Els ciutadans hauran de rascar-se, una mica més, la butxaca. Aquests dies tots els ajuntaments han aprovat les ordenances fiscals per a l’any 2025. Unes ordenances a l’alça que ofegaran encara més les famílies i que s’incrementen, bàsicament, per no haver fet la feina quan tocava.
Ajuntaments com el de Sant Sadurní, per exemple, augmentaran la taxa de residus prop d’un 70%. És a dir, els veïns passaran de pagar 177 euros a 297. Tot, per donar compliment a una directiva europea aprovada l’any 2018, i que obliga tots els municipis de l’Estat a traslladar el cost real de la recollida, transport i tractament de residus als veïns a partir del 2025. Han tingut, però, sis anys per apujar la taxa de residus de forma progressiva, sense haver de demanar, ara, un sobreesforç a les famílies que amb prou feines poden arribar a final de mes.
La planificació de l’administració no ha estat gens bona. Però no tota la culpa és dels polítics. Els ciutadans tampoc hem estat a l’altura. Fixeu-vos, per exemple, en el cas de Cunit, que després d’un primer intent a l’estiu, ara l’Ajuntament ha tornat a engegar el nou model que combina la recollida porta a porta i els contenidors intel·ligents. Els canvis, d’entrada, sempre costen i cal un període d’aclimatació i adaptació, però en aquest municipi del Baix Penedès els veïns han demostrat una resistència grollera i vulgar, sabotejant els nous contenidors empastifant-los d’excrements de gossos.
Amb dades a la mà, l’Agència Catalana de Residus encara ens enrojola més. Segons els resultats del balanç de la gestió dels residus municipals, l’any passat els nivells de reciclatge van situar-se en el 40,3%, un percentatge insuficient si l’objectiu és arribar al 55% l’any 2025. Busquem culpables, o solucions?
Els residus a Catalunya són un repte de país. Les campanyes de conscienciació, la pedagogia a les escoles i la gran quantitat de senyals que trobem al carrer haurien d’haver calat profundament als nostres cervells, però la realitat ha estat una altra. L’administració té l’obligació de facilitar als ciutadans els mitjans necessaris per reciclar, però potser el que cal són mesures més restrictives per pescar aquells que no reciclen i que, a més, impedeixen que la resta pugui fer-ho. Mentre baixa la consciència ambiental, les taxes pugen.
