Dissabte 15 d’octubre, a Santa Maria, va tenir lloc el comiat de la Isabel López Hernández, la Isa. Prop de les 5 de la tarda ens vam anar reunint diverses dones que havíem treballat a la Belcor. Aquesta empresa ja fa anys que va desaparèixer, com ho van fer la Madofa, la Peyton, la Flor, etc., totes del sector tèxtil. L’empresa va desaparèixer, però l’amistat i els records acumulats al llarg de 18 anys són inesborrables.
A la Isa la vaig conèixer quan a la gent de la Moldy ens van enviar a la Belcor. La Isa és/era una dona que transmetia pau, treballadora incansable, de les que s’arremanguen tant a la feina com a casa i a la família. Irradiava felicitat, tot ho gestionava de forma planera. Els problemes emocionals o de relació entre les persones, tots tenien solució. La Isa deia que ser feliç o sentir-se feliç i procurar crear un bon ambient era fàcil d’aconseguir, però calia que cada un/una hi posés de la seva part.
Juntament amb el Carles, un altre “tros de pa”, del tou i bo, que va marxar quan tampoc li tocava, van tenir una filla i un fill, dels quals n’estava molt contenta. Era una dona que estava pendent de la seva família, i tant els fills com les germanes, el germà i la mare, sempre l’han acompanyada.
Sento dolor i ràbia per la teva mort. Solament puc donar ànims als qui es queden aquí i et trobaran/trobarem a faltar, i et demano que allà on vagis busquis un raconet on, quan jo també hi arribi, puguem fer tots els cafès que teníem pendents. Una abraçada.
Elvira Mestres
Vilafranca del Penedès
