A cel obert

Aquest cap de setmana, des d’avui divendres i fins diumenge, té lloc la 25a edició de la Fira de Novembre, l’esdeveniment multisectorial a cel obert més gran de Catalunya. El visitant podrà passejar per una superfície de 65.000 m2, on hi trobarà un total de 204 estands dels sectors majoritàriament representats a la ciutat: automoció, informàtica, construcció, mobles i decoració, parament de la llar, alimentació i serveis en general. Sens dubte el millor reflex de la vitalitat i diversitat de les empreses i comerços del territori.

L’espina dorsal de la mostra continua sent la rambla Principal i la rambla de la Pau. Es manté així el nou concepte de la Fira que ara fa cinc anys es va estrenar i que permet al certamen arribar fins al mar. A la plaça de les Neus i a la rambla Principal torna l’automoció, mentre que a la rambla de la Pau s’hi centren la promoció comercial i els serveis. A la mateixa rambla de la Pau, a l’altura del carrer de Pere Jaques, s’hi ubica la venda directa i es crea l’espai food tracks, la nova tendència de cuina sobre rodes.

El parc de Baix a Mar segueix tenint protagonisme amb zones dedicades a la nàutica, l’artesania, els tallers, l’espai equí de l’Associació dels Tres Tombs i l’escenari gran, on tindran lloc moltes de les activitats paral·leles.

Un altre dels espais tradicionals és la plaça de la Vila, on enguany l’associació de comerciants Viu Comerç compartirà espai amb el Saló del Carnaval. A part dels expositors associats, Viu Comerç oferirà un ampli programa d’activitats, entre les quals destaquen les desfilades de moda a la passarel·la instal·lada al centre de la plaça.

Enguany la Fira de Novembre estrenarà un espai enogastronòmic en un dels barris amb més encant i història de Vilanova, La Geltrú. Aquest nou espai, ubicat a la plaça de l’Assumpció i al jardinet annex de la Geltrú, està organitzat de forma conjunta per Temps de Vi, el Gremi d’Hostaleria, Menja’t Vilanova i NODE Garraf i obrirà dissabte i diumenge, de les dotze a les tres del migdia i de les cinc de la tarda a les nou del vespre. El públic hi podrà trobar vuit cellers de la DO Penedès, que donaran a conèixer els seus vins, i tres establiments d’alimentació. Tot acompanyat d’actuacions musicals de petit format que amenitzaran l’estada del visitant.

Un dels grans reclams seran els tallers en format de showcooking que diversos restauradors vilanovins oferiran al pati del Castell, una iniciativa amb la qual es vol reivindicar la gastronomia local, un dels principals actius de la ciutat. Aniran a càrrec del Grup Genil, que presentarà el Gambaccio; el restaurant La Cucanya, que oferirà lloms de verat marinat i arrebossat en panko amb escarola perruqueta i vinagreta de peperonata; El Dinou, que cuinarà boletes d’espigalls amb cansalada i pinyons; i El Local, que oferirà ravioli de carbassa, mascarpone i gamba de Vilanova. Les places estan limitades a 24 persones per taller i les inscripcions es poden fer a la web de Menja’t Vilanova (www.menjatvilanova.com).

En paral·lel, diversos col·lectius organitzaran altres activitats també vinculades amb la gastronomia. Es tracta de Mercats de Vilanova, que oferirà una sessió de cuina de mercat amb all i pebre de peix senzill; la Confraria de Pescadors, amb una activitat de cuina marinera a base de peix de la llotja; i l’Associació Espigalls del Garraf i la Xarxa Productes de la Terra, que sorprendran amb una demostració de cuina de l’horta amb espigalls.

L’altra novetat significativa d’aquesta 25a edició és la primera Fira del Col·leccionisme de Catalunya, que tindrà lloc dissabte al Museu del Ferrocarril amb la presència de més d’un centenar d’estands. La proposta, organitzada per l’Estació Nàutica, aglutinarà en un sol espai comerços professionals que posaran a la venda les seves peces i estands d’intercanvi. S’hi podran trobar peces de col·leccionisme de tot tipus: plaques de cava, Kinder, sobres de sucre, punts de llibre, didals, trens, postals, calendaris, còmics, taps de corona, goigs, brocanters, miniatures, modelisme… També es podrà gaudir d’una exposició de Playmobil o d’una col·lecció de motos de la prestigiosa marca catalana Bultaco.

La Fira de Novembre és un esdeveniment que va més enllà de l’òrbita econòmica. Mostra d’això és que cada any compta amb la implicació del teixit social i cultural de la ciutat, que per aquesta ocasió ha organitzat més d’un centenar d’activitats paral·leles. Una de les més concorregudes serà la tradicional Trobada de Puntaires, que enguany celebra el seu 25è aniversari retornant als voltants del Mercat del Centre, l’indret que la va veure néixer.

La trobada, que tindrà lloc diumenge al matí amb la participació de 500 puntaires, anirà acompanyada de la trobada de Cotxes Clàssics, a la plaça del Mercat. Visionat de la fira des d’un globus aerostàtic, circuits de karts i de motos elèctriques, tallers infantils de tot tipus, exhibicions de dansa, country, flamenc, arts marcials…, actuacions musicals, sardanes o espectacles de màgia són altres de les moltes accions de lleure programades.

De la mateixa manera que les entitats s’impliquen amb la Fira de Novembre, també ho fa cada any el teixit econòmic i acadèmic de Vilanova. Ahir dijous va tenir lloc el Pòrtic, la conferència inaugural que organitzen l’associació d’empresaris ADEPG i l’Ajuntament, que va anar a càrrec de l’exministre Josep Piqué, un vilanoví de reconeguda trajectòria empresarial i política.

Per avui divendres el sindicat CCOO i ICV han organitzat una xerrada amb el títol La vaga de la Fira del 76. Dissabte, la delegació al Garraf de la Cambra de Comerç oferirà assessorament gratuït per a emprenedors que volen tirar endavant la seva idea de negoci. Tant dissabte com diumenge, l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova presentarà el projecte “Fórmula Team”, en el marc del qual un grup d’estudiants ha creat un monoplaça de dimensions reduïdes. Diumenge s’ha programat un taller amb l’objectiu de donar a conèixer els usos de la turuta, la moneda social local.

I encara dins el marc de la Fira de Novembre, dimarts tindrà lloc una jornada dedicada a l’energia, a càrrec del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, i dimecres, un esmorzar col·loqui amb la Directora General de Comerç de la Generalitat, Montserrat Vilalta, organitzat per l’ADEPG.

Any rere any, la Fira de Novembre esdevé un gran pol d’atracció, tant pels propis vilanovins com pel visitant forà. Un estudi realitzat el 2015 va calcular que més de 240.000 persones van passar per la fira al llarg dels tres dies. La despesa mitjana per visitant es va xifrar en 26.77 euros, el que suposa un impacte econòmic aproximat de 5,3 milions d’euros per al municipi.

Un dels principals esdeveniments pel qual és coneguda Vilanova és el seu carnaval, una festa que va estar prohibida durant el règim franquista i que la ciutat va reprendre a partir de la dècada dels cinquanta. Aquesta circumstància va fer que durant molts anys la ciutat fos reconeguda arreu de l’Estat per aquesta celebració. Donada la seva importància, La Fira de Novembre va crear l’any passat el Saló del Carnaval, que enguany encara la seva segona edició amb la mateixa voluntat de donar a conèixer diferents models d’aquesta festa. Aquest 2016 les ciutats convidades són Laza (Galícia), Solsona i Sitges.

La plaça de la Vila acollirà, al llarg del cap de setmana, una gran carpa central on es podran veure diferents elements dels tres carnavals convidats, a més d’estands de caràcter comercial que tractaran aspectes tan diversos com els espectacles, els viatges, els mantons de Manila, els articles de festa, la fabricació de gegants i capgrossos, les disfresses i els complements.

La part més acadèmica del Saló tindrà lloc dissabte al Foment Vilanoví, on es presentaran els tres carnavals forans, a més del de Vilanova. La jornada clourà a 2/4 de 9 del vespre amb una proposta insòlita sota el nom “Vilanova – Sitges: les altres competències”. El sitgetà Jordi Cubillos i el vilanoví Miquel González seuran en una mateixa taula deixant de banda les rivalitats.
· El CARNAVAL D’Entroido, terme amb què és conegut el carnaval a Galícia, conté el ritual amb el cicle més llarg que es coneix, des de l’1 de gener fins al Dimecres de Cendra.

Va sobreviure al franquisme gràcies a ser una població mitjana – petita i és considerat un dels més antics del món. Un recorregut de torxes; els Peliqueiros, que es cobreixen la cara amb unes espectaculars màscares i porten un fuet
a la mà; i una pintoresca batalla en què s’utilitzen draps xops de fang, són algunes
de les seves singularitats.

· El CARNAVAL DE Solsona, declarat festa d’interès nacional, és un carnaval amb personalitat pròpia. Durant un període va patir certa decadència però finalment se li va saber donar el tomb per esdevenir a hores d’ara un dels carnavals més importants del país.
La festa es basa en una paròdia carnavalesca dels gegants de la festa major, els Gegants Bojos, que reparteixen llenya amb els seus braços de roba.

· El CARNAVAL de Sitges és un dels més emblemàtics del país i respon a un model
més d’espectacle. Els dos esdeveniments
amb més participació són la Rua de la Disbauxa
i la Rua de l’Extermini, amb més de 2.000 participants disfressats en més de 50 carrosses.

Entrevista a Núria Lucas, xef d’El Dinou, restaurant Slow Food

Ets una ferma defensora de l’Sloow Food. Què és?
L’Sloow Food és un moviment de resistència per combatre el Fast Food. Va ser fundat el 1986 per l’italià Carlo Petrini i actualment és present a 150 països de tot el món. Defensa l’ús dels productes de proximitat i de temporada i la relació directa amb els petits productors. El seu eslògan és “bo, net i just”, és a dir que es treballi amb un producte de qualitat i de temporada, que estigui lliure de pesticides i transgènics i que sigui just amb el petit productor, evitant intermediaris que s’enriqueixen. Prioritza la pagesia i treballa per millorar el vincle entre terra i gastronomia.

Quins beneficis té consumir productes km0?
Pel simple fet que un aliment no passa per tants intermediaris t’assegures que tingui el gust que ha de tenir i que sigui nutritiu. No és el mateix comprar una col al mercat, que ha madurat a la planta, que un vegetal procedent de Mercabarna, que no saps ni quants dies fa que s’ha collit.

Quins criteris ha de reunir un restaurant per tenir el segell Sloow Food?
Bàsicament elaborar plats de km0, és a dir, a base de productes de proximitat. Al Dinou, treballem amb vins, olis, verdures… I si no tens producte de proximitat a la zona, pots anar-lo a buscar a fora. Per exemple el xai que utilitzem és de la raça ripollesa, una raça rústica autòctona del nord-est de Catalunya adaptada a les condicions geoclimàtiques de la zona i que pastura lliurament pels prats. I l’arròs ens el porten de l’Estany de Pals, un petit productor de l’Empordà que es dedica a cultivar-lo amb mètodes agroambientals, assecat al sol i envasat artesanalment sense cap colorant ni conservant.

Sloow Food també reivindica els productes de l’anomenada Arca del Gust.
Sí. Són productes que durant temps han estat oblidats i que ara es volen revaloritzar. Nosaltres utilitzem els espigalls de Vilanova, el Gall del Penedès, el cigronet de l’Anoia i disposem de vins elaborats amb la varietat malvasia de Sitges.

Una altra màxima de l’Sloow Food és salvaguardar les tradicions gastronòmiques.
I tant. A la carta no hi falten receptes típicament vilanovines com la sípia a la bruta, l’all cremat o l’esmarris, un suquet de peix blau que jo acabo amb vi negre. Aquesta és una recepta de pescador típica de la zona compresa entre Vilanova i Tarragona i que ja gairebé ningú fa.

En resposta a què neix l’Sloow Food?
La globalització ha fet que el petit productor acabi treballant per una gran superfície que l’explota i li paga el mínim. Això, moltes vegades, l’obliga a usar pesticides per evitar plagues, a aplicar mètodes de cultiu invasius perquè la planta creixi més de pressa o, en el cas dels ramaders, a utilitzar hormones per engreixar el bestiar. Aquestes males pràctiques acaben repercutint en el nostre cos, que cada vegada es va queixant més a mode de malalties, intoleràncies, al·lèrgies… L’Slood Food neix per dir prou a tot aquest sistema i per reivindicar que els tomàquets tinguin gust de tomàquets.

El menjar ha perdut valor?
El menjar ha perdut valor perquè volem que tot sigui més ràpid. Però de la mateixa manera que dediquem temps a anar al gimnàs per cuidar el nostre cos per fora, també hauríem de dedicar temps a cuidar-nos per dins pensant el què mengem.

Una de les excuses per no comprar producte de proximitat és perquè acostuma a ser més car?
No crec que sigui una qüestió de preus. Més aviat és una qüestió de comoditat. Els horaris i ritmes de la societat actual dificulten poder anar a comprar al mercat, que normalment obre els matins. La gent prefereix anar un cop cada quinze dies a una gran superfície, on pot trobar de tot.

Carlo Petrini parla d’esquizofrènia alimentària. Diu que es produeix menjar per 12.000 milions de persones, quan al món n’hi vivim 7.000 milions i a més a més 1.000 milions passen gana.
Dades com aquestes són les que justifiquen la necessitat d’avançar cap a una producció sostenible. Però aquesta esquizofrènia alimentària no és només culpa de les grans cadenes, que demanen als productors quantitats ingents d’aliments per mantenir les estanteries dels supermercats ben plenes i maques. També els consumidors hi contribuïm. Qui no ha llençat mai menjar de la nevera?

I com ho podem evitar?
Si planifiquéssim el que volem menjar podríem anar a comprar al mercat un o dos cops a la setmana el que realment necessitem. D’aquesta manera no només evitaríem llençar menjar sinó que també estalviaríem. I és que anar un cop cada quinze dies al supermercat propicia comprar en grans quantitats i de forma impulsiva.

Quin tipus de cuina ofereixes al teu restaurant?
Cuina tradicional revisada amb tocs de modernitat. Hi pots trobar receptes de l’àvia com popets encebats, civet de senglar i capipota, però també uns peus de porc desossats amb ceps i crema de carbassa servits dins un quadradet o un xai desossat cuit a baixa temperatura i amb cruixent. Sempre, però, respectant el producte.

Amb què ens sorprendrà a l’espai enogastronòmic?
Amb boletes d’espigalls de Vilanova muntades sobre una cansalada ecològica confitada a baixa temperatura amb una sal de pinyons.