L’amic Manel Cervera escrivia l’altre dia un comentari en aquesta secció sobre els ocells, que ara resulta que són aus. Amic Manel, parles de la submissió al castellà que patim cada vegada més. I això no succeeix només amb els ocells, sinó que succeeix en molts altres nivells de la nostra llengua.
T’hauràs fixat que he repetit dues vegades una forma verbal d’un verb, succeir, que ara s’està menjant els verbs que de sempre s’han fet servir per indicar que una cosa passa, que una cosa s’esdevé. Fixat que ara les coses no passen, ara succeeixen. Ni passaran, sinó que succeiran. Ni han esdevingut, sinó que han succeït. I això que la significació aquesta de passar és la tercera accepció de succeir!
Segurament qui l’usa es deu pensar que és molt més culte fer servir aquest verb que el vulgar passar, que fa més bonic o que qui parla té més cultura que la resta de la humanitat. Quina pena.
I com que sé que ets una persona que es fixa en aquestes coses, para l’orella i veuràs molts altres exemples d’aquesta submissió de què parles. T’has fixat que ara els vaixells són bucs? O que quan no hi ha res ara resulta que no hi ha ninguna cosa? O que les coses s’han d’esclarir, quan el normal aquí és aclarir-les. I paro. No vull agafar més mala consciència. Això no pot succeir (perdó).
Jordi Valls Pedrol
Vilafranca del Penedès
