L’actitud d’Espanya cap a Catalunya és colonialista. Talment com “La maté porque era mía”. Divendres es van emportar els presos polítics cap a la Meseta, quan la data de l’inici del judici era prou distanciada, i el “gest” va ser no emmanillar-los. Quanta generositat! Qualsevol estat que es vulgui vanar de democràtic i de promoure una justícia justa els donaria les eines mínimes per poder-se defensar. Però això feriria l’orgull de les essències pàtries. Tothom sap que la condemna ja és ferma abans del judici. Ni tan sols els permetran defensar-se amb les màximes garanties: vegi’s, sinó, que un cop empresonats a la rodalia de Madrid, han tornat a les catacumbes. Ni internet tenen, per preparar el judici. I quan comenci, cada dia hauran de llevar-se ben d’hora, trasllat amb furgó policial cap al tribunal, llargues hores de judici i tornada al vespre cap a la garjola, dormir poquet i sant tornem-hi. Així, durant setmanes; mesos. Esgotador. Humiliant. Un arrest domiciliari en un hotel proper, amb els advocats a mà per poder comentar com ha anat la sessió i preparar-se per l’endemà, seria massa per a l’Espanya de Vox. Perquè el judici, qui el guia, és la ultradreta. Fa més d’un any que l’Estat –mani qui mani– li dona cobertura, a aquesta ideologia retrògrada, avalant la seva acusació particular contra l’independentisme. Vox i aquesta fiscalia [de l’estat que teòricament ens protegeix] que no es refia de traslladar a Catalunya el judici a la cúpula dels Mossos d’Esquadra perquè pensa que a Catalunya no hi ha el clima “d’imparcialitat” que hi ha a Madrid per jutjar-los. Que tem que se li escapi alguna aresta d’una persecució política que no ha trobat la connivència de cap tribunal europeu.
Hi ha un conflicte polític de gran calat i ningú fa cap pas en cap sentit per intentar resoldre’l. Amb l’horitzó d’unes dobles o triples eleccions a la vista, el tripartit ultradretà atia les flames de l’anticatalanisme a cada ocasió que pot i el govern acomplexat, sense la força de les urnes ni d’una majoria que l’avali, si s’atreveix a badar boca, de seguida s’afanya de demanar “perdó perdó” i no en parlem més. Que hi hagi un relator, un notari que doni fe del que parlaran els partits independentistes i els unionistes catalans, és tant com no fer res. Paraules vàcues. Però n’hi ha prou perquè muntin una manifestació contra el qui va donar suport al 155… per massa tou amb l’independentisme. No volen ciutadans lliures. Volen submissió.
