El dia 21 esdevingué al camp de futbol municipal vilafranquí una jornada històrica, ja que el degà penedesenc s’enfrontava en semifinals de la Copa Catalunya al Gimnàstic de Tarragona. S’aprofità la jornada per presentar el futbol base de la Fundació At. Vilafranca que, acompanyats per la resta d’afeccionats i la presència d’un bon nombre de tarragonins, va propiciar que el camp presentés la millor entrada de la temporada. Vull incidir en la valoració del matx per destacar l’ambient. Engegat el joc, sobresortiren els cants i la cridòria d’ànim esperonant els jugadors locals, expressada a bombo i plateret, sobretot, pels adolescents components del futbol base. Un fet que fa reprendre una llàntia que en alguns moments temíem que s’hagués esvaït.
A tota aquella quitxalla que va donar suport a l’equip per guanyar el partit els preguntaria què els va moure a tal exaltació. Penso que la resposta és evident. El treball de la Fundació en la tasca d’educació integral. El crit de “Vilafranca…, Vilafranca…, Vilafranca…” retronà en unes veus que a partir d’ara també han de saber la història del FC Vilafranca. De com ha subsistit més de cent anys, amb vicissituds avui inversemblants. Dels anys jugant en terrenys com el de Can Lleó, el de Ca l’Abad, el Camp de la Via, el Camp de les Moreres, el Camp dels Maristes, la Creu de Sant Salvador i ara, el Municipal. Dels prohoms que han portat la nau. Dels herois del passat, dels jugadors del passat més recent i, en definitiva, per descobrir la “dimensió desconeguda”.
Cal conèixer la història per saber d’on venim i on anem, perquè un dia ”ells” seran els actors encarregats de continuar fent camí, tot sabent que som Vilafranca.
Josep M. Batet
Vilafranca del Penedès
