Amb R de República

El 12 d’abril de 1931 hi va haver eleccions municipals a Espanya, plantejades com un plebiscit a la monarquia, i a les principals ciutats i capitals de província de l’Estat (però no als pobles petits) hi van guanyar majoritàriament els partits republicans (a Catalunya, un partit de nova creació com era ERC, amb Francesc Macià com a líder, va arrasar). Aquest fet va provocar l’abdicació del rei Alfons XIII al cap de dos dies i la proclamació de la 2a República. A Sant Sadurní, però, hi va guanyar la dreta, la Lliga, que veient el panorama general optà per fer un pas enrere i cedir el govern de l’Ajuntament a les esquerres.

A partir de llavors, de 1931 a 1934 hi va haver l’etapa més gran de progrés i prosperitat mai vista a la vila, en consonància amb el conjunt del país. Hi havia llibertat d’expressió, com demostra el fet que apareguessin publicacions de dretes i d’esquerres (confrontació d’opinions); s’obrí la biblioteca popular; les empreses invertiren en tecnologia (Freixenet comprà una màquina d’embotellar i els Mir de Can Guineu també van fer grans inversions en la terra). Com que l’educació es va secularitzar, de cop l’Ajuntament va haver de construir col·legis per donar cabuda a tots els escolars que fins aleshores rebien l’educació en ordes religiosos. L’esforç que va haver de fer l’administració local va ser molt gran, fins al punt d’endeutar-se molt. Perquè tot estava per fer i la societat li ho demanava.

El cooperativisme també va néixer amb força, principalment amb la cooperativa elèctrica que es creà, que produïa kW per als seus socis i que venia a un preu molt més econòmic que la companyia tradicional. També es crearen cooperatives de paletes i peons, entre altres. A més, van aparèixer tots els partits i sindicats possibles. En paral·lel, l’Ateneu i el Centre, els dos ateneus sadurninencs (el d’esquerres i el de dretes), tenien una gran activitat cultural; es feien concerts, teatre, sorgiren grups corals… i hi va haver fins i tot una eclosió poètica com no ha existit mai a la vila. Fins i tot es va obrir un museu d’arqueologia local.

Els aires de llibertats que va portar l’advent de la República van ser també una alenada d’aire fresc per al moviment obrer, en un moment en què l’anarquisme tenia una força important i creixent. El primer problema greu a Sant Sadurní va donar-se a Codorniu. El mateix any 1931 la CNT va convocar-hi una vaga general, que va durar un mes i que va ser crítica per a moltes famílies que no tenien recursos de subsistència si es quedaven sense ingressos tant de temps. En el seu decàleg de reivindicacions hi havia augments salarials, esclar, però també la utopia anarquista que els treballadors entressin a formar part del consell d’administració i de direcció de l’empresa. Al final, en una reunió que va tenir lloc al Govern Civil de Barcelona l’11 de setembre, un cop passades les Fires i Festes, es va acordar la tornada a la feina al cap de 24 hores. La vaga havia estat un fracàs, atès que les reivindicacions salarials havien estat satisfetes a mitges, i de compartir el govern de l’empresa, res de res.

L’altre gran conflicte era el rabassaire i va afectar especialment la casa pairal per excel·lència de la vila, la dels Mir de Can Guineu. Va durar quatre veremes, les de 1931 a 1934. Habitualment, el propietari es quedava 1/3 dels beneficis de la collita i el rabassaire, 2/3. L’any 31, els rabassaires sadurninencs (més de 170) van decidir cedir només a la propietat el 25% dels guanys, i com que no hi va haver repercussions reals (malgrat denúncies i sentències judicials) i se sentien forts, els tres anys següents van decidir cedir-los només 1/6.

Amb l’entrada de la dreta al govern l’any 34, tot es va capgirar. Es va derogar la Llei de Contractes de Conreu i esclatà la revolta a Catalunya, al mateix temps que el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català. A Sant Sadurní, durant els Fets del 6 d’Octubre van ser empresonats 15 propietaris locals, entre ells Pere Mir, propietari de Can Guineu. En assabentar-se’n, un familiar de Mir va trucar el Capità General, que envià l’exèrcit a Sant Sadurní per alliberar-los. Quan van arribar les tropes ja els havien deixat anar, però van detenir 16 cenetistes, pagesos rabassaires i membres d’Esquerra que hi estaven implicats. En paral·lel, el president Companys i el seu govern també eren detinguts i empresonats, com també el president del Parlament, el sadurninenc Joan Casanovas, al vaixell-presó “Uruguay”, atracat al port de Barcelona.

La dreta, l’església i els militars no van pair la victòria del Front Popular en les eleccions generals del 16 de febrer del 1936, i el 17 de juliol es va produir el cop d’estat i va començar la Guerra Civil. A la capital del cava de seguida el Comitè de Milícies va prendre el control, que es va agafar la justícia per la seva mà i va assassinar fins a 24 persones. Pere Mir, dirigent de La Lliga, va assabentar-se del cop d’estat dos dies abans que es produís i va fugir cap a Berlín. Els Raventós de Can Codorniu van iniciar un periple per Itàlia, el Regne Unit i, finalment, van recaure al territori nacional de Sant Sebastià, mentre que els Ferrer de Freixenet es van amagar en un pis de Barcelona, però van ser delatats i tres d’ells, afusellats. En els tres anys que va durar la guerra, un total de 728 sadurninencs (d’una població de 4.200 persones) van ser cridats a files. N’hi van morir 47.

En paral·lel, totes les empreses de la vila van ser col·lectivitzades. I contra la idea general que les col·lectivitzacions van ser un desori, els balanços anuals de Codorniu demostren que la comptabilitat durant tres anys va ser modèlica, bàsicament perquè el comptable era el mateix. Un comptable que, d’amagat, enviava diners als antics propietaris, als quals es mantenia fidel, i sense que el comitè ho detectés.

La vida, durant la guerra, va transcórrer amb certa normalitat a Sant Sadurní atès que era lluny del front. Hi havia racionaments, escassedat; van arribar 300 refugiats procedents de regions en guerra de tot l’Estat (que l’Ajuntament va haver d’alimentar, donar feina i hostalatge en la mesura que fos possible). Hi va haver mostres de solidaritat, esclar, com també ho és la creació l’any 1937 d’una brigada d’ajut als camperols, en què joves de la vila s’oferien voluntaris per conrear les vinyes dels propietaris que haguessin estat cridats a files. Una idea romàntica que no va quallar. Un altre fet singular va ser la reconversió de la fàbrica de tractors del carrer Marc Mir en fàbrica de tancs.

L’entrada dels colpistes a Sant Sadurní va acabar amb tot, i víctimes i botxins es van intercanviar els papers. La repressió franquista va obrir causa general a 107 sadurninencs, dels quals 79 van ser empresonats a la Model de Barcelona i vuit d’ells, afusellats (quatre havien intervingut en fets de sang i quatre que no, però s’havien significat com a regidors, rabassaires, catalanistes, republicans…). El llibre de Querol recull fins a 179 sadurninencs exiliats, per bé que l’autor mateix considera que n’hi podria haver el doble. I vuit van anar a parar a camps de concentració nazis. Però aquesta ja és una altra història.

L’acte de presentació de Relats republicans. Sant Sadurní d’Anoia, 1931-1939 serà el dissabte 30 de setembre a les 6 de la tarda al Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní, a la Fassina de Can Guineu. A més de l’autor, Carles Querol, hi intervindran l’alcalde Josep M. Ribas, els seus tres prologuistes (l’historiador Ramon Arnabat, l’exalcalde Marcel Gabarró i el també sadurninenc Francesc Raventós), l’editor Francesc Llopart i dotze testimonis directes i familiars dels protagonistes de la història local. Durant la presentació es projectaran fotos i filmacions dels anys de la Segona República a la vila i es podrà escoltar música de l’època interpretada per l’orquestra local Els Escolars. El llibre, Premi Edició 2016 del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, es posarà a la venda al preu de 35 euros.

Relats republicans. Sant Sadurní d’Anoia, 1931-1939 consta de deu relats que es poden llegir individualment, cadascun sobre algun fet destacable del període analitzat. Entre els 25 annexos de què consta hi ha, entre altres, la relació de propietaris detinguts el 6 d’octubre de 1934; la de detinguts i empresonats en els Fets de 1934; el llistat d’assassinats i desapareguts a la rereguarda (1936-1937); els 728 sadurninencs mobilitzats a files durant la Guerra Civil; els 47 morts o desapareguts al front; els exiliats; els condemnats a mort i afusellats després de la Guerra Civil, etc.

El capítol més extens del miler de pàgines que té el llibre és el dedicat a la Guerra Civil. En ell, Querol contextualitza el que va succeir a Sant Sadurní aportant fragments de les cròniques que van escriure quatre periodistes i un escriptor internacionals, com són George Orwell, Ernest Hemingway, Henry Buckley, Vicent Sheean i Herbert Lionel Matthews.

La coberta del llibre és un fragment d’una pintura dels anys 60, original de l’artista sadurninenca Maria Assumpció Raventós, corresponent al període informalista. A l’abstracció Carles Querol hi va volgut veure una R majúscula: R de república, de relats, de rabassaires, de raïm, de referèndum, de revolució, de rereguarda, de retirada, de refugiats, de rèquiem, de repressió.

Carles Querol

Segons Querol, “recuperar la memòria històrica i honorar les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme és un dret dels ciutadans i és la millor manera de fer justícia i de contribuir a la reparació dels greuges i a la concòrdia de cara al futur”.