La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i cooperatives vitivinícoles s’han reunit avui dimecres amb la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà; el director general d’Alimentació, Carmel Mòdol, i la directora de l’Incavi, Alba Balcells. En la trobada s’ha reivindicat un reconeixement explícit al paper clau dels cellers cooperatius com a pont entre els productors de raïm i altres elaboradors de cava, tenint en compte que 21 cooperatives participen en el sector del cava i representen al voltant del 50% del vi que s’utilitza per a l’elaboració d’aquest escumós.
La reivindicació de la FCAC pren especial rellevància davant la caiguda de la producció d’aquesta campanya, provocada per la sequera persistent durant dues campanyes i agreujada pels cops de calor extrema d’aquest estiu, que han afectat sobretot les varietats majoritàries, sobretot la macabeu.
Increment de cosos del 30%
Segons estudis d’exercicis anteriors, els costos de producció del raïm se situarien en uns 40 cèntims per quilo i el cost de transformació en vi base cava seria d’uns 15 cèntims addicionals. Ara bé, tot indica que en la campanya actual aquests costos augmentarien a causa de la davallada de la producció –que comporta un increment del cost unitari– i per la conjuntura actual, marcada per l’increment del preu de les matèries primeres i dels costos energètics.
Per això, Joan Josep Raventós, responsable de vi i cava de la FCAC, valora positivament el compromís explícit del Departament amb el cooperativisme com a model necessari en el sector del cava: “Les cooperatives hem fet un esforç importantíssim per modernitzar les instal·lacions i oferir un producte de qualitat; som una baula important en termes quantitatius a la cadena de valor garantint la producció i la venda de proximitat, i apostem per l’economia verda, per això som la millor garantia per evitar la deslocalització i per assegurar el relleu generacional i la continuïtat del model d’explotació tradicional”.
En aquest sentit, els cellers cooperatius, liderats per la FCAC, han iniciat un procés de reflexió estratègica que pretén reforçar la competitivitat del sector i obtenir una millor remuneració perquè els associats continuïn veient la cooperativa com la seva empresa de referència. En el marc d’aquest procés s’ha elaborat un estudi sobre els costos d’elaboració del vi base cava als cellers cooperatius.
En la reunió d’avui, s’ha aconseguit el compromís de la Conselleria d’Acció Climàtica perquè encarregui al CREDA (Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari) un estudi complementari al de la FCAC englobant el conjunt d’elaboradors de vi base cava. Aquest projecte, que s’hauria de presentar abans de finalitzar el mes d’octubre, també hauria de contemplar la previsió d’increment de costos de producció i transformació derivats de la situació actual de descens de la collita i d’increment dels costos energètics i dels imputs. La seva finalitat seria disposar de dades validades i augmentar la transparència d’aquest mercat.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a més, s’ha compromès a reforçar –a curt i mitjà termini– els controls que realitza per donar compliment a la normativa vigent de la cadena alimentària i la regulació del sector vitivinícola.
Sense beneficis per a la pagesia
Per la seva banda, el sindicat Asaja xifra en un descens del 30% de mitjana els descens de la producció de raïm al Penedès aquest 2022, en algunes varietats arribant al 50%. La part positiva es que la qualitat és excel·lent, i no hi han hagut problemes en arribar a les maduracions òptimes del raïm. Quant als preus, Asaja considera que se segueix sota preu de cost, com l’any passat, o com a molt fregant el preu de cost, de manera que l’agricultor en cap cas obté beneficis. L’única excepció serien els petits elaboradors de cava de guarda superior, que han pagat 0,10 – 0,11 euros més que l’any passat.
Possibles denúncies d’UP
I Unió de Pagesos insisteix que no hi ha raons de mercat que justifiquin els baixos preus que els cellers estan pagant pel raïm i pel vi en aquesta campanya, al voltant dels 0,38 euros per quilo, ja que la sequera i les altes temperatures d’aquest estiu, que han fet avançar la collita, la reduiran entre un 30% i un 40% de mitjana. UP quantifica en un 30% l’increment de costos d’aquest 2022, sobretot pel que fa al gasoil per a la maquinària agrícola (superior al 70%), els fertilitzants (del 50%) i els productes fitosanitaris.
El sindicat afirma que el cost de producció de les varietats per a cava macabeu i parellada és de 0,40 euros/quilo, i de 0,46 euros la parellada, mentre que els cellers paguen a 0,38 de mitjana i els preus haurien de ser almenys de 0,50.Unió de Pagesos ha anunciat que continuarà denunciant durant aquesta verema els possibles abusos en l’àmbit de la Llei de la Cadena Alimentària; estudiarà portar davant de Competència alguns cellers (i entén que la Generalitat també hauria de fer-ho) i es planteja demanar un ajut d’Estat per a les explotacions vitícoles infravalorades.
