Aquesta ha estat la setmana tonta de l’any. Dimarts, festa; i dijous, festa altre cop. O almenys això diu el calendari. Però sovint el calendari s’equivoca. En dies festius, veiem que hi ha fleques i pastisseries obertes, també els quioscs, benzineres i les farmàcies de guàrdia; en alguns pobles, com Sitges, les botigues obren totes o boi totes. Sempre. Treballen els agents policials de guàrdia, bombers, personal d’ambulància i d’hospital (metges, infermeres, auxiliars…). Cambrers i cuiners de bars i restaurants –alguns– van a tope; periodistes, botigues de queviures regentades per immigrants, guardes de seguretat, empresaris i autònoms de tots els rams. En fi, encara que aparentment no ho sembli, deunidó la quantitat de gent que penca en dies festius. A més, a vigílies de Nadal, són moltes les botigues que no deixen passar cap oportunitat per obrir portes i tenir uns ingressos que aniran molt bé a les butxaques dels comerciants.
Dit això, quin sentit té el Dia de la Constitució avui dia? Què hem de celebrar? Si la Consti (com deia antany La Trinca) té més de garjola que d’espai de llibertat. Està antiquada, desprestigiada i a casa nostra són quatre gats els que se la senten seva. No té sentit, doncs, el zel estatal a intentar que no hi hagi cap ajuntament que obri el 6 de desembre. Òbviament no s’ha de forçar ningú a treballar en aital dia, però potser hi hauria gent que preferiria treballar aquest dia si a canvi en tinguessin un altre de festa de lliure elecció.
Cal aplaudir els ajuntaments que han ofert al seu personal de triar si volien o no treballar el 6 de desembre. Sense pressions, esclar. I també està bé la gesticulació que han fet els polítics d’ací i d’allà de llegir, seguint la crida feta per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), un manifest que denunciava que s’està utilitzant políticament la Constitució espanyola en contra de Catalunya. Ara bé, cal situar aquest gest com un acte més del procés sobiranista, però no com un acte de desobediència (com s’ha volgut fer creure), perquè els càrrecs electes no tenen horari. I de treballadors i treballadores d’ajuntament que hagin anat a treballar, tampoc en són tants.
