El dia 1 de setembre ens va deixar la meva germana Margarita, amb tot el dolor del cor, després d’uns llargs mesos de patir aquesta maleïda malaltia que tots sabem, patim i suportem.
Ella, la Margarita, era una dona senzilla, soferta, agraïda i plena d’amor per a la família, els amics i tothom, com qualsevol dona de poble que estima i ho fa. Però sí que tenia un do especial: les seves mans. Feia més de cinquanta anys que era perruquera a la Ràpita, el seu estimat poble, les seves mans havien rentat, tallat i pentinat moltes vegades els nostres cabells.
Per això i pel seu caràcter obert, alegre i acollidor, tot el poble i gent dels voltants l’estimaven molt.
Vull agrair a tothom la gran assistència al seu comiat, també el suport i l’escalfor que ens van oferir. Gràcies, sempre ho portarem al cor.
També volem donar les gràcies especialment al departament de Pades, totes les persones que hi treballen són especials, meravelloses i atentes, amb un tracte cordial i amorós.
Al centre Ricard Fortuny i tot el personal que hi treballa, per la seva dedicació a aquesta tasca tan necessària, gràcies també.
Una abraçada amb tot el cor a tothom, al poble de la Ràpita i voltants, al Pades i al centre sociosanitari Ricard Fortuny.
Montserrat Mateu Valldosera
La Ràpita
