Des que ens aixequem i fins que ens n’anem a dormir consumim. Ho fem constantment, la majoria de vegades sense plantejar-nos-ho. Consumim des del primer moment del dia, quan encenem el llum de la tauleta de nit, quan entrem a la dutxa, obrim l’aigua i ens ensabonem, quan ens vestim, mengem, agafem qualsevol mitjà de transport, quan truquem per telèfon o ens connectem a internet. Ens passem el dia consumint, per això molts –cada vegada més– es qüestionen la manera com ho fem i aposten per un consum conscient i transformador.
1. Dia Mundial de les Persones Consumidores i el Consum Responsable
Coincidint que avui, 15 de març, és el Dia Mundial de les Persones Consumidores i del Consum Responsable, ens ha semblat oportú dedicar al Tema de la Setmana a explicar que existeix –i des de fa ja molts anys– una altra manera de consumir, molt més conscient, crítica i transformadora que el model imperant. Un consum que aposta per posar les persones al centre de la vida, per la sostenibilitat mediambiental, per la justícia social, pel comerç just i ètic, per la sobirania del consumidor… I per apropar-nos al consum conscient ho farem des d’un exemple proper i tangible al nostre territori: els grups de consum agroecològic.
2. Què és el consum conscient?
El model de consum actual crea enormes desigualtats, hi ha una relació de causa-efecte entre el que consumim i el que passa al món. Quan prenem consciència que les nostres decisions a l’hora d’adquirir un article o un altre poden impactar en la nostra vida i en el món, comencem a esdevenir consumidors responsables. El consum conscient va molt més enllà del canvi de marca, significa voler conèixer que hi ha un abans i un després del nostre consum, canviar d’hàbits, tenir vocació transformadora i fer-ho col·lectivament, per crear sinergies i forces compartides que siguin capaces de poder anar canviant les estructures polítiques i econòmiques.
De formes de consumir amb consciència n’hi ha moltes, cada vegada més, i hi ha desenes de milers de ciutadans que les empren (les cooperatives de béns i serveis, els grups de consum agroalimentaris, la banca ètica, el comerç local i sense intermediaris, la producció ecològica…).
3. Els origens
Aquest corrent crític amb la societat de consum va aparèixer (justament) als Estats Units el 1969 amb la fundació del Council of Economic Priorities, el qual publicava periòdicament un butlletí on avaluava les empreses respecte a diversos paràmetres ecosocials. De forma simultània, el vell continent veia com a Holanda s’obria la primera botiga de productes de comerç just. En les dècades següents van anar proliferant iniciatives similars bé en forma d’ONG, com d’entitats i organitzacions dedicades a impulsar campanyes per denunciar i combatre les pràctiques de les multinacionals (vulneració dels drets ambientals, socials, laborals, etc.). Els anys 90, com a denúncia i resistència del capitalisme neoliberal, es va anar gestant el moviment alterglobalització, que va culminar l’any 1999 amb més de 50.000 persones protestant a Seattle durant la celebració de la Cimera Mundial del Comerç.
A Catalunya es va començar a parlar de consum responsable en aquesta època, a cavall de finals de la dècada dels noranta i inicis del segle XXI. En aquest moment apareixen diversos grups ecologistes, comencen a implantar-se pràctiques d’agricultura ecològica, es donen a conèixer conceptes com sobirania alimentària, agroecologia, apareixen cooperatives de consum…
El moviment del 15-M (2011) va ser un revulsiu per al consum conscient i el terme va prendre una nova dimensió. A partir d’això, moltes administracions van decidir impulsar polítiques per promoure aquests nous plantejaments.
Si hi ha algun referent en la difusió i la divulgació del consum responsable al nostre país, aquest és Opcions (www.opcions.org), una cooperativa sense ànim de lucre que treballa per fer fàcil el consum conscient. Ofereix informació a través d’un portal web gratuït (www.opcions.org) i publiquen dos quaderns a l’any en format paper. A més, ofereixen avantatges de consum i faciliten la gestió de canviar d’empreses de subministrament. Ells són també els responsables de l’edició d’una Guia pràctica del consum conscient que fixa tres passos a seguir per dur-la a terme: consumir menys, consumir sense comprar i comprar amb criteri. Són les tres C.
4. Les tres C
En una societat consumista es compren molts més béns i serveis dels que realment es necessiten i es malbaraten els recursos. Consumir menys significa preguntar-nos, abans de consumir, quina necessitat tenim de fer-ho i buscar les maneres de satisfer-les intentant no adquirir res o el mínim possible. Pràctiques que poden ser útils són: planificar els àpats i fer una llista de la compra, utilitzar envasos reutilitzables, limitar les estones de dutxa, desendollar els aparells elèctrics després d’utilitzar-los, fer-los un manteniment perquè no s’espatllin abans d’hora i intentar reparar-los si s’espatllen, etc.
La segona C fa referència a consumir sense comprar, és a dir, satisfer una necessitat sense haver-la d’adquirir mitjançant els diners. I en aquest camp, l’ajuda mútua i l’enxarxament són de gran ajuda. Apostar per compartir béns (anar a biblioteques, per exemple), compartir mitjà de transport, espais (horts urbans, coworks…), reutilitzar, intercanviar, llogar i intentar reciclar tot el que es pugui són algunes de les pràctiques que es poden dur a terme per intentar consumir de forma transformadora.
Comprar amb criteri significa pensar quines conseqüències tenen les nostres accions a l’hora d’adquirir un bé o servei. Parlem d’escollir articles amb un baix impacte ambiental (evitar els envasos innecessaris, optar per materials renovables, abastir-se de queviures i articles de producció ecològica, comprar productes de segona mà, apostar per versions reutilitzables o amb recanvis), afavorir l’economia local comprant a productors o botigues de proximitat, afavorir les economies orientades al fet que tothom pugui viure bé (comerç just), buscar opcions de consum dins d’altres economies com les cooperatives o les empreses d’inserció laboral de col·lectius desafavorits, etc. I és justament en aquesta darrera C on trobem les cooperatives o grups de consum agroecològic.
5. Els grups de consum agroecològic
En els darrers anys ha augmentat significativament la conscienciació de les persones pels problemes generats per la globalització i la industrialització de l’alimentació. Això ha provocat l’aflorament de col·lectius preocupats per la qualitat i les condicions amb què són produïts i comercialitzats els productes que adquireixen. Són persones que impulsen un consum conscient i reflexiu que va molt més enllà dels productes certificats com a ecològics i que inclouen una dimensió sociopolítica en els criteris de compra (respecte per l’entorn, coneixements dels processos productius, incentivació dels productes locals, preocupació per les condicions laborals dels productors, les relacions amb la terra i el medi, procedència dels productes, sobirania alimentària…).
Moltes persones amb aquestes conviccions s’uneixen per formar grups de consum agroecològic. Alguns arriben a constituir-se com a cooperativa, altres com a associació, però, en qualsevol cas, tots s’autogestionen i persegueixen un mateix objectiu: realitzar un consum responsable, conscient i transformador.
A les tres comarques penedesenques hi ha diversos grups de consum. Els més veterans són La Vinagreta, de Vilanova, i El Circell de Sant Sadurní, i amb el temps se n’hi han anat afegint altres com Les Garrofes, del Vendrell; La Bresca, de Vilafranca; i La Tek, de Ribes.
Tot i que amb dinàmiques molt diferents, tots aquests grups tenen un denominador comú: són un col·lectiu format per persones que s’uneixen per comprar plegades i ho fan convençudes que adquireixen productes elaborats de la manera més natural possible, però també que contribueixen a la dinamització d’un model econòmic sostenible, respectuós amb la terra i amb els productors.
Formar part d’un grup de consum vol dir implicar-se, tenir un contacte directe amb el productor, conèixer com són les condicions laborals de les persones que treballen en el procés productiu, quina és la seva relació amb la terra i el medi, d’on provenen els productes, etc.
Normalment tots els grups de consum inicien la seva activitat per poder consumir producte ecològic fresc, tot i que amb el temps van ampliant l’oferta i la varietat de productes, que pot arribar a cobrir totes les necessitats de consum d’una llar (verdura, fruita, carn, peix, embotits, pa i pastisseria, cereals i llegums, làctics, elaborats i conserves, begudes vegetals, oli, mel, xocolates i cafès, productes d’higiene personal i de la llar, etc.).
Els grups de consum s’autogestionen i s’organitzen de forma assembleària. Els seus socis es compten per unitats familiars o unitats de consum i per formar-ne part fan una aportació inicial (en la majoria dels casos, una bona part d’aquesta quantitat es retorna quan es deixa el grup). A més, els que tenen local propi acostumen a cobrar també un import mensual per afrontar les despeses derivades (lloguer, subministraments…).
6. Com funcionen?
Les decisions més estratègiques es prenen en les assemblees ordinàries, mentre que la feina del dia a dia en la majoria dels casos es tira endavant des de diferents comissions.
La Vinagreta va ser fundada fa 10 anys per una colla d’amics. Van començar fent únicament comandes de fruita i verdura des del local de l’Ateneu Vilanoví i amb el temps van anar sumant famílies i augmentant la tipologia de productes que adquirien. Actualment compta amb 50 famílies associades i recentment han estrenat un local propi al carrer de les Casernes, després d’anys operant des de Can Pistraus. El Carlos Rull fa nou anys que en forma part i explica que amb el canvi de local s’han proposat arribar a la seixantena de socis i, a la llarga, poder tenir estoc perquè les famílies que s’hagin quedat sense algun producte puguin tenir-lo sense haver d’esperar a fer la comanda.
La Vinagreta es proveeix de gairebé tots els productes per al dia a dia, excepte peix. Com en la resta de grups de consum, hi ha comandes que es fan setmanalment (les de verdures, la fruita i el pa) i altres mensualment (iogurts, elaborats i conserves), bimestralment (carns, sabons de neteja, cosmètics), trimestralment (pasta, llegums, farines…), quadrimestralment (xocolates, herbes i infusions) o fins i tot anualment (torrons).
Hi ha altres grups, com El Circell, de Sant Sadurní d’Anoia, o La Bresca, de Vilafranca, que fins i tot fan una comanda mensual de peix a un projecte familiar de la Barceloneta que ofereix peix i marisc fresc i de proximitat.
7. Una relació de confiança
La relació amb el productor és bàsica en qualsevol grup de consum. Mai s’escull un proveïdor a l’atzar, sempre es visita per conèixer el projecte que hi ha al darrere i es manté un contacte estret amb ell. “Nosaltres funcionem molt per confiança, ens agraden els productes ecològics, però molts dels que adquirim no tenen segell, perquè confiem en els productors, els coneixem, veiem com treballen. Generar relacions de confiança amb ells forma part de la nostra manera de fer. Per això, a més de visitar-los, ells venen a fer-nos tastos, xerrades…”, explica Oriol Martí, de La Tek, de Ribes, el grup de consum agroecològic més jove del nostre territori.
Tot i crear-se fa dos anys, La Tek funciona amb regularitat des de fa un. Està formada per una quinzena de famílies i ocupen un espai dins l’entitat GER. Els ha apadrinat La Vinagreta i per això treballen d’una manera molt similar. De fet, pràcticament tots els grups de consum agroecològic funcionen igual: tenen uns fulls de càlcul compartits i penjats al núvol amb tots els productes que ofereixen els diferents proveïdors i cada soci fa la comanda segons les seves necessitats. Una tarda a la setmana, i de forma rotativa, uns quants dels membres es troben al local per organitzar els productes rebuts i omplir les caixes segons la comanda de cadascú per tal que, una estona més tard, vagin arribant la resta a recollir-les. A La Tek i al Circell el dia de recollida és dimarts; a Les Garrofes i La Bresca és el dimecres; i a La Vinagreta, el dijous.
Excepte La Bresca, tots els grups de consum del Penedès funcionen amb un compte corrent. Les unitats familiars ingressen la quantitat de diners que calculen que els caldrà per fer la comanda, i la comissió de tresoreria fa el seguiment dels comptes, s’encarrega de pagar a cada proveïdor i revisar els saldos de cada família.
Saber quines quantitats de producte demanar per no quedar-se curt o passar-se s’aprèn amb el temps: “Jo fa quinze anys que estic en grups de consum i conec el que necessito. Es tracta que cadascú faci un procés d’aprenentatge de les pròpies necessitats per saber quines quantitats demanar, especialment en comandes que es fan dos o tres cops a l’any”, explica Pati Homs. Ella és sòcia treballadora de L’Aresta, una de les cooperatives que abasteix de pa molts grups de consum, i també forma part de Les Garrofes. Aquest grup va néixer el novembre de 2011 i utilitza el local del Casal Popular Joan Mallafré, del Vendrell. Actualment en formen part 22 famílies.
8. És més car?
Els productes ecològics són més cars que la resta, ara bé, des dels grups de consum s’insisteix que, al final, la diferència és mínima: “A diferència de comprar en un lineal de supermercat, nosaltres fem la comanda sobre uns fulls de càlcul amb uns productes concrets. Potser sí que són una mica més cars, però al final acabes gastant el mateix perquè no compres coses que no necessites”, comenta Oriol Martí, de La Tek. En la mateixa línia, Carlota Carbó, d’El Circell, constata que consumint productes ecològics gasta el mateix que una persona que no: “Els aliments bàsics sí que són més cars, però és que a partir d’ells ens ho cuinem i ho aprofitem tot, gairebé no comprem res manipulat i això al final acaba igualant el preu”. La Pati Homs hi coincideix: “Fas un canvi d’hàbits i potser sí que gastes una mica més en alimentació, però probablement has reduït la despesa en roba perquè tens un consum molt més conscient. Les persones que formem els grups de consum no tenim més diners que la resta”, conclou.
9. Projectes compartits
Com hem anotat, els grups de consum agroecològic busquen la relació directa amb el proveïdor i s’asseguren que a banda de la qualitat dels productes que els ofereixi, es compleixin també altres criteris de selecció de caire més social i polític. Hi ha algun grup que fins i tot va més enllà i emprèn iniciatives conjuntes amb els productors. Aquest és el cas de La Vinagreta, que fa un temps va impulsar el projecte Coollita juntament amb Can Girona, uns productors de verdures de Sitges: “Va ser una experiència molt bonica que va consistir en el fet que vam pagar a mitges la collita de la temporada per avançat. Així, si sortia malament, compartíem pèrdues i si anava bé, ens en beneficiàvem com ells. Va ser una manera de fer pedagogia sobre els riscos que ha d’assumir el pagès i també ens va servir per anar a visitar la seva finca, plantar i collir plegats… Va ser molt enriquidor”, conclou Carlos Rull.
10. Consum transformador
A més de comprar, la majoria de grups de consum treballen també per difondre la seva manera de fer i pensar. La Bresca, de Vilafranca, es va constituir l’any 2012, compta amb una vintena de famílies sòcies i forma part del Casal Popular. Ells tenen molt clar que cal ser un grup actiu: “Volem fer difusió del consum conscient i transformador, per això cada any fem un mercat d’intercanvi de roba i un de llibres obert a tothom, a més de xerrades i tallers”, comenta Clara Sant. En el cas de Les Garrofes, des de fa temps que organitzen unes jornades anuals on tracten diversos temes relacionats amb l’agroecologia. I des de La Vinagreta programen el “Docs for Action”, un cicle de cinema al Teatre Principal. A més, des de fa dos anys que un dissabte organitzen el Dinar de Profit recollint tots els excedents del mercat municipal i cuinant un dinar del qual, l’any passat, van poder gaudir 300 persones. Ells han estat també, juntament amb la Federació d’Associacions del Carnaval (FAC), els impulsors de l’ecocaramel de les Comparses.
11. Un entorn canviant
Els grups de consum han anat evolucionant al ritme que ho ha anat fent la societat. Entre 2010 i 2012 es va produir un boom i fins i tot n’hi havia que tenien llista d’espera. Ara bé, segons Pati Homs, “del 2015 cap aquí aquests han anat davallant lleugerament”. Per ella això respon al factor accessibilitat: “Abans era molt més difícil trobar productes ecològics i ara cada vegada hi ha més botigues i supermercats que en tenen”. Apunta, també, que moltes de les persones que fa anys van impulsar grups de consum ara tenen fills i, per tant, la seva disponibilitat és menor. “Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos que el model no té en compte la realitat actual de les consumidores i les productores”, comenta.
Homs creu que cal mirar amb deteniment altres tipus de models que han sorgit recentment entorn del consum conscient, com l’Economat Social al barri de Sants, de Barcelona (un supermercat agroecològic que és una cooperativa de treball on els tres socis treballadors s’encarreguen de la gestió integral de l’establiment, i els socis consumidors únicament s’han de preocupar de comprar), la Magrana Vallesana, de Granollers (una associació de consumidors i productors de productes ecològics amb 250 unitats familiars associades), o els supermercats cooperatius que es preveu que obrin a Barcelona, Manresa o les Terres de l’Ebre.
Per altra banda, els grups de consum sempre s’han mostrat molt crítics amb els intermediaris, apostant pel tracte directe amb el productor o bé per circuits curts de comercialització. Pati Homs, que és també productora de la cooperativa L’Aresta (pa i productes de fleca), explica que sovint els productors no donen l’abast: “Quin sentit té fer 40 km per portar vint pans a un lloc, i que tot seguit n’hagi de fer uns altres 40 per deixar-ne deu més en un altre punt? Sé que el discurs en contra de la intermediació ha estat molt ferm, però potser podem intentar pensar en una intermediació que compleixi els criteris que volem, però que faciliti les tasques de distribució de les productores”, conclou.
12. L’Ateneu Cooperatiu
COOPSETÀNIA és l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i Garraf i és l’entitat de referència en economia social i solidària de les dues comarques. L’Ateneu té per objectiu donar a conèixer i impulsar l’economia social, el tercer sector i les cooperatives, un model d’economia transformadora que dona resposta a la necessitat del territori, genera riquesa i ocupació estable i de qualitat. Un projecte comú que pretén teixir aliances per a la transformació social al territori.
Els principals eixos d’acció de l’Ateneu són:
· Identificar iniciatives de consum responsable i cooperatives del territori a través del mapa del Pam a Pam (vegeu www.coopsetania.cat/pamapam).
· Acompanyament a projectes col·lectius que vulguin emprendre i associacions.
· Formacions i tallers a prescriptores de l’administració pública, associacions, públic en general amb ganes d’emprendre, teixit educatiu i gestories.
· Acompanyament a persones empresàries amb ganes de jubilar-se o traspassar el negoci i a treballadores que vulguin conservar la seva feina i organitzar-se en una cooperativa de treball. L’objectiu principal del procés de transformació o reconversió d’empresa cooperativa és el manteniment dels llocs de feina i donar continuïtat al negoci.
Coopsetània forma part de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius presents a tot Catalunya, una iniciativa promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.
