Per quina raó hi ha tan poques dones especialitzades en el camp de la tecnologia, l’enginyeria, les matemàtiques i les ciències? Segons conclusions de diverses veus especialitzades, hi ha diverses hipòtesis: una és l’herència femenina del treball i cura dels fills; una altra és la influència cultural i social. Estudis realitzats als Estats Units i Anglaterra constaten diferències innates del cervell, així com les diferències de gens, tot i que hi ha pensaments contraris a aquestes afirmacions, sense oblidar que la indústria de la joguina s’ha dedicat a “etiquetar” el nen o la nena.
La paradoxa de les dones se centra en la igualtat d’oportunitats i en el dret d’escollir lliurement la professió, i això té rellevant importància en la seva capacitat, els estaments governamentals i l’acceptació social.
Com més rica sigui una societat i més igualtat entre persones, menys dones especialitzades hi haurà. Aquesta bretxa, encara que sembli sorprenent, es produeix actualment per motius econòmics. En general les habilitats entre els nens i les nenes són idèntiques, però es distancien amb el temps en no ser reconegudes en termes salarials. Un altre factor important en el comportament de les dones és l’intercanvi cooperatiu, que les fa sentir més a gust en el seu treball, i que no acostuma a donar-se en el camp científic, en xocar amb interpretacions errònies de “carreres d’homes”.
En la dona, el sublim amor maternal les distingeix en la seva manera de fer i comportar-se. La seva gran capacitat lectora les situa per sobre de l’anomenat “sexe fort”. La dona posseeix un sisè sentit, capaç de comprendre i perdonar (llevat d’excepcions) i fer front a qualsevol adversitat quotidiana i dilatada.
Falta una cultura de la dignitat humana i un rerefons espiritual de caràcter universal, pur,
sa i noble. Per pensar.
Ramón Caba Robletto
Vilobí del Penedès
