Al dentista, sense por

Un nerviós Dustin Hoffman està lligat de mans en una cadira de fusta en una habitació solitària. A la seva dreta, una tauleta rectangular amb rodes sosté un llum precari, mentre a l’altra banda s’apilen un grapat de tovalloles blanques. De sobte, la porta s’obre i entren tres homes, un dels quals, el de més edat, interpretat per Laurence Olivier, carrega un maletí de color negre. El posa sobre la tauleta, l’obre i en treu un plàstic enrotllat. Després, es treu l’americana, es renta les mans amb parsimònia, i procedeix a desenrotllar el plàstic, deixant a la vista un seguit d’utensilis inquietants. Amb l’ajut d’un dels sequaços, obren la boca del pobre Hoffman i comença una carnisseria que s’allargarà per fases durant ben bé quatre minuts, on les imatges de patiment del protagonista s’acompanyen amb els seus crits inhumans i amb el so estrident de les màquines d’aquest sàdic dentista.

Aquesta pertorbadora escena de la magnífica pel·lícula Marathon Man (John Schlesinger, 1976) serveix de perfecte exemple de per què el fet de visitar el dentista s’ha associat històricament al dolor i al pànic en l’imaginari popular. Evidentment, el setè art s’ha aprofitat dels mites populars per bastir una narrativa exagerada i ben allunyada de la realitat, però això no impedeix que encara avui moltes persones –infants i grans– manifestin una angoixa i una por (el que es coneix com a odontofòbia) que els fan demorar més del recomanable les visites al dentista, cosa que pot acabar derivant en seriosos problemes de salut bucodental.

Tot i que actualment les visites a les clíniques dentals es poden fer amb tota la tranquil·litat del món, ja que les tècniques odontològiques permeten fer tractaments amb les molèsties mínimes, algunes persones continuen mostrant una certa inquietud que els obliga a fer un sobreesforç per controlar els seus nervis. Per això hi ha una sèrie de trucs que es poden adoptar en aquests casos, com ara buscar professionals de confiança que vinguin recomanats per amics o familiars, demanar a algú que t’acompanyi en la primera visita o explicar-li obertament al dentista quines són les teves pors. Com més informació es tingui del que es farà, amb més tranquil·litat s’afrontarà la visita.

En el cas dels infants, els experts recomanen que se’ls transmeti sempre confiança i seguretat, i s’evitin les mentides, ja que és evident que no sempre serà una experiència del tot agradable. Tampoc s’ha de fer servir la visita com una amenaça, i és molt important explicar-los que qualsevol retard en la diagnosi pot provocar un tractament més complex, cosa que acabaria sent contraproduent. I és que, en realitat, res fa més por que pensar que podem perdre la nostra dentadura pel fet de no tenir-ne prou cura.

Sembla una evidència, però a vegades cal repetir-la perquè en siguem ben conscients: els principals responsables de tenir una bona salut bucodental som nosaltres. Sense una higiene correcta, no serà estrany que proliferin els problemes relacionats amb una mala col·locació de les dents, o amb l’aparició de càries i altres infeccions. La neteja de les dents és, doncs, imprescindible i cal fer-la diàriament, ja que contribueix a eliminar la placa bacteriana (els bacteris que s’adhereixen a les dents i poden provocar càries o gingivitis), alhora que aporta fluor a la dentadura. A continuació, oferim els trets bàsics que cal seguir per fer un correcte raspallat de les dents.   

Fins a 3 vegades al dia
L’acció de raspallar-se les dents s’ha de fer després de cadascun dels àpats importants. Per això, s’aconsella fer-ho tres vegades al dia (esmorzar, dinar i sopar) o, en cas que no sigui possible, un mínim de dues. La més important d’elles, de totes maneres, és la d’abans d’anar a dormir, per evitar que les restes de menjar estiguin tota la nit entre les dents.

El raspall i la pasta
El material que fem servir per rentar-nos les dents també té la seva importància. D’una banda, hi ha el raspall, que pot ser manual o elèctric indistintament, però que ha de tenir una bona llargada que en faciliti el seu ús. De l’altra, la pasta, que hauria de ser fluorada i de la qual no cal posar-ne molta quantitat.

La tècnica que cal emprar
És un dels punts clau i no sempre es fa bé. El raspallat ha de ser amb pressió suau i moviments circulars, sempre des de la geniva cap a la dent. Cal fer tant la part externa de les dents, com la interna. La duració recomanada és d’entre dos i tres minuts. Després cal evitar glopejar aigua, ja que això pot eliminar el fluor. N’hi ha prou amb escopir
la pasta.

Sagnat de genives
Durant l’acció de raspallar-se les dents es pot donar la situació que sagnin les genives. Això succeeix perquè hi ha una inflamació, molts cops causada perquè es posen restes entre la dent i la geniva. En aquests casos, és important no deixar de raspallar. La neteja també es pot complementar amb fil dental, però mai amb escuradents.

Si no tenim raspall
A vegades ens podem trobar amb la situació que no tenim un raspall a mà per fer la neteja. En aquests casos hi ha diversos trucs per mantenir una mínima higiene dental, com ara glopejar aigua diverses vegades, menjar alguna peça de fruita (com ara una poma) o mastegar un xiclet sense sucre.

Quan començar
Els experts recomanen que la neteja bucodental comenci ja quan surten les dents de llet, a partir dels 6 mesos. Amb els bebès es recomana fer servir un raspall de filaments tous i no fer servir pasta, n’hi ha prou amb aigua. A partir dels 3 anys, ja s’ha de fer amb pasta infantil fluorada. Actualment, l’Agència de Salut Pública de Catalunya té el programa “Dents fortes i sanes”, per fomentar el raspallat entre els infants i els joves. Consisteix en el repartiment d’un estoig de plàstic perforat amb un raspall infantil petit i un tub de pasta dental fluorada per als alumnes de primària dels centres que sol·liciten formar part del programa.

Pot fer mandra o fins i tot por, però les visites a l’odontòleg són l’altra pota indispensable que ens ajudarà a tenir una salut dental adequada. D’una banda, el dentista és la persona més indicada per informar-te de quina és la millor manera d’obtenir una neteja completa de les dents. De l’altra, la millor manera d’evitar problemes greus és fent un control periòdic de l’estat de les dents i de les genives, per detectar qualsevol indici de càries, infeccions o malformacions.

Però és que, a més, tenir cura de la salut dental és important per gaudir també d’una bona salut general. Cal ser conscients que, quan els problemes bucodentals augmenten, també augmenta el risc de patir altres malalties més greus relacionades amb la diabetis, l’obesitat o els mals respiratoris crònics. Les visites a l’odontòleg poden descobrir algunes d’aquestes patologies més greus.

Periodicitat
Tot i que la periodicitat de les visites a l’odontòleg l’acabarà fixant el mateix professional segons les necessitats de cada pacient, la recomanació general és que es faci, com a mínim, una visita a l’any. En el cas dels nens, aquesta periodicitat es redueix a 6 mesos, perquè és important controlar que les dents surtin ben posicionades.

Un dels errors que es comet és no anar al dentista quan es tracta de les dents de llet, amb l’argument que acabaran caient. Els experts avisen que cal tenir cura de les dents de llet de la mateixa manera que es té de les altres. Cal pensar que, si una d’elles cau prematurament o s’ha d’extreure per càries, hi ha el risc que les peces del costat ocupin l’espai que ha deixat buit. Això acabarà afectant la col·locació de les altres dents quan surtin.

Facilitat d’accés
Un dels aspectes que pot complicar el manteniment d’una correcta salut bucodental és l’economia, ja que són molts els ciutadans que tenen dificultats per poder ser atesos en clíniques dentals privades. Amb l’objectiu de resoldre aquest aspecte, la Generalitat va impulsar la Llei 12/2020, del 13 d’octubre, de l’atenció pública de la salut bucodental. Aquest programa d’atenció públic es dirigeix als col·lectius més vulnerables i a la població infantil fins als 14 anys, amb un reforç dels serveis odontològics que presta l’Institut Català de Salut als Centres d’Atenció Primària (CAP). La llei també contempla la lluita contra el frau odontològic al sector privat, sobretot dirigit a les clíniques que ofereixen un servei low cost allunyat de les bones pràctiques i de l’atenció al detall.

Altres aspectes com l’alimentació i la pràctica de l’esport també tenen la seva afectació en la salut dental. Pel que fa a l’alimentació, cal tenir en compte quins són els aliments que són més susceptibles de provocar càries (els anomenats cariogènics). De fet, la càries dental és una infecció produïda per uns bacteris que fermenten aliments com el sucre i provoquen la desmineralització de la dent. La brioixeria, les llaminadures, els cítrics, les begudes ensucrades, les galetes o la fruita seca són alguns dels principals aliments cariogènics.

Per contra, hi ha altres aliments que tenen l’efecte contrari, i protegeixen les dents de les càries (dentoprotectors). Aquí trobem el te verd, els bolets, el formatge, la pastanaga o els aliments que aporten calci, com la llet, el iogurt o el sèsam. Els xiclets són perjudicials si contenen sucre, però si no en tenen són un bon preventiu contra la càries, perquè produeixen més salivació, cosa que aporta més fosfat i més calç.

El tabac també té una afectació negativa en la salut dental, perquè engrogueix les dents i pot inflamar les genives, a més de donar mal alè. A més, els seus efectes poden interferir en la cicatrització dels teixits i les ferides de la boca, afavorint les infeccions. De la mateixa manera, també estan relacionats amb el fracàs d’alguns tractaments, com els que es realitzen amb implants dentals.

Prevenció a l’àmbit de l’esport
Potser és l’àmbit que es té menys en compte, però la pràctica de l’esport també pot tenir la seva afectació en la salut dental. Hi ha diversos esports en els quals es poden produir traumatismes a les dents per cops.

Els més habituals són l’hoquei (per cops amb l’estic o la pilota) o el pàdel (per cops amb la raqueta). Per aquest motiu, sempre és recomanable l’ús d’una pròtesi bucal que ajudi a protegir les dents, especialment les superiors, que són les que estan més exposades. Cal pensar que sempre és millor prevenir que lamentar. A més a més, les actuals són pròtesis que estan fetes a mida i no provoquen molèsties.

En el cas que es perdés una peça per un cop, es pot intentar tornar-la a implantar. El que cal fer és conservar-la en saliva o sèrum fisiològic i anar tan ràpidament com es pugui al dentista.

La pràctica de l’esport també pot tenir incidència en l’aparició de càries, ja sigui perquè l’estrès i l’augment de la respiració provoquen una disminució de la salivació, com perquè en moltes ocasions hi ha un consum de begudes energètiques per recuperar el sucre que s’ha perdut. Per això es recomana que es begui molta aigua per hidratar-se.

Dr. Toni Gómez, vicepresident del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC)

Quins són els principals problemes relacionats amb la salut dental que us trobeu actualment?

La càries i la malaltia periodontal (genives) continuen sent les patologies més freqüents.

La percepció dels ciutadans que cal mantenir una bona cura i neteja de les dents, ha millorat amb el temps o ha empitjorat?

Ha millorat lleugerament. Tot i això, encara la meitat de la població no visita regularment el dentista.

Detecteu més problemes bucodentals relacionats amb l’alimentació, especialment en infants?

En col·lectius més desfavorables, la incidència de càries és major. Això és a causa d’hàbits alimentaris desfavorables, com l’elevat consum de sucres i la manca d’higiene.

Com veieu la llei de salut bucodental impulsada recentment per la Generalitat?

Tot el que sigui millorar i apropar la salut bucodental a la població és ben rebut. Però un cop més, manca planificació, manca coordinació i manca establir prioritats… Només els interessa fer servir l’odontologia electoralment quan s’apropen els comicis, com sempre.

Un aspecte que destaca a la llei és el de la lluita contra el frau odontològic en clíniques que ofereixen tractaments low cost. És un problema actualment?

El low cost és un problema. El low cost en salut és inadmissible… Les autoritats, els polítics i l’administració han permès que això passi, a diferència de la resta de països on aquestes pràctiques publicitàries estan prohibides. Només cal fer memòria: Funnydental, Idental, Dentix, Unidental… Tancaments sobtats i milers d’afectats i ningú canvia res. Lamentable.

Com es podria millorar l’atenció bucodental per arribar a més gent?

Fer campanyes d’educació sanitària conjuntament entre el COEC i el Departament de Salut. També aconseguir que els nens puguin raspallar-se les dents a l’escola, que sembla mentida que a hores d’ara encara hi hagi escoles on no es permet fer-ho.