M’agradaria fer una petita reflexió personal dintre del gran dolor personal per la mort tan ràpida de Mn. Jaume Berdoy. Tinc 54 anys, estic casat i tinc dos fills. Quan jo era un vailet de 12 anys (1975) venia a donar classes a Piera un jove mossèn que exercia com a tal a Capellades (en aquells temps ja se li reflectia el seu gran carisma, valent i amb molta empenta). Allà començà una gran amistat; pràcticament tots els sagraments de la meva vida els va celebrar ell (això sí, buscant sempre un forat a la seva atrafegada agenda), diverses vegades desplaçant-se, fins i tot, fora de Catalunya, i havent de tornar després corrent per cobrir un altre compromís.
Gràcies, Jaume, pels teus bons consells quan els he necessitat. Sé que molta gent es veurà reflectida amb aquestes paraules ja que la seva grandesa era el poble, sempre amb la paraula de Déu per senyera. Era molt feliç ajudant les noves i joves generacions (grups de joves, com les colònies viscudes a Montserrat).
Per acabar, Jaume, una gran abraçada. Molta gent intentarà seguir el teu camí que durant molts anys has sembrat. Has deixat un gran treball realitzat.
Vicenç Rigol Marquès
Sant Sadurní d’Anoia
