Investigar, seleccionar, contrastar, escriure i publicar. L’objectiu és transmetre informació, explicar històries reals i veraces a una societat que té la necessitat de saber què passa al seu voltat per prendre decisions, actuar o opinar. El periodisme és la professió que treballa per aquest propòsit i és tan necessari per al sistema democràtic com ho són les urnes o la divisió de poders; no és una feina fàcil, però és vital per a la ciutadania.
Ser periodista és no tenir horaris, canviar els plans constantment, estar pendent del mòbil, del correu, dels contactes, esperar hores per fer una fotografia, convertir-se en expert de la temàtica que és notícia en poques hores, sortir al carrer quan neva o plou, quan hi ha incendis o inundacions, faci fred o calor. Tot això per oferir la informació que la societat espera obtenir.
El periodisme és, també, una professió tacada per mediocres. Tacada pels interessos, per les pressions externes a les redaccions, per la competició dels clics o l’obligació de fer un titular que cridi a llegir. Arreu hi ha diaris, televisions i ràdios amb una línia editorial i política molt marcada i coneguda per tothom, que escriu o locuta a partir d’ella, deixant en segon pla la veracitat i la contrastació.
És una necessitat social que el periodisme crític guanyi al mediocre, és una qüestió essencial per mantenir el sistema. La comunicació és quelcom poderós, i és perseguida i manipulada constantment per mantenir poders o interessos econòmics. És tan poderós el periodisme que té la capacitat d’investigar injustícies, explicar allò que els de dalt no voldrien i donar les armes a una ciutadania perquè esculli en quin bàndol lluitar, però amb tota la informació a les mans. El periodisme de veritat, el crític, és l’eina per mantenir un sistema democràtic.
Maria Fernández Sadurní, militant del Jovent Republicà Penedès-Anoia
L’Arboç
