A tocar de casa (2022)

Per començar amb la lectura, us demanem que agafeu aire poc a poc, que el deixeu anar mentre relaxeu les espatlles i la mandíbula i que, per un moment, imagineu que us envolta el cant plàcid de molts ocells, el so d’un campanar llunyà i un aire suau que ho acompanya.

A tocar de casa tenim la sort de comptar amb nombrosos allotjaments per tots els gustos, però sobretot amb una combinació ideal: entorn rural i tranquil però a una passa de tots els serveis d’una ciutat. I és que al Penedès hi ha hotels, masies i cases rurals amb vistes al mar, la muntanya i les vinyes; barraques de pedra amb centenars d’anys d’història, bombolles sota les estrelles i apartaments complets al cor de viles amb encant.

En tots aquests allotjaments els visitants i les persones del territori que s’hi aventurin podran gaudir de la calma i deixar rutines i preocupacions a un racó, per recopilar experiències i records que van molt més enllà d’uns dies de pausa o d’una copa de vi. Al Garraf i al Penedès s’han fet molts esforços per oferir allotjaments del tot equipats i preparats per rebre visitants solitaris, parelles, famílies o grans grups d’amics, en un marc viu de paisatges diversos. I els allotjaments han evolucionat per presentar una xarxa de combinacions amb altres empreses i elements turístics del territori, per tal que els hostes aprofitin al màxim la seva estada al Penedès.

La seva situació, entre les grans ciutats de Barcelona i Tarragona, fan que sigui un indret de calma accessible per carretera i mitjançant el transport públic, i el gran ventall que presenta el converteix en un territori inacabable: és ideal per les escapades de cap de setmana però també és un destí per vacances més llargues, durant les quals es podran degustar àpats elaborats amb productes de quilòmetre zero o es podran combinar passejos per l’entorn natural i visites a museus i cellers singulars.

Una de les virtuts del nostre territori, tret diferencial del Penedès i que crea un turisme de qualitat, és el producte estrella: les vinyes i el vi. I el patrimoni enogastronòmic comença als cellers, a la terra, als orígens.

Els cellers de la zona han fet una evolució: han passat d’oferir la venda d’un producte i fer algunes visites a programar tastos i maridatges, sortides a les vinyes, experiències inoblidables i iniciatives per a totes les edats. Al nostre territori hi ha uns 300 cellers elaboradors de vins, caves i escumosos a partir del raïm de les vinyes emblemàtiques del Penedès, i una vuitantena de cellers tenen les portes obertes per oferir activitats molt diverses.

Així, els visitants locals i els turistes podran gaudir de tot tipus d’experiències: des de la tradicional visita al celler acompanyada d’un tast dels productes que s’hi elaboren fins a una passejada amb segway, a cavall, amb bicicleta o amb patinet, a bord d’un Mehari o un trenet o fins i tot des de l’aire, sobrevolant el paisatge amb un helicòpter.

A més, al Penedès s’hi ofereixen tot tipus de tastos i maridatges (amb xocolata, sushi, embotits, formatges, foie o algues, de tot!), excursions, concerts i sopars sota les estrelles, visites amb experts ornitòlegs que ens guiaran per les vinyes explicant el seu lligam amb els ocells, wine bars per fer el vermut a una terrassa amb vistes o una aturada en una de les nombroses rutes pel Penedès a peu o amb bicicleta, i fins i tot s’hi pot veure una maqueta a escala H0 de les vinyes de l’entorn de la capital del cava.

Com a valor afegit, cal destacar que els cellers s’estan adaptant a les necessitats i interessos dels visitants locals i els estrangers, però també a les necessitats de la natura: cada vegada més, s’aposta per viticultures ecològiques, biodinàmiques i regeneratives, per processos amb energies renovables i per mètodes més respectuosos amb el medi ambient i ancestrals. Aquests processos es veuen reflectits en el producte final però també en les propostes enoturístiques, que sovint busquen reivindicar la cura de l’entorn i la dignificació de la pagesia, que és la llavor de tot aquest sector.

Si hi ha una proposta turística que enllaci a la perfecció tots els serveis i beneficis del nostre territori de vinyes i vi, aquesta és la Carretera del Vi o Ruta del Vi, creada el 2015 i recentment guardonada als Premis Vinari 2021 com a Millor Iniciativa Enoturística.

La  Carretera del Vi és una iniciativa de 35 quilòmetres, que recorre set municipis del Penedès i Garraf, maridant vinya, mar i muntanya. Aquesta ruta recupera l’antic traçat comercial que utilitzaven els romans per transportar el vi arreu, en una ruta que connecta l’interior penedesenc amb la costa garrafenca i, així, amb el Mediterrani.

La proposta presenta tretze cellers i indrets d’interès turístic de Sant Martí Sarroca, Vilafranca, Sitges, Sant Pere de Ribes, Pacs, Olèrdola i Canyelles. És la primera Wine Road de l’estat, que no només busca potenciar l’oferta turística, sinó que també vetlla per preservar el valor històric i paisatgístic del territori.

La Carretera enllaça aquests espais i cellers amb allotjaments, restaurants, mètodes de transport i activitats relacionades amb la vitivinicultura. Les persones que vulguin recórrer aquesta ruta, que segueix les carreteres BP2121 i la C15B, poden utilitzar un passaport per anar registrant el progrés i per obtenir avantatges i regals al territori.

La calma no és l’únic benefici del turisme a casa nostra: el Penedès compta amb una gran quantitat de rutes i propostes esportives per a tots els gustos i nivells, per gaudir dels paisatges de la zona sols o amb companyia.

El Penedès és una terra per gaudir a l’aire lliure: hi ha rutes per fer a peu o pensades per la bicicleta, vies ferrades, sectors d’escalada de tots els nivells i orientacions i també rocs per fer bloc; o fins i tot els 7 cims, conjunt de muntanyes de tota la vegueria. Alguns d’aquests cims fan quasi 1.000 metres d’altitud, i es troben escampats per tot el Penedès, Garraf i Anoia: el puig de l’Àliga (Torrelles de Foix), el Clapí Vell (Torrelles de Foix), el puig de les Agulles (Pontons), el Montagut (Querol, Alt Camp), el Montmell (Juncosa de Montmell), el puig Castellar (la Llacuna) i el puig de Formigosa (Querol).

Els escaladors trobaran el seu lloc al Baix Penedès, en indrets com la Vall de l’Infern o Sansuies, al Garraf, a la Roca Negra o Penya Ginesta, als entorns de la Llacuna, municipi de l’Anoia, o a la Font Freda o el Coll de la Barraca a l’Alt Penedès.

Per un esport més tranquil, i per anar fent una ruta xino-xano gaudint de l’entorn i les parades, es pot fer la Via  Augusta, un recorregut amb set etapes d’entre els 6 i els 12 quilòmetres apte per a totes les edats. Aquest traçat recorre l’antiga via que enllaçava la península amb Roma durant l’època romana: un total de 70 quilòmetres amb més de 2.000 anys d’història.

El territori penedesenc el conformen molts municipis diferents, i tots tenen les seves particularitats. Els municipis treballen de forma conjunta per oferir propostes que vinculin el territori, a la vegada que cuiden els espais naturals i preserven el material històric per mantenir viva la memòria d’un territori cada vegada menys desconegut.

Una de les iniciatives que teixeixen xarxa entre diverses localitats és el Camí del Riu, projecte que pren com a punt de partida els espais fluvials dels rius Anoia, Lavernó i Mediona-Bitlles, unint-los amb una ruta de 43 quilòmetres que recorre Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats. En aquesta línia, també és interessant la visita del Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit, un homenatge al lligam de l’aigua del riu Bitlles al territori que mostra les diverses utilitats que els nostres avantpassats donaven al riu: fonts, safarejos, pous, punt de trobada de les dones que anaven a rentar roba o a buscar aigua, i embranzida pels dotze molins paperers que el municipi tenia entre els segles XVII i XX.

Seguint l’exposició dels racons aquàtics, un indret imperdible són les Deus de Sant Quintí: un paisatge de fantasia creat a partir de la força de l’aigua, que ha erosionat l’entorn. A les Deus hi ha tot un seguit de gorgs, grutes i pèlags amb formes peculiars, i Sant Quintí és un municipi d’aigua: durant la Guerra Civil, els republicans el van rebatejar com a Aigüesbones. També es pot gaudir de l’aigua als pèlags de Vilobí o el Parc dels Talls, ecosistema amb molta riquesa i diversitat que conserva la flora i la fauna perquè està protegit.

Els municipis del Penedès combinen naturalesa amb patrimoni arquitectònic. A l’Arboç hi ha una petita mostra de l’Al-Andalus: l’edifici de la Giralda imita l’original Giralda de Sevilla, encarregada per Joan Roquer i Marí el XIX per tal que fos la residència de la seva dona, Candelaria Negravernis. El matrimoni s’hauria enamorat de l’arquitectura àrab al seu viatge de noces a Andalusia,i per això Roquer va fer construir una reproducció de la Giralda, que conté un pari central construït a partir del Pati dels Lleons de l’Alhambra i una cùpula bizantina forrada de làmines de paper d’or a l’estil del Saló dels Ambaixadors dels Reials Alcázares de Sevilla.

Una passejada per Sant Cugat Sesgarrigues ens trasllada a èpoques passades: a la plaça de l’Església hi ha un temple parroquial del segle XII, i a tocar es pot visitar Cal Pau Vidal i la Fresquera, que expliquen els orígens de la conservació dels aliments, o el Sindicat Agrícola Cooperatiu i l’Edifici el Forn, que durant la Guerra Civil era un forn cooperatiu. A més, també es pot gaudir de l’entorn pel Camí del Pont o fins la Font del Cuscó.

Vilafranca del Penedès, la capital del vi, té un ric patrimoni que es mostra a través de diferents visites culturals. Aquestes visites permeten traslladar-te en el temps i conèixer moments importants de la vila, però també descobrir aspectes poc coneguts.

Submergir-te en el modernisme, saltar als inicis de la vila cap al segle XII, pujar al campanar de Santa Maria per veure com el sol d’estiu acarona la vila abans de marxar i un, sovint desconegut, cementiri patrimonial de Vilafranca del Penedès formen part dels ingredients d’aquestes visites.

Tot i que les visites se centren en el patrimoni, com a Capital del Vi el vi traspua en el relat de cadascuna i és present com a actor principal en la visita del campanar i en el brindis final de la visita modernista.

Des del Servei de Turisme de Vilafranca es realitza un calendari de visites anual (consulta l’agenda a www.turismevilafranca.com), per gaudir a les quals es necessita reserva. Tanmateix, tant la visita modernista com la medieval es poden recórrer lliurement contemplant els elements externs i l’arquitectura, a través de la senyalització turística i amb l’aplicació Inventrip/Vilafranca (https://inventrip.com/vilafranca).

Les visites tenen el seu germà gran; és l’Obrim Vilafranca. Aquest és el moment tafaner a la vila, ja que s’obren entre 15 i 18 edificis vilafranquins no accessibles al públic habitualment. Aquest esdeveniment té lloc durant el darrer cap de setmana de setembre, aquest any els dies 24 tarda i 25 matí.

Per complementar les visites sempre es pot aprofitar i visitar el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, un espai per a totes les edats on descobrir i aprofundir en el món del vi. I, a més, per tastar el vi de la DO Penedès disposeu del “Bar a Vins”, una experiència en què una sèrie d’establiments de la vila, que es prenen molt seriosament el tema del producte de proximitat i la qualitat, ofereixen vi acompanyat amb una tapa. La millor manera de descobrir colors, aromes i textures tot gaudint d’una copa de vi i posar la cirereta al pastís a les visites culturals a Vilafranca del Penedès.

Això i més és Vilafranca del Penedès, la capital del vi.

El paisatge de vinyes i les caves són els principals atractius de Sant Sadurní, presents en tot tipus de manifestacions: l’arquitectura, la indústria i les activitats culturals. I és que la superació de la plaga de la fil·loxera i la combinació de progrés i artesania en l’elaboració d’escumosos, han convertit Sant Sadurní en la capital de les bombolles.

La indústria del cava ha anat deixant algunes joies arquitectòniques. Edificis representatius del modernisme català i signatures dels més grans artistes del moment van convertir les fàbriques de cava en grans museus vius. El Cava Centre, situat al cor del municipi, és un bon punt de partida per conèixer la història i les emocions que el cava suscita.

Ubicat a l’antiga Fassina de Can Guineu, el Cava Centre és un espai de descoberta del món del cava des de noves perspectives. Mitjançant audiovisuals didàctics de gran format, el visitant s’endinsa en la història i la cultura del cava, interactua amb elements i moments claus del cava, a través d’animacions, aromes i música que el fan gaudir d’un recorregut lúdic, participatiu i original.

Les visites sempre acaben amb una copa de degustació. L’objectiu és fer venir ganes de trepitjar després vinyes, caves i conèixer Sant Sadurní.

I amb aquesta finalitat, el Cava Centre ofereix també ofertes combinades de visita amb altres establiments a un preu reduït. A més, cada mes s’hi organitzen activitats especials. La pròxima és el 4 de juny sota el nom “Les aromes del vi i del cava”, una activitat d’interpretació sensorial dels vins amb què s’elabora el cava a càrrec de la perfumista i antropòloga Irene Gisbert, i que inclourà també el tast de tres vins i un cava a l’aire lliure, al pati de la Fassina de Can Guineu.

I per tastar caves i descobrir els elaboradors més autèntics, la cita ineludible és el Cavatast, el cap de setmana del 7 al 9 d’octubre. Es tracta d’una mostra de caves i gastronomia a l’aire lliure amb una àmplia oferta de productes que es podran degustar i comprar.

La cultura del cava ofereix experiències magnífiques, només cal preparar-se, copa en mà, per venir a viure Sant Sadurní d’Anoia al màxim.

Cal destacar el patrimoni excepcional del Castell de Subirats i el seu esplèndid mirador sobre el Penedès i les muntanyes de Montserrat. Situat dalt d’un cingle, fou un dels primers castells construïts a inicis del segle X. Veniu a descobrir les històries que s’amaguen en un castell de frontera, amb l’església romànica de Sant Pere del Castell, Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa.

El poble medieval de Torre-ramona, seu del Festival Música a les Vinyes, és un dels nuclis històrics més desconeguts del Penedès, format per un conjunt monumental integrat per l’església romànica de Sant Joan Sesrovires, el Palau Gralla fortificat, d’estil gòtic-renaixentista, i diferents edificis d’origen medieval. Molt a prop, trobem el jaciment paleontològic dels Casots que data de fa 16 milions d’anys, a través dels plafons explicatius instal·lats a l’exterior del jaciment es pot descobrir les característiques de les diferents espècies d’animals que l’habitaven.

Subirats és un municipi molt ben comunicat, ja l’antiga Via Augusta romana passava per aquestes terres, les muntanyes d’Ordal van ser enclavament d’especial importància tant a la Guerra del Francès com la Guerra Civil Espanyola, des del poble d’Ordal hi ha recorreguts per passejar i mostrar les seves restes. Al nucli del Pago es troba l’equipament museogràfic Última Defensa de Barcelona, centre d’interpretació per conèixer els fets ocorreguts a Subirats durant la Guerra Civil, a través de la seva ruta guiada ens endinsem al bosc per visitar les trinxeres i els nius de metralladora més propers.

El patrimoni intangible té una parada obligatòria a Sant Pau d’Ordal per conèixer l’esperanto a Subirats a través de la figura d’en Lluís Hernández Yzal, farmacèutic barceloní instal·lat a Subirats que es va interessar per la llengua esperantista a finals dels anys cinquanta del segle XX. Finalment, són de visita obligatòria les construccions de pedra seca de Subirats: per conèixer les barraques de vinya i altres construccions de pedra seca, hi ha sis rutes a peu que transcorren per diferents parts del municipi.

Per planificar la teva pròxima visita a Subirats, consulta la informació turística al web turismesubirats.cat.

Ubicat a l’entrada de l’Alt Penedès per la conca del riu Anoia, trobem Gelida, un municipi que discorre entre boscos i camins, masies i un castell. Els historiadors situen l’origen del castell a l’any 878, amb Guifré el Pelós, època de la qual daten les seves estructures més antigues, que són les torres situades a la zona alta i mitjana. D’un segle més tard data l’església de Sant Pere del Castell, d’estil preromànic.

Aquells que vulguin conèixer més sobre l’arquitectura de Gelida, poden fer-ho al Centre d’Interpretació del Castell, un espai d’atenció als visitants construït aprofitant part de les estructures del castell del segle XIV i on s’organitzen visites guiades, activitats educatives, concerts, itineraris, conferències… Si hi ha un altre estil arquitectònic ben viu al municipi és el modernisme, el qual es fa palès en les cases d’estiueig que els burgesos van començar a construir a partir del segle XIX. Casa Delgado (1910), Ca la Sara (1909), Cal Jové (1913) o Casa Pallejà (1903) en són els màxims exponents.

Funicular gairebé centenari

L’altre element estrella de la població es el funicular, realitzat per l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí i inaugurat l’1 de novembre de 1924. Amb ell buscava millorar la connexió del nucli amb l’estació de trens, que utilitzaven principalment els treballadors dels molins paperers i els estiuejants arribats amb tren a la vila. Després que la titularitat fos adjudicada a la Generalitat i que les seves instal·lacions s’arreglessin, el remodelat funicular, que recorre 860 metres, va ser inaugurat el 3 d’abril de 1982. Hom pot descobrir la història d’aquest funicular al Centre d’interpretació del Funicular, el qual acull, entre altres coses, una exposició permanent que mostra l’evolució i una maqueta de Jaume Casanovas Llardent. Gelida, però, també destaca pel seu patrimoni ecològic, declarat Espai d’Interès Natural. Ubicada a un pas de la serra d’Ordal, el poble amaga fonts i torrents, boscos, camins i vinyes, així com masies que segueixen el traçat de la Via Augusta, i que el visitant pot descobrir practicant senderisme o ciclisme.

Ribes viurà el cap de setmana del 4 i 5 de juny la cinquena edició del Retorn dels Indians, la fira dedicada als americanos que al llarg del segle XIX van marxar del poble a fer les Amèriques i que, al tombant de segle, van tornar enriquits i hi van deixar una petjada arquitectònica que encara perdura.

Aquesta edició, els carrers de Ribes es tornaran a engalanar després que el 2020 no es pogués celebrar i l’any passat estigués marcada per les restriccions sanitàries. Es recuperen, per tant, les rutes teatralitzades, les actuacions musicals, els tallers infantils i la 16a edició de l’Agromercat, la mostra i degustació de productes agroalimentaris artesanals. “Amb la celebració de la fira, Sant Pere de Ribes es compromet amb la recuperació del patrimoni històric”, ha dit l’alcaldessa de Ribes, Abigail Garrido.

Una de les principals novetats és que el Retorn dels Indians tindrà enguany una mirada en clau femenina. La fira posarà el focus en les dones indianes amb l’objectiu de conèixer el paper que van tenir totes aquelles ribetanes que també van marxar a fer les Amèriques, “un paper que històricament s’ha silenciat”, ha afegit Garrido.

Més d’un centenar d’establiments

La fira dels americanos comptarà amb la participació de més d’un centenar d’establiments, entre botiguers, artesans i restauradors de proximitat que promocionaran els seus productes als carrers del nucli antic. Tot i que la majoria de les activitats es concentraran a la plaça de la Vila, el regidor de Comerç, Juan Garcia, ha explicat que, com a novetat, enguany el carrer del Carç també estarà integrat com un espai firal més, on hi haurà activitats musicals i es podran degustar plats de tradició indiana.

Per la seva banda, la regidora de Turisme, Antònia Pulido, espera que enguany es puguin superar els 20.000 visitants que van passar per la fira l’any 2019, abans de l’esclat de la pandèmia. Per fer-ho, l’Ajuntament ha posat a disposició de la ciutadania viatges gratuïts en autobús, que sortiran des de Barcelona i Les Roquetes. El viatge serà gratuït per aquelles persones que vagin vestits de color blanc, que és el color que caracteritzava els americanos. “Es tracta d’una fira “familiar i saludable”, ha dit la regidora.

El centre d’interpretació dels americanos, a punt

La inauguració del Centre d’Interpretació dels Americanos el pròxim 4 de juny donarà el tret de sortida a un cap de setmana ple d’activitats. El centre obrirà les portes per donar a conèixer el llegat indià a Ribes, però també incorporarà un nou punt d’informació turística. El programa complet de la fira es pot consultar a la pàgina web de l’Ajuntament de Ribes.

Al Penedès no només hi tenim vinya: les comarques del Baix Penedès i el Garraf tenen municipis de costa amb una extensió de platges que aquests dies, amb la tornada de la calor, ja s’han començat a omplir. Del Vendrell fins a Vilanova, passant per Cunit i Calafell, el Penedès s’obre al mar i acull aquells qui volen passar un dia de relax a la platja, banyant-se al mar, jugant a pales, prenent el sol o fent-hi ioga i tai-xi, i també els qui prefereixen fer surf, paddle surf o kitesurf, o provar la marxa nòrdica a la sorra.

A més, també hi ha l’opció de fer un tast o maridatge amb productes de proximitat dalt d’un vaixell, d’endinsar-se a alta mar a buscar balenes i dofins, fer snorkel o llogar un caiac: a la costa penedesenca hi ha tantes opcions com desitjos.

A més, les ciutats de costa també tenen els seus espais culturals. Al bell mig del litoral català, i a 40 quilòmetres de la capital, Vilanova compta amb l’Espai Far, la Torre Blava, el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, el Museu Romàntic Can Papiol, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, el Museu del Ferrocarril, el jaciment ibèric de Darró o el Centre d’Art Contemporani La Sala. A Cubelles, municipi cada vegada més conegut, s’hi poden fer quatre rutes que recorren el seu paisatge i el patrimoni, i a Calafell es fan visites a la Ciutadella ibèrica i al Museu Casa Barral.

A la capital del Baix Penedès, al Vendrell, hi ha nombrosos museus que reivindiquen la singularitat de la vila i els seus personatges més rellevants, com el Museu Àngel Guimerà, la Fundació Apel·les Fenosa o el Museu Pau Casals, dedicat al virtuós violoncel·lista que va donar a conèixer El cant dels ocells a tot el món i que va pronunciar el discurs “I am a catalan” davant l’Organització de les Nacions Unides el 1971.

I a Cunit, ciutat de mar però també de muntanya, el pas i evolució de l’espècie humana es pot veure a la Cova prehistòrica de l’Avenc de Sant Antoni o el jaciment del Fondo del Roig, i també en construccions com l’església romànica de Sant Cristòfol, del segle XIII.

Us imagineu recórrer els paratges més característics del Penedès en rutes circulars per fer en bicicleta? Aquesta és la finalitat de la Penedès 360º, una proposta per a cicloturistes i aficionats de la bicicleta que viatja des del mar fins la muntanya, passant per les vinyes, en diverses rutes circulars i accessibles.

La Penedès 360º té tres itineraris principals:

• Ruta Gravel: l’original, que ressegueix pobles i nuclis per carreteres i pistes tranquil·les i sense dificultats tècniques. Aquesta ruta de 160 quilòmetres, pensada per bicis de gravel o similars i també per elèctriques de muntanya, passa per Vilafranca, Sant Sadurní, Torrelles i Sant Jaume dels Domenys.

• Ruta BTT: la de muntanya, de 180 quilòmetres en total i que passa per algun corriol i trialeres més tècniques. Sortint de Sant Sadurní, la ruta All Mountains passa per Olèrdola, Ordal, Sant Quintí, Pontons, la Bisbal i Calafell.

• Ruta Carretera: la ruta Back Roads està pensada per descobrir tota la vegueria sobre una bici de carretera, passant per 200 quilòmetres que es poden fer en entre dos i quatre dies de pedalades per carreteres amb un contrast de paisatges, de Mediona i Pontons fins a Sitges i Vilanova.

A la pàgina web penedes360.cat

Sabíeu que el patrimoni vitivinícola penedesenc té més de 2.700 anys d’història? Al Penedès tenim la sort de disposar de museus i iniciatives que treballen dia a dia per assegurar la preservació del llegat dels qui ens van precedir i els qui van fer que el Penedès sigui, avui, terra de vins. La DO Vinífera d’Avinyonet n’és un bon exemple: l’espai es dedica a recopilar i explicar les troballes que es descobreixen al jaciment ibèric de la Font de la Canya, jaciment on s’han desenterrat peces tan rellevants com un bust del segle III ane de la deessa Demèter, deïtat de l’agricultura, o restes de pinyols de raïm que daten de l’edat de ferro.

A la capital del vi, a Vilafranca, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, el Vinseum, fa honor al seu nom amb les darreres remodelacions: el proper 2023 s’estrenarà un nou museu, amb una planta dedicada al Penedès i amb espais específicament dedicats a tots els territoris vitivinícoles catalans. El museu acull exposicions, projectes i activitats vinculats al món del vi des del 1945.

A Sant Sadurní també s’hi reivindiquen les bombolles: el Centre d’Interpretació del cava, ubicat a una destil·leria del 1814, desvetlla els secrets i punts clau de l’elaboració del cava, i també dels seus orígens.

Però els museus del Penedès no només parlen de la vinya: també fan memòria dels episodis més cruents de la nostra història, i recorden personatges rellevants del territori. Així, a Santa Margarida i els Monjos es pot visitar el Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria  (CIARGA) i el refugi antiaeri del Serral, on es pot fer un repàs dels fets més rellevants de la Guerra Civil espanyola, més concretament en l’àmbit de l’aviació; o el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona (CIUDEB), de Subirats, que mitjançant testimonis dels veïns de la zona recupera el que va passar a finals de la Guerra Civil al nostre entorn.

A més, a Subirats també hi ha el Museu de l’Esperanto, que recull la col·lecció que el farmacèutic Lluís Hernández Yzal i la seva dona, Teresa Massana, van dedicar a la llengua universal, l’esperanto.

Una de les iniciatives turístiques del territori que han tingut més bona rebuda, i que fomenten un turisme més familiar, tranquil i centrat en les visites culturals i les rutes per l’entorn, és la xarxa d’autocaravanes del Consorci de Promoció Turística.

Aquest projecte enllaça 12 municipis de l’Alt Penedès, i s’hi estan sumant més espais d’arreu de la vegueria, que disposen d’àrees per autocaravanes i RV (Recreational Vehicles com autocaravanes, campers, furgonetes…). A més, a la pàgina web de penedesturisme.cat també s’hi mostren àrees de pernocta per RV en cellers de la zona.

Els municipis que actualment formen part d’aquesta RV Penedès-Sites&Vineyards són Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Quintí de Mediona, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca, El Pla, Subirats, Santa Margarida i el Monjos, Vilobí, Mediona i Torrelles de Foix.

Si us agraden les passejades tranquil·les i els miradors de postal, si busqueu racons privilegiats o si el que voleu és recopilar els indrets més especials del territori, no us podeu deixar perdre el Miravinyes, una iniciativa que agrupa cinc miradors del Penedès, als municipis de Vilafranca, Subirats, Guardiola de Font-rubí, Torrelavit i Avinyonet.

La ruta dels Miravinyes és una bona excusa per explorar el Penedès i descobrir-ne alguns dels secrets: des de Penedès Turisme han elaborat una aplicació que disposa de contingut sobre la història, cultura, natura i geografia de la zona i també una audioguia en català, castellà, anglès i francès. Les parades de l’itinerari compten amb codis QR amb explicacions sobre la singularitat de cada indret visitable.

Castells, ermites i monestirs, el parc dels Talls de Vilobí, els molins paperers…, la ruta Miravinyes és una proposta molt completa!

El Penedès és una destinació amb història mil·lenària i un patrimoni cultural extraordinari. Hi trobem esglésies i monestirs romànics, castells medievals, vestigis que ens recorden des d’on vigilaven el territori els nostres avantpassats…

La preservació de tot aquest patrimoni ens permet que, a dia d’avui, fem un viatge en el temps per recórrer les restes arquitectòniques que ens expliquen com vivien els primers penedesencs.

El símbol més representatiu d’aquestes vides passades són la gran quantitat de castells: com a mínim hi ha una cinquantena de fortaleses registrades pel Garraf i el Penedès, que en el seu dia van vertebrar l’entorn i que demostren que el nostre és un territori fronterer de la Marca Hispànica.

El Garraf conserva el castell de Canyelles, que data del segle XV, el castell gòtic de la Geltrú, del segle XII, o la torre del castell de Ribes, que es remunta al segle X però que va tenir molts usos i que encara revela les pintades que hi van fer alguns presos durant la Guerra Civil. El castell de Ribes es va presentar remodelat avui fa tot just un any, i ara és el Centre d’Interpretació del Patrimoni Cultural del municipi.

Al Baix Penedès, la terra de marca també ha deixat petja: a Santa Oliva hi trobem un castell del segle XI molt ben conservat, i a Calafell es fan visites guiades al castell de la Santa Creu, situat al nucli històric i documentat per primera vegada el 1037.

L’Alt Penedès conserva una trentena de restes, com el restaurat Castellot de Castellví de la Marca, del segle X; l’emblemàtic conjunt monumental d’Olèrdola, a més de 350 metres d’altitud i que a l’època de bronze ja feia la funció de control estratègic; el castell de Gelida, que data del segle X i que avui és un espai cultural molt rellevant; o el castell de Penyafort, a la Ràpita, que va servir com a presó pels aviadors franquistes i per això és un punt imprescindible de la memòria de la Guerra Civil al territori: s’hi fan visites guiades cada setmana.

Al turó de la Roca de Sant Martí Sarroca hi ha el castell fundat per la família Santmartí, eix central de la Fira Medieval del poble; a Subirats es pot fer una visita al seu castell, a 300 metres d’altitud, i a Mediona hi ha un conjunt monumental amb més de mil anys d’història.

Els turistes i locals interessats en aquesta faceta més històrica poden fer una ruta que vincula tres castells de marca: el Conjunt Monumental d’Olèrdola, el Castell de Castellet i el Castell de Penyafort, resseguint el Parc d’Olèrdola, el Parc del Foix, Santa Margarida i els Monjos i Castellet i la Gornal.

Quins reptes va suposar entrar a la Direcció General de Turisme enmig de la pandèmia? Com està, ara, aquesta situació?

La veritat és que va ser un repte molt gran. Vaig entrar el 15 de juny del 2021, i al juliol ja entràvem en la cinquena onada, amb les restriccions en països com França i altres països de centre-Europa que prohibien entrar a Espanya i en particular a Catalunya. Vam tenir un inici de mandat molt entretingut. Però tot i així el sector està molt preparat per afrontar situacions diverses i és un sector àgil i adaptable al canvi, cosa que ajuda molt. Malgrat les dificultats i la magnitud de la situació, treballar en un sector tan resilient com és el turisme ho fa tot molt més fàcil.

Ara que es recupera la mobilitat internacional i cada vegada hi ha menys restriccions, es perdrà la tendència del “turisme a casa” que ha crescut aquests darrers 2-3 anys?

Jo crec que no. Inicialment aquest turisme era conjuntural, però ara es convertirà en quelcom estructural: hi ha molta mobilitat i cada cop la gent es torna a moure més, però ara hi ha més gent que busca descobrir racons de Catalunya, de casa nostra, que no coneixia. Abans de la pandèmia tots teníem més presses en fer una maleta i marxar, i ara estem descobrint zones molt singulars a tocar de casa.

Quins avantatges i potencials turístics té Catalunya?

Sempre diem que Catalunya és una destinació de destinacions; el seu gran avantatge és que és extremadament diversa. La capacitat de fer coses diferents és immensa: pots estar a una estació d’esquí o una estació de muntanya, a hora i mitja de Barcelona, i fer-hi descens, i després anar al Delta o a la plana de Vic, desplaçar-te a les muntanyes de Montserrat, o fer pesca, snorkel, avistar aus, nedar a mar obert, fer trekking, fer busseig, gaudir de la cultura i l’enoturisme, degustar la gastronomia… Catalunya és molt rica i diversa en oferta.

Descentralitzar i desestacionalitzar el turisme: és possible? S’ha d’aconseguir?

És possible, i s’ha d’aconseguir. Hem de tenir les quatre potes per assentar la base per construir el nou model turístic, les famoses quatre “D”: la desestacionalització, la diversificació, la desconcentració i l’augment de la despesa del client que arriba al territori. Hem de buscar clients que siguin slow, que siguin innovadors, que es deixin diners a casa nostra i que no només es quedin a un lloc concret d’una manera concreta i en un moment determinat, sinó que vulguin descobrir el territori. Els hem d’ensenyar la diversitat de Catalunya, que és la gran riquesa que tenim en comparació amb altres territoris, que poden tenir coses molt bones, però potser en tenen una; i nosaltres en tenim moltes a explicar.

Vens del Priorat, que com el Penedès és una terra de vins i amb molt de potencial enoturístic. Com hem d’encarar el turisme en un territori on el seu principal atractiu es veu amenaçat pel canvi climàtic?

No només en aquests territoris, i el canvi climàtic és una realitat que hem d’afrontar des del sector turístic, el sector de la mobilitat, el sector industrial… És un repte de país amb tota la seva globalitat. I crec que des del sector turístic som capaços de liderar el canvi, perquè ja fa anys que ens estem posant les piles en transició verda, eficiència energètica, consum… Fa molt temps que al sector privat d’àmbit turístic, hoteler i d’allotjament, per exemple, s’apliquen polítiques relacionades amb el medi ambient. Sovint es té el turisme molt mal vist perquè tothom en pot parlar molt a la lleugera, però al final som el 12% del PIB, el 14% en contractació de treball i una assignatura troncal del país. I com a tal, fa molt temps que estem fent els deures, i els estem fent bé.

Treballeu cada dia per donar a conèixer la diversitat turística del territori català. Què destaca del territori Penedès-Garraf que el faci una destinació singular?

Cada territori té les seves coses, però al Penedès teniu l’avantatge de tenir una gran proximitat amb la capital. I també teniu interior i teniu costa, i un maridatge de mar i muntanya pot ser espectacular. I hi teniu vi, gastronomia, patrimoni culinari com el xató…

El sector turístic és clau per la recuperació de l’economia després de la pandèmia i amb la guerra a Ucraïna. Com hauria de ser la campanya d’estiu per poder parlar de xifres optimistes?

L’estiu anirà molt bé, de moment les xifres són molt bones i ja estem veient que el moviment és constant a les terminals de l’aeroport de Barcelona. Però també tenim l’optimisme posat de l’1 de gener al 31 de desembre, perquè Catalunya és visitable tot l’any. Catalunya no és una destinació temporal i no ens hem de centrar només en les campanyes d’estiu, perquè treballem tot l’any, no podem fer balanços de temporada i parlar de desestacionalització: seria contradictori.

Les noves tecnologies: com ajuden en el turisme d’avui?

Al sector d’hostaleria s’estan fent grans avenços per exemple, i ara ja s’introdueixen cada cop més les habitacions domòtiques o habitacions intel·ligents, i s’està anant cap aquí. Per altra banda, encara que cregui en l’evolució i el metavers, penso que la humanització, en aquest sector, és vital i necessària.

Hem començat parlant de reptes, i tanquem tornant-hi: quins reptes de futur tenim a Catalunya en relació a la contaminació i la gentrificació, per oferir un turisme de qualitat?

Hem de repensar el model, però també recordar que la sostenibilitat, gentrificació i medi ambient no passa només pel turisme, moltes altres indústries tenen aquesta realitat. Hi ha vaixells que arriben amb productes que venen de tot arreu, i de fet el 40% del problema del medi ambient prové del sector agroalimentari. Hem de dir un gran “sí” al turisme, amb les lletres en majúscula i negreta, i reconèixer que sí que tenim aquestes realitats que s’han de governar, com a tot arreu i a tots els sectors. Ara estem repensant el model, estem elaborant un compromís nacional pel turisme responsable, i volem decidir cap a on anem amb tot el sector. D’aquesta manera tindrem la llavor de la futura llei de turisme i dels nostres plans estratègics i de màrqueting.

Què hem de tenir en compte com a societat?

Cal posar en valor el turisme, perquè som un país turístic, i sense el turisme no tindríem moltes de les infraestructures de què disposem, com l’aeroport. Una comunitat de set milions d’habitants no podria mantenir la indústria cultural d’aquest país, arquitectònicament parlant, si no fos pel turisme. Tenim universitats on s’estudia turisme, i els seus estudiants es poden quedar a treballar a casa, no han de marxar lluny per poder exercir. I també hem de recuperar el valor del turisme perquè a dia d’avui encara es recorden accions com el Saloufest que fa quinze anys que no existeix. A espais com Lloret i com Salou s’estan fent grans esforços, inversions i aliances per desestacionalitzar el turisme i garantir una qualitat, però es continua parlant del mateix. Aquestes realitats no s’han d’amagar: si ens arriben dinou milions de turistes internacionals és evident que hi haurà aspectes positius i aspectes negatius que s’han de solucionar, però també hem de posar de manifest les bonhomies del turisme. Després de dos anys i mig tancats, amb el 14% dels treballadors en ERTE, ara que tornem a treballar s’ha de parlar de turismofòbia, després de tot el que s’ha patit? S’ha de mirar de ser positiu i no tancar la porta d’entrada als turistes, sinó jugar el millor possible les nostres cartes. Som un sector essencial.

Per gaudir al 100% de les experiències turístiques al Penedès, i tant si sou visitants locals com si veniu d’altres indrets, us deixem alguns consells a seguir per aprofitar bé les vostres visites.

Combatre la calor

Aquestes setmanes sembla que l’estiu avança: les temperatures pugen, arriba el canvi de roba i els qui encara resistien amb el nòrdic l’han hagut de deixar estar. Per aquests dies calorosos us recomanem passar pels wine bars i refrescar-vos amb una copa, o seure a la terrassa d’un dels cellers que celebren concerts i festivals musicals al capvespre. D’aquí a uns dies, també podreu remullar-vos a les piscines municipals dels pobles i les cases rurals, i no oblideu que al Penedès també tenim platja i passejos marítims!

Consultar els experts

No dubteu a apropar-vos als punts d’informació de les oficines de turisme: allà us explicaran tots els racons, propostes i activitats de la zona. Recopileu fulletons, feu preguntes, i de ben segur que descobriu algun racó amagat o alguna iniciativa que fins ara ni tan sols sabíeu que existia! També trobareu moltes idees originals a la pàgina web penedesturisme.cat.

Descobertes en família

Sovint, els passejos i visites pels espais culturals i el patrimoni es fan més lents pels petits de casa. Però què passa quan els punts d’interès compten amb activitats didàctiques pensades, precisament, perquè tothom aprengui i s’ho passi bé alhora? Un exemple és el joc per a dispositius mòbils Vestigis d’Olèrdola, disponible a vestigis.cat, que repassa les rutes d’Olèrdola amb la geolocalització activada i desenvolupa reptes per les famílies que s’hi atreveixin. El joc està pensat per a famílies i també per a grups de nens i nenes d’a partir dels 7 anys, que poden jugar-hi amb autonomia.

Generar records

No cal passar-se el dia fent fotografies a tots els ceps, però tenir alguna imatge de record de les activitats, rutes i paisatges que viviu us ajudarà a crear moments inoblidables i a reviure experiències i anècdotes que, sinó, a vegades queden enterrades per la rutina i els imprevistos que ocupen lloc. Aprofiteu que esteu fent coses diferents i guardeu-vos-ho per repetir-ho més endavant!

Tasteu el Penedès

El nostre territori té una gastronomia única. Busqueu productes de proximitat, restaurants i establiments que ofereixin cuina local, i assaboriu els bons vins però també les gambes i l’all cremat de Vilanova, els carquinyolis de Sant Quintí, les preuades garrofes del Baix Penedès, les catànies vilafranquines i els amatllons sadurninencs, el préssec d’Ordal, la coca enramada de l’Arboç, el xató, els bufats del Vendrell i plats elaborats amb el gall negre nostrat!

Cuideu qui us cuida

El turisme és bo quan cuida l’entorn que visita: recolliu les vostres deixalles, consulteu la normativa i els espais protegits, respecteu el silenci i contribuïu a la preservació del que us envolta. Que sigui el territori el qui deixi petja en vosaltres, i no al revés!