A l’aguait amb el corriol

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un petit ocell de la família dels limícoles que entre la primavera i l’estiu visita les nostres platges per nidificar, després d’haver passat l’hivern en zones d’Àfrica.

Aquesta espècie ha anat perdent a poc a poc el seu hàbitat natural i actualment es troba greument amenaçada, sobretot a causa dels usos recreatius que es fan de les platges. La pressió urbanística, la presència d’altres animals (la majoria domèstics) a les platges i l’eliminació de restes vegetals amenacen la seva supervivència i durant dècades ha patit una important reducció de la seva població.

Puntuals com cada any, el seu procés de nidificació ja ha començat i s’allargarà fins al mes d’agost. Mentrestant, el corriol camanegre haurà de conviure amb la temporada turística i la gentrificació del seu hàbitat. És per tot això, i coincidint amb l’inici de la seva temporada de cria, que molts municipis del litoral central-sud català comencen a fer el seguiment d’aquesta espècie, a través de voluntaris i entitats ecologistes com el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-Edc), l’encarregat, des de fa 36 anys, de tenir cura d’aquesta espècie, protegint i millorant el seu ecosistema.

Fa tres anys, de fet, que l’entitat va iniciar el projecte de conservació del corriol, amb l’objectiu de determinar i protegir les zones de nidificació i alimentació d’aquesta espècie des del Garraf fins a les Terres de l’Ebre. Això els permet estudiar, anualment, l’evolució de les característiques i tendències de les seves poblacions. En aquest Tema de la Setmana ens proposem fer una radiografia dels diferents municipis costaners penedesencs que ja han iniciat la campanya de conservació del corriol camanegre i esbrinem quines mesures de protecció han posat en marxa.

A Vilanova i la Geltrú ja s’ha detectat la primera posta de la temporada. I ho celebren especialment perquè fa només un parell de setmanes es va actuar de forma desmesurada a la desembocadura del torrent de Sant Joan, eliminant vegetació autòctona dunar i posant en risc la nidificació del corriol, segons expliquen diverses entitats ecologistes. El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova, Xavier Serra, assegura que “sempre es fan neteges manuals”, però admet que en aquesta ocasió “es van arrencar algunes plantes que no s’havien d’arrencar”. Això no obstant, Serra explica que aquesta neteja podria afectar la consolidació del sistema de dunes, però en cap cas a la nidificació del corriol

Enmig d’aquest rebombori, el consistori ressalta que “no hi ha cap intenció d’eliminar el corriol, al contrari, el volem protegir” i recorda que fa molts anys que treballen per buscar l’equilibri entre els usos turístics, esportius i mediambientals a la platja de Ribes Roges. Ho fan amb un seguit de mesures de protecció d’aquesta espècie, que inclouen els tancats amb pal i corda, la prohibició d’anar amb gossos a Ribes Roges (entre el dic de ponent i la passera d’accés a la Pasífae), i la senyalització als accessos. A més, “en el moment que es detecti una posta fora dels tancats es posarà un nou tancat o s’ampliaran els existents”, explica Serra.

Tot plegat es complementa amb un servei d’informació ambiental (reforçat amb la presència de la Policia Local) que sensibilitza la ciutadania i adverteix sobre la restricció d’accés. Si es detecten infraccions de la normativa, s’imposen sancions de fins a 300 euros. L’any passat se’n van tramitar una trentena. Malgrat les infraccions i la dubtosa gestió que s’ha fet de les platges, “la campanya es preveu bona”, diu el regidor. L’any 2022 es van registrar setze nius i l’èxit d’eclosió va ser del 53%, amb l’envolament de deu exemplars.

La desembocadura del Foix i la dàrsena de l’antic port de la central tèrmica de Cubelles són una joia florística i faunística que atrau aus d’arreu: flamencs, gavians argentats, baldrigues, gavines corses… i corriols camanegres, que han trobat en aquests espais humits el lloc idoni per fer les seves postes. Un exemple d’això és el resultat de les últimes dues campanyes: l’any passat es van detectar 28 ous i fa dos anys, 25. Unes dades “positives” que xoquen amb les xifres de supervivència (2 i 3 ocells, respectivament), amb les quals es corre el risc de perdre les poblacions establertes.

Pel regidor de Medi Ambient de Cubelles, Josep Maria Hugué, el problema rau en el fet que no sabem “conviure amb els animals” i recorda que durant la pandèmia la campanya va ser un “èxit perquè la gent no anava a la platja”.

Aquesta temporada, a Cubelles el Ministeri de Transició Ecològica ha dut a terme una actuació per extreure vegetació no autòctona i ha ampliat la zona de recuperació dunar. “Tenim unes platges amples i podem compatibilitzar el gaudi amb la naturalització”, afegeix Hugué.

Cunit és un dels municipis del Baix Penedès on menys postes acostuma a haver-hi i, fins i tot, on menys exemplars es poden veure. L’any passat van sobreviure dos pollets (d’un total de dotze ous) i el 2021, només va alçar el vol un exemplar (també d’una dotzena). Això és deu, bàsicament, a la gestió que històricament s’ha fet de les platges, apostant per la neteja mecànica de la sorra que garantís la comoditat dels banyistes. Sense anar més lluny, fa dues setmanes, un operari va garbellar amb maquinària pesant l’hàbitat de nidificació del corriol, a pocs metres del torrent d’en Pedro. Una actuació que des de l’Ajuntament han definit “d’error humà”: “Va actuar motu proprio, nosaltres no ho sabíem”.

“En els darrers anys, les platges han deixat de concebre’s com un parc urbà”, assegura el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cunit, José Manuel Cabada, que recorda que “s’ha canviat l’ordenança de les platges perquè des de l’1 de març no hi entrin animals, per prohibir la pirotècnia en aquesta zona i perquè no hi passi el tractor fins a l’1 de juliol”. A més, s’han delimitat amb pals i cordes les platges de ponent i de llevant, la “preferida” del corriol camanegre per la seva proximitat al torrent d’en Pedro i a la dàrsena del port de Cubelles.

Cabada explica que hi ha molts veïns que són “sensibles” amb la conservació del corriol camanegre, però altres que no veuen amb bons ulls les restriccions. “M’han arribat a dir que la platja està deixada amb tantes ‘herbes’ o que ‘jo pago impostos i l’ocell, no’”, lamenta el regidor. La pressió dels veïns fins i tot va obligar l’Ajuntament a col·locar un agent de la Policia Local a la platja per vigilar que els veïns no arrenquessin la vegetació dunar -després de fer-ho en alguna ocasió. “Encara cal molta pedagogia”, lamenta Cabada.

Calafell és el millor exemple de poble amb turisme de masses i una costa gairebé al 100% naturalitzada. Ja fa molts anys que treballen perquè banyistes, flora i fauna convisquin en el mateix ecosistema i, segons el regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, “hem tingut èxit”.

Van ser pioners en la instal·lació de zones abalisades per oferir tranquil·litat a totes les postes localitzades i les seves cries, de seguida van detectar que la neteja de les platges s’havia de fer manual i que calia plantar vegetació dunar per afavorir la seva reproducció. Una estratègia “bastant consolidada” que es complementa amb una campanya d’educadors que ha posat en marxa l’Ajuntament de Calafell. En aquest sentit, cinc educadors fan tasques de sensibilització, vigilen i informen els usuaris de les platges sobre allò que està prohibit a la platja. “Si volem assegurar-nos que la protecció del corriol es fa bé, és fonamental tenir vigilància”.

A Calafell ja s’ha trobat la primera posta, que s’ha tancat amb gabions per protegir-la dels depredadors. L’any passat es van identificar 32 ous i 12 pollets van arribar a l’edat adulta.

El primer niu de la temporada s’ha detectat a Sant Salvador, entre l’alberg de Coma-ruga i l’Hotel Europe. Una zona que tradicionalment no ha estat gaire bona per al desenvolupament d’aquesta espècie. L’any passat, per exemple, s’hi van registrar una vintena de pollets, però cap va aconseguir arribar a l’edat adulta. El president del Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès (GEVEN), Ricardo Collado, creu que la causa principal de l’elevada mortaldat dels pollets de corriol és l’impacte provocat per gossos i gats domèstics a les platges. “Fa anys que les dades són molt dolentes, bàsicament perquè no s’està gestionant bé. El corriol necessita espais on fer el niu i que aquests estiguin allunyats de qualsevol impacte”, lamenta.

Aquest any, però, l’Ajuntament ha intensificat les mesures de protecció, amb sistemes d’abalisament mòbils i un pla d’usos més restrictiu i “compromès amb la natura”. En aquest sentit, aquest estiu les platges esdevindran espais sense soroll, per tal de garantir la tranquil·litat de les espècies que hi habiten.

Aquesta temporada, a més, la regidoria de Platges ha posat en marxa una prova pilot per afavorir la nidificació del corriol. Segons ha explicat la regidora de Platges, Bàrbara Peris, abans de donar el tret de sortida a la campanya d’enguany, han retirat la vegetació invasora que l’any passat va dificultar la reproducció del corriol. “Hem retirat la primera capa de sorra amb la intenció d’eliminar les llavors i hem cobert la zona amb sorra amb més salinitat per evitar que tornin a néixer”, detalla. La intervenció ha finalitzat amb l’aportació de closques de petits bivalves “perquè al corriol li agrada aquest substrat i perquè les postes es mimetitzen molt bé”.

D’on venim?

L’any passat vam poder mantenir el volum de nius que anem registrant des del 2021, però a més vam detectar que algunes parelles es distribuïen en platges on abans no nidificaven. Ens hem adonat, per tant, que la gestió que es fa de les platges influeix molt en la supervivència del corriol i en la quantitat de postes que en fa.

Que fos una bona temporada, garanteix que aquesta també ho serà?

No. Els resultats de la campanya dependran de les molèsties antròpiques que nosaltres, els humans, els puguem causar: si ens apropem massa a les postes, si portem el gos a la platja, si deixem que els gats hi campin lliurement… Aquests són alguns dels factors que influeixen en l’índex de supervivència del corriol. La nostra feina és evitar aquestes conductes i protegir els nius.

Ja n’heu detectat els primers?

De moment només hem detectat una posta a Coma-ruga i una altra a Calafell. És ara, per Setmana Santa, quan el corriol comença a fer les primeres postes i, si els funcionen, els adults estaran un temps criant aquests pollets fins que arribin a ser independents. En canvi, si no prosperen -sigui perquè són depredats o perquè han abandonat el niu–, intentaran fer altres postes de reposició al llarg de la temporada.

És un ocell molt sensible, oi?

La complexitat que té és que l’únic lloc on pot criar és la platja i que quan ho fa, aquests espais estan molt freqüentats. A això cal sumar-li que el corriol necessita que hi hagi un 30% de vegetació al seu voltant per fer la posta, unes condicions que acostumen a trobar al front dunar.

És a dir, allà on posem la tovallola.

Exacte. Cada cop hi ha més platges protegides amb pals i cordes perquè no puguem accedir a la zona que s’està renaturalitzant, però normalment el corriol fa la posta a prop del tancat o a fora, on hi ha sorra nua.

Com es pot identificar un corriol camanegre?

Normalment, es poden veure a primera i a darrera hora del dia corrents a prop de l’aigua, que és on s’alimenten. És un ocell limícola, és a dir, que s’alimenta dels fangs. Per això el trobem picotejant l’aigua mullada, caçant petits insectes o petits crustacis que hi poden haver. També és habitual veure’ls descansant a la sorra, tot i que en aquests casos és més difícil, ja que es mimetitzen molt bé amb el color de la sorra.

Com hem d’actuar?

Si en veiem un, hem d’evitar acostar-nos massa per no espantar-lo. Hem de pensar que la platja és el seu hàbitat, és casa seva, i si ens acostem massa o el perseguim, farem que marxi. El corriol és una espècie amenaçada i el que hem de fer és intentar conviure amb ella, conèixer i saber que estan aquí perquè en aquesta època de l’any es reprodueixen.

Encara falta molta feina per fer.

Per descomptat. Començant per la gestió de les platges, que sembla que en alguns casos hem fet un pas enrere. No ens hem d’oblidar que les platges són un ecosistema on hi ha determinades espècies que hi viuen, s’alimenten i es reprodueixen. Hem de millorar-ne la gestió per aconseguir un equilibri ecosistèmic que permeti a totes aquestes espècies desenvolupar-se correctament. I en el cas del corriol, assolir un estatus normalitzat.

De voluntat n’hi ha?

Sí, cada cop més. De fet, és una de les coses que més ens sorprèn, i per això valoro positivament les darreres temporades. És cert que pel que fa a supervivència no han estat campanyes extraordinàries, però cada vegada hi ha més persones implicades en el projecte i, sobretot, que parlen del corriol. El desconeixement ens fa actuar posant en perill el corriol i estem fent passes de gegant en aquest sentit.

Durant l’entrevista, el Xavier va haver de trucar a la Policia Local per comunicar diverses incidències a la platja de Cunit, a tocar del torrent d’en Pedro. La majoria, propietaris que portaven el gos deslligat o famílies fent pícnic dins de la zona protegida.