipus de calderes és només aconsellable en format de caldera centralitzada i per a usos que impliquin un consum prolongat per obtenir un rendiment i retorn de la inversió òptims. L’impacte estimat per la instal·lació de la caldera de Vilafranca representa un estalvi energètic equivalent a més de 150.000 kw en gas natural i 12.650 kw d’electricitat.

Caves Vilarnau, empresa del grup González-Byass ubicada a Sant Sadurní, va instal·lar el 2015 una caldera de 130 kw de potència. L’estalvi econòmic de quatre mesos de funcionament es va situar en un 65% de la despesa de gasoil feta per l’empresa l’any anterior. Vilarnau estima que redueix el consum de combustible fòssil en 25.000 litres a l’any de gasoil, emprats en la generació d’energia calorífica, que suposa el 20% del consum total d’aquesta cava. L’empresa utilitza la caldera per a l’escalfament de l’aigua, la neteja i l’esterilització dels equips, incloent-hi línies d’embotellament, filtres, botes, els processos d’estabilització i l’escalfament general del celler, calefacció d’oficines i laboratori, i suport a l’escalfament de vapor per a processos d’embalatge i d’etiquetatge.

L’Ajuntament de Vilafranca ha guanyat aquest 2017 el premi Ciudad Sostenible en la categoria de residus. Aquesta distinció va ser creada el 2002 per la Fundació Fòrum Ambiental, amb el suport de la Fira de Barcelona, com a reconeixement a l’esforç dels municipis al desenvolupament sostenible.

La necessitat de reduir les emissions a l’atmosfera de matèries contaminants, responsables, entre altres, de l’efecte hivernacle i el progressiu augment de la temperatura global del planeta, obliguen tot el món a prendre consciència de la gravetat de la situació.

Aquesta circumstància ofereix alhora una oportunitat d’incorporar-la al cicle econòmic del territori, amb l’obertura d’un àmbit d’ocupació i l’aprofitament de restes vegetals que, si no, es perden en cremes fetes pels mateixos pagesos als marges de les vinyes.