Iemen: la crisi implacable

La població iemenita està vivint una de les crisis humanitàries més greus del món. El conflicte enfronta el Govern del Iemen, recolzat per la coalició de països del Golf liderada per l’Aràbia Saudita, contra els rebels huties, coneguts com a moviment Ansar-Allah.

Després de gairebé quatre anys de conflicte, el país és ara una “zona de foc” en què la població es veu obligada a arriscar les seves vides diàriament; anant a un casament,  a enterrar els seus éssers estimats o a fer alguna cosa tan quotidiana com anar al mercat. Un dels bombardejos més terribles va ser el passat mes d’agost, quan un atac aeri de la coalició saudita va impactar sobre un autobús escolar i va causar la mort de 40 infants.

Segons dades de les Nacions Unides, des que va començar el conflicte al març de 2015 i fins a principis d’agost d’aquest any, més de 17.000 civils van perdre la vida, de les quals, 10.000 ho van fer a causa dels atacs aeris perpetrats per la coalició liderada per l’Aràbia Saudita.

El menyspreu de les parts bel·ligerants per les vides civils i el fracàs dels seus representants polítics a l’hora d’oferir mesures per evitar aquesta massacre fan que aquest conflicte sembli no tenir fi. Totes les parts enfrontades han violat les normes de la guerra i segueixen fent-ho.

Actualment, el 83% de la població necessita ajuda humanitària per sobreviure. Les prediccions de les Nacions Unides pel 2019 no són gens esperançadores, ja que calculen que la xifra augmentarà i convertirà un any més el Iemen en la pitjor crisi humanitària del món.

El país està col·lapsat: les infraestructures han estat destruïdes, els preus dels aliments segueixen augmentant i tant la sanitat assistencial com el subministrament d’aigua potable s’han vist greument afectats. De fet, només funcionen el 45% dels centres sanitaris. Molta gent s’ha quedat sense feina i no té possibilitat de cobrir les necessitats més bàsiques.

Les armes espanyoles podrien estar alimentant aquestes massacres. Espanya és el quart exportador d’armes a l’Aràbia Saudita, que lidera la coalició, i només al 2017 en va vendre per valor de 270 milions d’euros.

Les ONG que formen part de la campanya “Armes Sota Control” han criticat durament el canvi de postura del Govern respecte a la venda d’armes a l’Aràbia Saudita. El passat mes de setembre, després de diversos estira-i-arronsa, finalment, l’Executiu de Sánchez va dur a terme la venda de 400 bombes de precisió làser a la monarquia dels saudites, malgrat que, en un primer moment, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va anunciar que el contracte de venda havia quedat paralitzat pel perill que poguessin ser utilitzades contra civils.

Les ONG han lliurat a la Secretaria d’Estat més de 100.000 signatures recollides en els últims mesos, exigint al Govern que aturi la venda d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita i també a Israel, país que ha estat denunciat per la violació sistemàtica de drets humans en els territoris ocupats.

De fet, Espanya va exportar el 2017 armament per un valor superior als 4.000 milions d’euros, dels quals 270 van anar a l’Aràbia Saudita i 1,4, a Israel. Les ONG, però, han identificat exportacions d’armes molt preocupants a altres 17 països, basant-se en el risc substancial que puguin contribuir a cometre o facilitar greus violacions del dret internacional. Entre aquestes operacions qualificades de preocupants figuren la venda de determinades armes a la Unió dels Emirats Àrabs Units, Bahrain, Egipte, Colòmbia, els EUA, Filipines, Kenya i Turquia, així com l’exportació de material antiavalots a Tunísia i el Perú.

La moció als ajuntaments és una proposta de la “Campanya Armes Sota Control” que es duu a terme a tot l’Estat espanyol amb l’objectiu d’aconseguir declaracions institucionals que reclamin la fi de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita.

Barcelona, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet i Gavà van ser els primers municipis catalans d’aprovar-les, mostrant així el seu rebuig a ser còmplices de possibles crims de guerra comesos per la coalició saudita.

El Ple de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar el passat 3 de desembre aquesta moció amb 24 vots a favor i tan sols un en contra. El va seguir el plenari de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia el 14 de desembre, amb quinze vots a favor i una única abstenció.

La iniciativa s’ha proposat també al Vendrell i Vilafranca del Penedès, i cada vegada són més els municipis que fan un pas endavant per reclamar que el Govern espanyol no sigui còmplice de la guerra al Iemen.

El Iemen és un dels més clars exemples de com el conflicte exacerba la falta d’accés a l’aigua. Ja era un dels països amb major escassetat del món abans de la guerra. En aquests moments 22 milions de persones, d’una població de 29 milions, necessiten aigua potable i sanejament. L’epidèmia de còlera s’ha cobrat milers de vides. La guerra ha destruït la majoria d’infraestructures: en molts llocs no hi ha accés a aigua potable i les condicions higièniques i sanitàries són paupèrrimes. Hodeida és una de les ciutats estratègiques ja que el seu port és la principal via d’entrada de combustible, aliments i medicines. La ciutat ha estat bombardejada constantment i les condicions sanitàries són de les pitjors del país, segons l’Organització Mundial de la Salut.

Organitzacions humanitàries com Oxfam Intermón treballen al Iemen des de fa més de 30 anys juntament amb organitzacions locals i es mostren molt preocupades per la situació humanitària.

Treballar al país és extremadament difícil, amb constants interrupcions a causa de la violència. Altres ONG sobre el terreny com Metges sense Fronteres i la Creu Roja també han denunciat reiteradament les dificultats per fer arribar l’ajuda a causa de les restriccions i els bloquejos dels dos bàndols enfrontats.

Tot i així, des de que va començar el conflicte l’any 2015, aquesta organització ha arribat a més d’un milió de persones, els ha proporcionat aigua potable i sanejament, i ha distribuït cupons per a la compra d’aliments als mercats locals o bestiar per tal que poguessin obtenir una font d’ingressos. En resposta al brot de còlera, ha donat suport directament a gairebé un milió de persones amb el subministrament d’aigua potable, el lliurament de filtres i bidons, la construcció de latrines i amb accions de sensibilització sobre la importància de la higiene.

Tot el que incompleix el Govern espanyol venent armes a l’Aràbia Saudita (i altres països)

Normatives que s’incompleixen:

Llei espanyola d’Armes (2007), article 8 (punt 1.a):

a) Quan existeixin indicacions racionals que el material de defensa, qualsevol altre material o els productes i tecnologies de doble ús puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte i la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitats de repressió interna o amb situacions de violació de drets humans, tinguin com a destí països amb evidència de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals contrets per Espanya.

Posició comuna de la UE (2008), article 2 (criteris 2, 3 i 4):

Respecte dels drets humans als països de destí final i respecte del Dret internacional humanitari per part de l’esmentat país. Després d’avaluar l’actitud del país receptor en relació als principis pertinents establerts pels instruments internacionals de drets humans, els Estats membres:

a) denegaran una llicència d’exportació quan existeixi el risc manifest que la tecnologia o l’equip militar que es vulgui exportar pugui utilitzar-se per a la repressió interna.

b) ponderaran amb especial deteniment i vigilància la concessió de llicències, cas per cas, i segons la naturalesa de la tecnologia o equipament militar, a països en què els organismes competents de les Nacions Unides, la Unió Europea o el Consell d’Europa hagin constatat greus violacions dels drets humans.

Tractat de Comerç d’Armes, ratificat per l’Estat espanyol al 2014

Al punt 3 de l’article 6 s’estableix que “Un Estat part no autoritzarà cap transferència d’armes (…), si en el moment de l’autorització té coneixement que les armes o els elements es podrien utilitzar per a cometre genocidi, crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs adreçats contra béns de caràcter civil o persones civils protegides com a tals, o altres crims
de guerra tipificats en els acords internacionals de què sigui part.

Altres recomanacions de la comunitat internacional 

· A l’informe del passat mes d’agost del Consell de Drets Humans de l’ONU, es demana
a la comunitat internacional que “S’abstingui de subministrar armes que podrien ser utilitzades en el conflicte del Iemen”.

· El Parlament Europeu, en la sessió del 14 de novembre, també va reclamar l’embargament urgent de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita i als seus aliats. L’Eurocambra va aprovar un text que constata que l’Aràbia Saudita i la seva coalició violen normes europees i que s’incompleixen punts de la “posició comuna” del 2008 relatives als drets humans i al dret humanitari internacional.