La Nati d’Espitlles era una dona donada als altres: a la seva família, als seus dos fills, al seu net i netes i va tenir cura dels seus pares i els seus sogres fins al darrer dia de les seves vides. Però més enllà de la família, la Nati va voler participar en la millora del seu poble: preparant les matinades de les festes majors, col·laborant amb el casal d’avis, fent catequesi a la parròquia, vetllant per Penyafel, ajudant les veïnes i els veïns quan feia falta.
La Nati va treballar fort tota la seva vida per aixecar una família, tenir-ne cura en temps molt difícils i fer que la vida de tots plegats fos més fàcil. Ha fet de pagesa, d’hortolana, de grangera.
Malauradament, els darrers anys han estat tot el contrari del que va ser. El maleït Alzheimer se la va emportar, de fet, ja fa uns anys. Injustament, a ella que s’ho mereixia tot i més! Els seus fills i nets la vam cuidar a casa fins a la fi de la seva vida, acompanyats de la Norma.
Recordarem la Nati d’Espitlles, la nostra mare i àvia, com la que va ser durant tota la seva vida: una dona treballadora, alegre, cuidadora, compromesa i sempre amb un somriure a la boca i un sí a qualsevol proposta pel bé del seu poble.
Que la terra et sigui lleu, mare i àvia!
Ramon, Teresa, Elvira, Albert, Marc, Laia, Montserrat i Mar
Vilafranca del Penedès
