El 19 de novembre es va celebrar el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, proclamat per l’ONU l’any 2014. El poeta Ludovico Ariosto, en el seu llibre Orland Furiós, cant XX, escrivia: “Les dones han brillat amb excel·lència en totes les arts en què han posat el seu afany”.
Un adolescent anònim, de 12 anys, descriu la situació de les dones amb aquesta poesia:
“El nom de la meva mare és Afany.
A l’hivern la meva mare s’afanya buscant llenya, a l’estiu s’afanya per l’aigua,
tot l’any s’afanya per l’arròs.
El nom de la meva mare és Afany.”
Amb aquest curt vers, poso en relleu la figura de tota dona emprenedora, sàvia per naturalesa i amb un veritable sisè sentit maternal i crític. Hi ha tanta incomprensió i manca de sensibilitat en alguns àmbits socials, polítics, laborals, educatius i científics, i em pregunto: Ens estem tornant bojos, o estem “alimentant” un criteri equivocat de la realitat? Què està fallant en la nostra societat? On és la “qualitat de consciència que va ser inculcada pels nostres pares el segle passat? Serà per falta de consciència espiritual?
Valdria la pena rellegir novament l’essència d’aquest simple escrit i consolidar novament la nostra educació. Per pensar-hi.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
