El 2022 tanca barraca. Cal fer esforços ingents per no ser catastrofistes, a l’hora de fer-ne balanç. El 2022 ha estat l’any de l’intent d’invasió de Rússia a Ucraïna i d’una guerra que ha devastat un país sencer, ha matat milers de persones, n’ha deixat milions en la misèria, ha provocat una crisi migratòria sense precedents (l’únic de positiu destacable, en aquest cas, ha estat l’allau de solidaritat que ha rebut el poble ucraïnès, sobretot els primers mesos), i també ha causat una escalada de preus dels subministraments –i de l’IPC, ergo de tot el que es ven i consumeix– sense precedents recents.
La pobresa no deixa d’anar en augment, a casa nostra i arreu del món; a la policia se li segueix anant la mà –i l’arma– quan es tracta de controlar l’entrada de subsaharians, amb desenes de morts a Melilla que quedaran impunes; i a l’Àsia central, els talibans cada vegada van ofegant més els brins de llibertat que havien aconseguit les dones afganeses abans que l’exèrcit nord-americà hagués abandonat el país “a la francesa”, mentre que a l’Iran la repressió està en plena escalada i les execucions públiques estan a l’ordre del dia, contra tota mena d’activistes que han sortit a protestar per la mort a la presó d’una jove kurda, detinguda per no portar el vel islàmic ben posat, segons els cànons del règim totalitari dels aiatol·làs.
I per acabar-ho d’adobar, el que ja ningú s’atreveix a negar perquè l’evidència és total: el canvi climàtic és una realitat, n’hem estat ignorant els inputs que rebíem durant anys, perquè l’economia i la comoditat són prioritàries, al “Primer món”, i ara ja no hi som a temps per frenar-lo, ja només podem pensar a mitigar-lo i a adaptar-nos-hi. I ni així. Les cimeres del canvi climàtic continuen sent una fugida endavant rere una altra, se segueixen posposant les decisions per a més endavant, sempre pilotes fora. Si hi ha sequera, ja regarem. Si falta aigua, ja la dessalarem. I si fa calor, ja posarem més aires condicionats.
Si aquest editorial de cloenda d’any és massa catastrofista, perquè ben segur que de noves positives n’hi ha hagut, doncs potser que els qui s’hi sentin identificats s’hi esforcin una miqueta més. I si no, tal dia farà un any, oi que sí? Sigui com sigui, de part de tot l’equip de La Fura, feliç 2023.
