Aquestes tres paraules, rauxa, xauxa i disbauxa, resumeixen el que vol ser la festa del carnaval (o carnestoltes). Seguint la tradició cristiana, la que marca el nostre calendari festiu, el carnaval és un període excepcional –per sort, avui ja no n’és tant, d’excepcional– de gresca eixelebrada, de festa, de disfresses i de mascarots, just abans no comença la quaresma, que és un període de penitència, dejuni, austeritat i abstinències en general, que mena a la Setmana Santa. El terme quaresma al·ludeix a la quarantena de dies que passen fins arribar a Pasqua.
Una crida a la primavera
Els orígens pagans de la celebració, però, són molt més antics que el cristianisme. Segons el folklorista vilanoví Bienve Moya, que ha dedicat trenta anys a investigar-ho, el carnaval “és la festa d’hivern per excel·lència” que s’ha anat celebrant des de molt antic i que al llarg dels anys s’ha anat modificant, perdent algunes coses i innovant-ne altres, i cada lloc amb la seva idiosincràsia. “És un poti-poti”, conclou. La festa té un vincle amb l’equinocci de primavera, però no pas per donar-li la benvinguda, ja que encara no hi hem arribat, sinó com a efecte crida, “per provocar la primavera, per propiciar-la”, explica Moya.
Cal distingir també, segons el folklorista vilanoví, entre el carnaval europeu, que se celebra a l’hivern, i el de Rio de Janeiro o de Tenerife, que es fan sempre amb calor. “A Europa és el moixó foguer, és la màscara, també el ball de disfresses o la comparsa del Vidalot, en què les parelles se sortegen; és una activitat de caràcter eròtic, de provocació”; en canvi, a les illes Canàries o a Sud-amèrica “se celebraven festes semblants de disbauxa, de desobeir l’ordre establert, que van acabar agafant el nom de carnaval però que només en tenen el nom, perquè no van néixer amb la mateixa intencio-
nalitat”, assegura Moya.
Vilanova, el més genuí
De tots és sabut: el més genuí dels carnavals que es conserven avui dia a les nostres contrades és el de Vilanova (també el de Sitges). I és així perquè pocs anys després que el franquisme el prohibís, la capital del Garraf va tornar-lo a celebrar. Primer, a finals dels anys 40, van començar a sortir màscares al carrer; després es van recuperar les comparses, que és el que més es recordava; i després va anar venint l’Arrivo, el Vidalot, etc., fins a tenir ja als anys 60 el carnaval complet. El recordat, i reinventat.
En canvi, als altres pobles la memòria del carnaval es va anar perdent, només els quedaven els llibres, mentre que a Vilanova el record va perdurar, es va anar transmetent oralment de generació en generació, també es va conservar el llenguatge propi de la festa (amb mots amb Arrivo, Moixó Foguer, Vidalot o xatonada) i quan es va recuperar plenament, l’empenyia tot el pes de la tradició.
El seu model, però, no és el que s’ha estès universalment. El carnaval vilanoví té les comparses, que també tenen a Ribes; té el Moixó Foguer, té el Vidalot, té les carrosses satíriques i té també el xató, que es menja el Dijous Gras, és a dir, ahir. I la merengada o empastifada amb merengues, també dijous. Tanmateix, la majoria de carnavals que se celebren avui dia al Penedès tenen com a referent ja no el carnaval venecià, que és el del ball de màscares, sinó el brasiler, és a dir, el de la carrossa de lluïment, les disfresses pomposes, ostentoses, fins i tot fastuoses, i també el ball de disfresses en què les màscares poca presència tenen.
Set guerres de caramels
El més típic i conegut arreu del carnaval vilanoví són les comparses de diumenge. Des de bon matí surten més de vuitanta comparses d’una seixantena llarga d’entitats, que es passen el dia desfilant i ballant en grup pels carrers de la ciutat al so de la turuta (una marxa militar que han fet himne), darrere la seva bandera i llançant caramels. Els grups conflueixen al migdia per torns a la plaça de la Vila, on es fan les guerres de caramels: es disposen en dos bàndols, situats a banda i banda de la plaça, i quan l’speaker clama per l’altaveu “Comparsers, la plaça és vostra”, comença la batalla, amb els homes tirant a l’aire els caramels que duen als farcells, mentre les dones es protegeixen amb el mantó de Manil·la, d’esquena i amb els braços enlaire. Aquest és el punt àlgid del carnaval vilanoví, que enguany tindrà fins a set guerres diferents, per descongestionar la plaça. La primera serà a 3/4 d’1 del migdia i la darrera està programada per A 1/4 de 4. A més, en acabar cada guerra, els banderers pugen al balcó de la Casa de la Vila a recollir la llaçada i hi onegen els seus estendards. Val a dir que la canalla, repartits en grups d’edats, també tenen dues batalles prèvies, a partir de 2/4 de 12.
Les guerres de caramel es poden veure des dels laterals, els més privilegiats hauran trobat algun balcó, la graderia o també des del balcó consistorial, on cada any poden pujar cinc persones (amb acompanyant) a qui els ha tocat ser-hi (enguany els afortunats són Aida Carrasco, Juanjo Burgos, Ignacio Martínez, José Pozo i Laia Bertran, després de fer-se el sorteig entre els 358 empadronats que ho van sol·licitar) i també tota una autèntica desfilada de les vanitats, principalment amb personatges del món de la política a qui conviden els partits amb presència a l’Ajuntament, però també convidats especials, com seran enguany el director de TV3, Vicent Sanchis; el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo; els periodistes Xavier Graset, Xavier Pérez Esquerdo i Manuel Cuyàs, que va fer el Convit a la passada festa major.
Comparses reivindicatives
Val a dir que enguany algunes de les banderes no pujaran al balcó a recollir la llaçada, per no compartir espai amb aquells que van avalar el 155 i que han justificat o criticat amb tebior el fet que hi hagi presos polítics, com per exemple els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que l’any passat sí que van poder ser a Vilanova i enguany no hi seran. La iniciativa va ser de la Unió Vilanovina a mitjan mes de gener, i de mica en mica l’han anat secundat altres entitats que també tenen grups de comparses, com són les de Can Pistraus, els Borregos, la Talaia, els Falcons, l’Apol·lo, Bullanga Feminista i els Bordegassos, entre altres, fins a superar la vintena.
Cap de setmana de rues de lluïment i balls de disfresses
Aquest és el cap de setmana per excel·lència de carnaval. Hi ha hagut actes previs i hi haurà pobles que ho faran més endavant, però el gruix és ara. I les rues de carrosses, comparses i centenars de persones disfressades desfilant en són l’exponent principal. Els que atresoren més anys són els dels municipis costaners. A banda de l’Arrivo vilanoví, avui a la tarda amb carrosses satíriques, al vespre d’aquest divendres tindrà lloc la rua del Vendrell, amb 40 carrosses, set comparses i quasi 5.000 persones inscrites a la desfilada, la majoria del Baix Penedès. Enguany la concentració es trasllada a la plaça de les Flors i es farà un recorregut nou per carrers més amples, fins a la Rambla. El mateix divendres al vespre, simultàniament es farà la rua de Segur de Calafell, també molt participada.
L’endemà dissabte a la tarda i nit hi haurà les dues rues penedesenques amb més participació, a la tarda a Cunit (amb 50 grups) i, tot seguit, empalmant moltes carrosses i comparses, a la nit la Platja de Calafell. En tots dos casos superen els 5.000 comparsistes. També els últims anys ha anat agafant cos, encara que amb força menys participació, les rues de Sant Sadurní i Ribes.
Diumenge al migdia el focus d’atenció es repartirà entre els Monjos i l’Arboç. Als Monjos hi prendran part 18 carrosses i 6 comparses, mentre que a l’Arboç hi desfilaran més de 30 carrosses i comparses, i la novetat és que enguany es recupera el ball de carnaval, que serà dissabte de la setmana que ve. I a la tarda es farà la rua del Poble de Calafell.
Les Cabanyes, la Múnia i Canyelles obren el foc
Les dues primeres rues de carnaval celebrades al Penedès van ser dissabte. A la tarda es va fer la 8a rua de les Cabanyes, amb sis carrosses (dues de locals) i 500 persones disfressades. A la mateixa hora es feia la de Canyelles, amb onze carrosses i comparses (nou de locals i quasi 800 participants). I a la Múnia, al vespre, hi van prendre part més de 3.000 disfresses, que anaven acompanyades de 26 carrosses i comparses. Era el 13è any que el municipi de Castellví feia rua.
Sant Jaume i Sant Martí, suspeses per la pluja
La pluja va obligar a suspendre les dues rues previstes per a diumenge passat. La de Sant Jaume dels Domenys havia de fer-se al migdia, amb 21 carrosses de l’Alt i Baix Penedès i 2.520 inscrits, i la de Sant Martí Sarroca havia de tenir lloc a la tarda, amb la presència de vint carrosses i deu comparses.
Per a pròximes setmanes, quedaran la rua de Vilafranca, el divendres dia 16, que enguany serà una mica més d’hora (les 9 del vespre) per tal de no acabar tan tard; Bonastre, Bellvei, Moja i Santa Oliva, el dissabte dia 17; i Lletger i Sant Pere Molanta, el diumenge, 18, entre altres.
Bienve Moya
Bienve Moya (Vilanova, 1944) és el folklorista que més esforç ha dedicat a la recuperació i difusió de la cultura popular i tradicional. Estudiós també del carnaval de Vilanova, ha publicat llibres com La festa a Catalunya (Cercle de Lectors, 1998), Cada dia és festa (Barcino, 2014) o el darrer Olerdulae, els contes del Penedès (de la mar a terra endins) (El Cep i la Nansa, 2017). L’any 2009 la Generalitat li va concedir el Premi Nacional de Cultura Popular.
