El Penedès, situat entre Tarragona i Barcelona, presenta paisatges de mar i muntanya i brinda una oferta molt variada d’activitats i productes identitaris: tant unes com els altres es mariden, sempre, amb l’element estrella: els vins i els escumosos. L’efervescència local està acollint turistes provinents d’arreu del món, que busquen anar més enllà en les seves visites a la capital catalana i troben en el nostre territori una benvinguda atractiva i flexible. De fet, un dels objectius cada vegada més prioritaris d’ajuntaments i empreses de la vegueria és absorbir part dels turistes de la capital i donar a conèixer la terra pròpia, per demostrar que Catalunya és molt més que Barcelona i reivindicar l’entorn rural.

És per això que l’enoturisme s’ha convertit en una de les activitats principals al Penedès: no en va hi coincideixen la capital del vi, Vilafranca; la del cava, Sant Sadurní d’Anoia; i la de la vinya, Subirats. Ja fa anys que aquest territori de tradició vitivinícola no entén l’enoturisme com una visita o un tast als cellers i caves; sinó que s’ha proposat anar molt més enllà i oferir als visitants experiències i records perquè la seva primera estada al Penedès no sigui l’última.

1. Al cor de la vinya

Les passejades amb segway són una de les múltiples activitats entre vinyes. // FOTO: ENOTURISME PENEDÈS

L’ànima que mou tota l’activitat enoturística al territori són els més de 300 cellers i caves, que busquen oferir als visitants propostes originals i convertir-se en els millors amfitrions. De fet, cada vegada són més els cellers i les empreses que s’endinsen al món de l’enoturisme; perquè permet crear xarxa i suposa una nova font d’ingressos, a la vegada que constitueix una bona iniciativa per donar a conèixer els productes locals i el territori. L’enoturisme és, cada vegada més, una aposta de present i de futur.

Per defugir l’activitat clàssica d’una visita guiada a les entranyes d’un celler o un tast de productes locals i trencar esquemes, els cellers s’estan reinventant i han creat infinites propostes que s’adapten a tota mena de públic i butxaques.

Si el que voleu és visitar un celler i passejar per les seves vinyes, teniu mil maneres de fer-ho com mai ho hauríeu imaginat: hi ha cellers que ofereixen rutes en segway o bicicleta i altres disposen de cavalls o d’un trenet, però, si encara voleu més emocions, podeu pujar a un 4×4, a un Mehari o, fins i tot, atrevir-vos a sobrevolar (com a passatgers, és clar!) el territori amb helicòpter.

Si preferiu entaular-vos i degustar els seus productes, hi ha centenars de tastos i maridatges que us poden interessar: monovarietals o multivarietals, de vins, d’escumosos, de blancs, de negres, de rosats; amb formatges, amb embotits, amb sushi, amb xocolata, amb ostres, amb foie, amb flors, sota les estrelles… I fins i tot podreu quedar-vos a sopar en alguns cellers, on estareu acompanyats de música en directe.

Als cellers també hi ha activitats per a famílies i grups d’amics: alguns disposen de propostes molt originals a l’interior, i altres combinen les visites guiades amb històries de fantasmes i jocs de pistes que no us deixaran indiferents. També podreu experimentar amb l’art a partir del vi mentre degusteu la vostra pintura, o participar en la verema en primera persona i descobrir el que se sent amb un contacte molt més proper amb la terra i la vinya.

2. El llegat de la terra

Al fons del Vinseum hi ha més de 17.000 peces. // FOTO: Vinseum

El Penedès i el seu èxit com a punt de referència de la vitivinicultura i l’enoturisme no han estat només fruit dels projectes i creixement enoturístic actuals: el territori forma part del que en enologia es coneix com a “món vell vinícola”, és a dir, aquelles zones de producció amb més tradició vitivinícola d’arreu del planeta; i sabem que la història de la cultura i l’elaboració del vi penedesenc té més de 2.700 anys d’antiguitat.

A Avinyonet del Penedès trobem la prova que demostra que els orígens de l’amor pel vi i la vinya es remunten a anys enrere: el jaciment ibèric de la Font de la Canya agrupa evidències arqueològiques del segle VII a.n.e. que atorguen als ibers els primers cultius de vinya i els declaren com a pares de l’herència actual. De fet, la Denominació d’Origen Penedès va voler homenatjar aquests orígens amb el seu canvi d’imatge la temporada passada: el seu logotip s’inspira en un bust de la deessa Demèter, guardiana de l’agricultura i el cicle de la vida, que es va trobar al jaciment. A Avinyó Nou s’emplaça el nou Centre d’Interpretació DO Vinífera, que exposa el resultat de totes les excavacions del jaciment de la Font de la Canya i serveix per explicar el pas de l’home pel territori i la seva relació amb la vinya i l’elaboració del vi. S’hi ofereixen visites guiades i lliures.

Per desvetllar els secrets del patrimoni vitivinícola, el punt de trobada indispensable és el Vinseum, Museu de les Cultures del Vi a Catalunya. Estrenat el 1945 com el primer museu del vi de l’Estat, actualment busca ser molt més que això: s’hi recullen exposicions, tastos, activitats per a centres educatius, productes locals, concerts i activitats culturals…

A més, s’hi ofereix un recorregut per les arrels i els orígens de l’elaboració del vi a la zona, des dels avantpassats cossetans fins al conreu de la vinya i el procés d’elaboració vinícola actual, passant per detalls de caràcter científic i cultural.

3. Veremar el cos

El paisatge penedesenc és una bona excusa per oblidar la feina i els compromisos per uns dies. // FOTO: Marc Cuscó Pozzan

L’encant de l’entorn del Penedès és innegable. A pocs quilòmetres de la capital catalana i a menys de deu minuts amb cotxe de la costa del Garraf, el Penedès ofereix a locals i nouvinguts l’escapada a un indret rural però ben comunicat, tant per carretera com mitjançant el transport públic, ideal per a uns dies de calma i relax.

RENOVAR-SE ENTRE VINYES

L’atractiu de la zona ha fomentat la creació d’hotels i apartaments i la remodelació de masies familiars per ajustar-les a les demandes i necessitats dels visitants i poder-los acollir amb totes les comoditats. En un sol dia es pot gaudir de la visita a algun celler i museu; però la majoria de visitants aposten per passar una o més nits al territori i poder-lo conèixer més a fons.

Algunes masies rurals ofereixen la possibilitat d’un lloguer complet, amb la finalitat d’acollir grups d’amics i famílies, en construccions que entrellacen les comoditats i els serveis més moderns amb espais i entorns de pel·lícula.

Els allotjaments presenten propostes de menús amb productes de la zona i visites guiades a cellers, vinyes i centres d’interès turístic, per facilitar la recerca d’experiències als turistes i adaptar-se a les demandes més recurrents.

El fet de dedicar uns dies al territori també afavoreix que els visitants s’animin a fer-hi passejades per conèixer l’entorn: hi ha centenars d’opcions de rutes entre vinyes, que es poden fer per lliure o amb acompanyament. Des de Penedès 360 es proposen tres modalitats de ruta per diversos punts d’interès paisatgístic i enoturístic: amb slow bike, ruta cicloturista que recorre 162 quilòmetres i proposa recorreguts per a quatre dies; amb bicicleta de muntanya, ruta que recorre 281 quilòmetres en cinc etapes i suposa tot un repte; i una ruta de trekking, que presenta vuit etapes i un total de 151 quilòmetres. Aquestes rutes i les seves etapes es poden trobar a la pàgina web penedes360.cat.

Amb tots els avantatges de les grans ciutats, el Penedès també ofereix intimitat i desconnexió entre vinyes.

4. La capital de l’enoturisme

Panoràmica de la plaça Jaume I de Vilafranca. // FOTO: Marc Cuscó Pozzan

Vilafranca és l’epicentre dels projectes enoturístics del Penedès. La ciutat brinda diferents visites guiades per la història dels seus carrers i també entre vinyes, oferta que comparteix amb la resta de municipis i amb els cellers de la zona. Així i tot, és a la capital vilafranquina on es troba la llavor de l’enoturisme penedesenc; ja que s’hi acullen nombrosos allotjaments, elements del patrimoni cultural del territori, com els castells i la més típica festa major, i propostes vitivinícoles i gastronòmiques, com el Vijazz, les catànies o la popular Fira del Gall.

Des del Servei de Promoció Turística de Vilafranca s’ofereix una ruta que recorre 13 dels cellers més rellevants de la zona i que es coneix com la Carretera del Vi. Aquesta és la primera Wine Road de l’Estat i com que ha estat pensada des d’un punt de vista conscient amb l’entorn, es pot realitzar amb cotxe elèctric, bicicleta o bicicleta elèctrica, segway o a peu. La ruta també inclou punts d’interès turístic, que van des dels vestigis llegats pels ibers fins a edificacions modernistes, passant per propostes gastronòmiques i culturals.

El cementiri de Vilafranca, que forma part de l’ASCE (Associació de Cementiris Significatius d’Europa), es pot visitar amb un guia o de manera teatralitzada al capvespre; i al campanar de Santa Maria es duu a terme una visita que s’acompanya amb una copa de vi o cava del territori mentre es gaudeix de la posta de sol. Vilafranca és també el punt de partida d’onze itineraris, que condueixen a edificis històrics o a paratges naturals identitaris.

Els amants de l’arquitectura i el patrimoni tenen a l’abast una ruta modernista, que dona a conèixer l’impacte que el moviment va tenir a la ciutat des de finals del segle XIX. A més, el segon cap de setmana de juny els edificis privats més imponents obren les seves portes a tot el públic i ho aprofiten per explicar els seus orígens i els usos actuals.

Pel que fa a festivals, deixant de banda el Vijazz, Vilafranca també és un dels punts d’acollida del Most Festival, el Festival Internacional de Cinema que utilitza el vi, el cava i la vinya com a fil conductor i que es marida amb productes estrella del territori.

Vilafranca és, doncs, un punt de trobada obligat per a totes les persones que vulguin capbussar-se en el món del vi i la vida al Penedès.

5. Tornar a l’edat mitjana

Castell d’Olèrdola. // FOTO: Ignasi Pellisa

El Penedès és un territori on s’han destinat molts esforços a la preservació del patrimoni històric, i és per això que s’hi conserven una gran quantitat de castells originaris de l’edat mitjana i èpoques anteriors que actualment serveixen com a punts de trobada de nombroses activitats culturals, divulgatives i turístiques. Aquestes construccions, algunes de molt ben restaurades i altres de ruïnoses però esplèndides, permeten imaginar a aquells qui les visiten com era la vida dels nostres avantpassats mentre passegen sota els seus arcs i torres i s’endinsen als passadissos, cellers i vestigis funeraris.

El conjunt monumental d’Olèrdola, un dels més visitats de la zona i d’enorme riquesa arqueològica, es troba a més de 350 metres d’altitud i ha estat utilitzat com a enclavament estratègic per controlar el territori des de l’edat de bronze, a la prehistòria. Cada cap de setmana s’hi duen a terme visites temàtiques i es pot visitar el castell, l’església de Sant Miquel, la flora de l’entorn i l’antiga necròpoli medieval. La transcendència històrica d’aquest enclavament li va atorgar el 1931 la distinció de Bé Cultural d’Interès Nacional i també de Bé d’Interès Cultural; i actualment és una de les seus del Museu Arqueològic de Catalunya.

A Gelida hi ha un dels castells més actius. L’edificació del segle X s’utilitza com a punt d’interès turístic i, evidentment, també marida el paisatge amb el vi: s’hi organitzen rutes enoturístiques, tastos sota les estrelles i visites guiades.

El Castellot de Castellví. // FOTO: Ajuntament de Castellví de la Marca

El Castellot de Castellví de la Marca, construït el segle X amb la intenció de controlar i defensar la zona, també és un indret a visitar: s’hi pot arribar fent una excursió de dificultat baixa amb tota la família i contemplar les accions de restauració que s’hi estan duent a terme i que continuaran aquest estiu. La restauració de l’espai s’ha fet a partir de fotografies de l’any 1890, recuperant així els 13 metres d’alçada inicials (només nou havien resistit el pas del temps) i construint una escala interna perquè els visitants puguin compartir vistes amb els antics pobladors de la terra.

Un dels castells que cada any acullen activitats per a tots els gustos és el castell de Penyafort, situat a la Ràpita. Aquest edifici es va començar a utilitzar el segle XI i durant la Guerra Civil espanyola era una presó republicana per als aviadors franquistes: guarda molta història entre les seves parets!

Al turó de la Roca, punt de referència de Sant Martí Sarroca, un conjunt monumental de grans dimensions acull experiències culturals i històriques i inclou un castell que va ser fundat cap al segle X per la família Sanmartí.

Pràcticament tots els municipis de la zona tenen el seu castell: les seves pedres reforcen les petjades del pas de l’home al territori i segueixen suscitant admiració entre vinyes per a locals i nouvinguts. És una opció imperdible per a qui vulgui recrear les lluites dels nostres avantpassats.

6. La capital de les bombolles

El Centre d’Interpretació del Cava s’emplaça a una destil·leria d’esperit de vi del 1814. // FOTO: CIC Fassina

Sant Sadurní d’Anoia és un clar exemple d’èxit i progrés: a finals del segle XIX les seves vinyes van haver d’afrontar la plaga de la fil·loxera, però actualment és l’arrel i soca de la cultura del cava d’arreu de l’Estat. La vinya i les ampolles d’escumosos són tan presents en la seva arquitectura, indústria i les seves activitats culturals, que han fet del poble la capital de les bombolles.

Al cor del municipi trobem el Centre d’Interpretació del Cava (CIC Fassina); el punt de partida per conèixer les emocions i la història del cava. Es troba ubicat a l’antiga Fassina de Can Guineu i presenta un recorregut interactiu i audiovisual que exposa els orígens, la història, el procés d’elaboració i la cultura del cava; tot plegat en un espai de 1.200 metres quadrats. Les visites al centre s’acompanyen amb una copa de degustació i un aperitiu elaborat per un comerç local, amb la finalitat de lliurar als assistents un esqueix de la terra que visiten.

El centre també ofereix visites combinades amb altres espais del municipi, com cellers propers o l’espai xocolata de la fàbrica local més llaminera. Una altra de les seves propostes són les activitats temporals, que presenten opcions per a tots els públics. El dissabte 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, el CIC Fassina ha organitzat una jornada completa amb entrada lliure: a la tarda es durà a terme la lectura d’un conte per als més petits i més endavant hi haurà música en directe acompanyada pels caves locals.

A Sant Sadurní, a banda de les visites guiades als seus cellers i caves, que es duen a terme cada dia, també se celebra aquest mes la iniciativa Poesia a les Caves; durant la qual poetes de tots els racons reciten les seves poesies a la fassina i a algunes caves del territori; i el Gastromaig, una proposta gastronòmica que té els seus orígens en 22 establiments de cava, botigues i restauradors de la zona. L’objectiu del Gastromaig és reivindicar els productes locals representatius a través de la cuina autòctona i una desena d’activitats per a grans i petits al voltant de la vinya i el cava. Queda palès, doncs, que la cita a Sant Sadurní és imprescindible per a tots els apassionats dels escumosos.

7. Brindar amb ritme

Del 5 al 7 de juliol Vilafranca acollirà la 13a edició del Vijazz. // FOTO_ Ajuntament de Vilafranca

El Penedès ha sabut entrellaçar l’essència de les seves terres, el vi i la vinya, amb el coneixement i la cultura. Al llarg de l’any hi ha nombroses activitats que utilitzen el vi com a element central però que es bifurquen en una gran quantitat de sarments; i una són, precisament, les arts escèniques.

El festival musical més rellevant que marida la música i el vi al territori probablement és el Vijazz, que se celebra durant un cap de setmana cada mes de juliol a Vilafranca del Penedès i proposa nombrosos tastos i maridatges conjuntament amb concerts de jazz, on participen artistes de prestigi internacional. Un festival similar és el que es fa a Guardiola de Font-rubí, també a l’Alt Penedès, des del 1998: el Centre Recreatiu La Cooperativa acull el Cicle Cava Jazz, un festival de música i escumosos que  se celebra mensualment entre els mesos de gener i maig.

A Llorenç del Penedès combinen el folklore més identitari amb els productes de la terra: aquest cap de setmana  se celebra el ViGralla, que inclou actuacions i balls de gralles i folklore amb tastos i maridatges dels cellers locals. Els cellers del Penedès també són un dels escenaris del VinyaSons, festival musical que s’allarga set caps de setmana; i al Palau-Gralla de Torre-ramona es pot gaudir del festival Música a les Vinyes cada mes de juliol, durant el qual es pot maridar el cava autòcton amb l’emblemàtic préssec d’Ordal. Un altre festival musical a les vinyes que cal destacar és el Vinya&Art de Sant Cugat Sesgarrigues, que enguany portarà artistes com Mishima i Doctor Prats els dies 14 i 15 de juny.

8. Un repte de 360º

El Penedès 360º Challenge es celebrarà del 27 al 29 de setembre d’enguany. // FOTO: Enoturisme Penedès

Aquest 2019 els amants de l’esport es podran afrontar a un nou repte: des de Penedès 360º, iniciativa que recull centenars de quilòmetres de rutes pel territori, s’han proposat acollir, el darrer cap de setmana de setembre, públic esportista, públic interessat en l’enoturisme i la viticultura, i visitants locals i nouvinguts en una nova iniciativa. Des del divendres i fins diumenge es faran xerrades i activitats al voltant de l’esport i es podran visitar els estands d’una fira; però també hi haurà tres curses a peu i tres curses cicloturistes no competitives, sota el nom de Penedès 360º Challenge. L’objectiu d’aquest repte serà recórrer tots els quilòmetres del Penedès 360º en curses a peu i amb bicicleta, i la intenció és que s’allargui uns quants anys. A més, s’estrenarà la zona de descans per a autocaravanes del Pla, poble on es duran a terme totes les activitats d’aquesta primera jornada del challenge.

La primera etapa del Penedès 360º Challenge recorrerà els municipis del Pla, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Puigdàlber i Guardiola; i oferirà set modalitats per a petits i grans, amb distàncies d’entre els 10 i els 82 quilòmetres (a excepció de la Corre-xic). El dissabte 28 hi haurà les curses a peu i el diumenge 29 serà el torn de les marxes amb bicicleta, que seguiran camins, carreteres secundàries i pistes de gràvel.

9. Destapant els municipis

Un dels pèlags del Parc dels Talls de Vilobí.

El vi i el cava són productes tan identitaris que tenen el seu lloc a totes les fires, festivals, espectacles i activitats dels municipis. I és que, es faci el que es faci, la presència dels tanins no pot faltar! A més, cada municipi ha apostat per potenciar el propi patrimoni i convertir-lo en un valor afegit, tant per als seus habitants com per a enoturistes i visitants.

Així, a la capital del Baix Penedès, al Vendrell, reivindiquen la figura del violoncel·lista Pau Casals, conservant la seva casa nadiua i programant múltiples activitats a la Vil·la-Museu Pau Casals de Sant Salvador. A més, cada any celebren el Festival Internacional de Música Pau Casals, que aquest estiu arribarà a la trenta-novena edició.

A Vilobí, l’herència de l’explotació minera hi ha deixat un paisatge molt peculiar: quatre pèlags, una varietat de més de trenta-sis famílies d’aus i particularitats geològiques concretes el diferencien de la resta del Penedès. El Parc dels Talls engloba aquest ecosistema, que a l’estiu es complementa amb recitals de poesia i espectacles musicals.

El Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit. // FOTO: CIA Torrelavit

A Torrelavit homenatgen l’aigua i recorden la necessitat de la cura del riu Bitlles amb el Centre d’Interpretació de l’Aigua; on els visitants poden conèixer el lligam del municipi amb el riu i la seva implicació en el funcionament d’una dotzena de molins i la projecció de la indústria paperera.

A Castellví de la Marca han restaurat les fonts naturals per recuperar els recursos naturals del municipi; i s’ha creat una Ruta de les Fonts per conèixer el territori a través dels seus paratges naturals. La natura també és un dels aspectes que reivindica Sant Quintí que, juntament amb Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní i Subirats participa al Camí del Riu, un itinerari de 43 quilòmetres que condueix els excursionistes pels espais fluvials dels rius Mediona-Bitlles, Anoia i Lavernó. La ruta es pot trobar a la pàgina web camidelriu.cat amb tots els seus detalls, i es pot explorar a peu o amb bicicleta. A Sant Quintí de Mediona, a més, també compten amb les Deus, on coincideixen circuits botànics i d’aventura i on es recull l’aigua de l’aqüífer de Carme-Capellades.

Castell de Castellet i pantà de Foix. // FOTO: ISTOCK

El pantà de Foix, ideat a finals del segle XIX i construït a inicis del XX al municipi de Castellet i la Gornal, és també un indret a destacar de la zona. El pantà va suposar el pas de la vinya al regadiu per als conreus dels flancs del riu, arran d’una greu crisi econòmica i la plaga de la fil·loxera; i actualment és un indret de pas per a més de dues-centes espècies d’ocells. La imatge de postal que en resulta és l’embassament amb tota la seva vegetació i el castell de Castellet al fons; una edificació d’estil romànic i gòtic que ofereix les vistes entre la serra del Montmell i Montserrat i es troba perfectament restaurat.

Les propostes turístiques són tan diverses en els diferents municipis que han provocat que un petit poble com el Pla, amb poc més de 1.250 habitants, decidís crear una Oficina de Turisme pròpia el 2016, amb l’objectiu de  donar a conèixer la potència enoturística de la localitat. Des d’aquesta oficina presenten cinc rutes que es poden fer a peu, fent running o senderisme, nordic walk o BTT, entre altres opcions; i busquen posar valor a racons emblemàtics com la Font de l’Esteve, del segle XIX; o la masia medieval de l’Aguilera.

La Font de l’Esteve, del municipi del Pla. // FOTO: Oficina de Turisme del Pla

Pel que fa al coneixement, el Penedès està farcit de museus i centres d’interpretació: al Pago, a Subirats, el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona (CIUDEB) fa de testimoni de la història de les fortificacions i trinxeres que els republicans van construir, el gener de 1939; a finals de la Guerra Civil. En aquesta línia també cal visitar el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) de Santa Margarida i els Monjos, que durant la Guerra Civil servia com a refugi antiaeri.

A Vilanova hi ha el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, construït a finals del segle XVIII i que acull l’Espai Goya, amb 12 gravats dels Disparates de l’artista aragonès; i també poden  passejar-se per un recull de l’art català al Museu Víctor Balaguer. A Vilanova, a més, es poden fer tastos de vins en alta mar o traslladar-se als orígens mariners de la vila a través de l’Espai Far o la Torre Blava.

Els seguidors dels trens i les locomotores poden visitar el Museu del Ferrocarril vilanoví, del segle XIX; i la Funifira de Gelida, que consisteix en un espai dedicat al funicular i el ferrocarril però també als productes i la gastronomia locals.

10. Cap al futur i més enllà

La xarxa d’autocaravanes s’estrenarà aquest estiu. // FOTO: ISTOCK

La capacitat d’adaptació a noves iniciatives i demandes és clau a l’hora de ser competitiu en un sector amb tants rivals com el turisme. A la vegueria Penedès els reptes s’han anat superant, cobrint les necessitats dels visitants i assistint els interessos i suggeriments de la població local. És per això que aquest 2019 es posarà en marxa, finalment, la xarxa d’autocaravanes que permetrà que els visitants s’allotgin en espais habilitats en plena natura.

La xarxa d’autocaravanes s’ha teixit a partir de la col·laboració dels diferents ajuntaments de la zona, que s’han compromès amb el progrés de l’enoturisme. Aquest estiu es preveu que ja es puguin estrenar aquests espais de pernocta, que es troben en dotze punts: a Vilobí del Penedès, Torrelles de Foix, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Martí Sarroca, Sant Quintí de Mediona, Santa Margarida i els Monjos, el Pla del Penedès, Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca el Penedès.

Com que la innovació és bàsica per refrescar i renovar el turisme de sempre, enguany també s’ha estrenat una nova modalitat a les visites guiades per la Vilafranca medieval: a la plaça Jaume I els visitants disposen d’unes ulleres de realitat virtual amb les quals un trobador els acompanya per la construcció i evolució de la vila; i al claustre de Sant Francesc el guia virtual és un monjo que explica la història de l’edifici: tota una experiència per a grans i petits!

La visita medieval inclou dues històries amb realitat virtual. // FOTO: Ajuntament de Vilafranca

A Vilafranca també s’han proposat ensenyar el Penedès des de dins, i per això aquest mes estan recopilant una xarxa d’amfitrions disposats a ensenyar el patrimoni del territori als turistes des de les vivències, experiències i preferències en primera persona dels seus ciutadans. La prova pilot d’aquest projecte s’estrenarà aquesta temporada i hi pot participar tothom.

CUIDAR L’ENTORN

El compromís amb la sostenibilitat és un punt clau a l’hora de desenvolupar un projecte enoturístic. La certificació Biosphere, que garanteix l’equilibri entre les dimensions econòmica, sociocultural i mediambiental d’un destí, és un títol que evidencia els esforços i avenços de moltes empreses i iniciatives turístiques de la zona. Al Penedès més d’una trentena d’allotjaments, iniciatives i serveis turístics, cellers, museus i centres d’interpretació, oficines de turisme i restaurants compten amb la certificació Biosphere, acreditant que el compromís amb el medi i la sostenibilitat va en augment al territori.

FER UN COMENTARI