L’Ajuntament de Subirats i el Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) farà el diumenge 3 d’abril un acte insòlit, pioner al Penedès i amb molt pocs precedents a Catalunya, de reparació i homenatge als veïns de Subirats que van ser sotmesos a judici i condemnats pel franquisme en represàlia per les seves idees polítiques. A l’empara de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme aprovada el 2017 pel Parlament de Catalunya, que anul·la simbòlicament els judicis del franquisme i publica el nom de tots els represaliats, el CESUB ha trobat fins a 55 persones de Subirats que es van trobar en aquesta situació. N’han consultat i fotografiat els seus expedients a l’Arxiu Militar de Barcelona, i han contactat amb els familiars de tots els que han pogut. Calculen que almenys una trentena aniran a l’acte de desgreuge.
L’acte consistirà en la recepció dels familiars, parlaments institucionals, el parlament també de dos familiars de represaliats en representació del col·lectiu, el lliurament dels certificats exculpatoris, i tot intercalat amb peces musicals en directe. A l’acte, que es farà a la plaça de l’1 d’Octubre de Sant Pau d’Ordal, davant l’Ajuntament, hi han confirmat l’assistència la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró; Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic de la Generalitat; i Antoni Font i Renom, director general de Memòria Democràtica.
Francesc Perea, regidor de Cultura de Subirats, espera que l’acte serveixi “per fer pedagogia, perquè no s’oblidi el que va passar, per restituir la memòria dels que van morir a les cunetes” almenys de manera local, fins que es canviï la Llei d’Amnistia, que és una llei de l’oblit”. Josep Mata, president del CESUB, ha lliurat aquest dimarts a l’Ajuntament el pen amb tota la informació dels 55 represaliats subiratencs, per guardar-la a l’arxiu municipal.
Joan M. Girona, membre de la junta del Centre d’Estudis subiratenc explica que entre les 55 persones que van patir condemna, hi ha cinc dones, 21 condemnats a 12 anys, 18 absolts, un amb pena de mort, dues cadenes perpètues, un mestre expulsat de la docència, un desterrat i una persona a qui li van confiscar els béns. Segons Girona, “quasi tots venen per denúncies, per tenir un càrrec durant la República a l’Ajuntament, o a la Unió de Rabassaires; perquè no anava a missa; moltes denúncies eren per enveges, un perquè s’havia apoderat de les terres de l’amo, un altre per haver matat en una ràtzia contra gent de dretes; i hi ha l’anècdota d’un desterrat, que sen va anar a viure a Cantallops, a 50 metres del municipi”.
