En aquests moments, ens trobem més a prop de l’hecatombe nuclear que mai, des de la crisi dels míssils de Cuba de l’any 1962. Mai des de llavors hi havíem estat tan a prop. Ningú pot saber del cert fins a quin punt les amenaces continuades i gens velades del president rus són una catxa o si van de veres. Possiblement ni ell mateix ho sap. Però en temps de crisi, en moments de desesperació, quan l’evolució de la guerra no va com ell hauria desitjat i havia planificat, que un personatge d’aquesta índole tingui la possibilitat de prémer el botó vermell és d’allò més preocupant, perquè el que pot desencadenar tindria una escala planetària. I les preocupacions i prioritats polítiques que omplen rius de tinta als diaris actuals sobre governs en minoria, pressupostos i altres bagatel·les, passaran a ser d’una trivialitat absoluta.
Putin està perdent terreny en les seves ànsies de conquesta. Ucraïna va recuperant de mica en mica els metres perduts en els primers mesos de la invasió; potser poca cosa, però prou per posar nerviós el rival, que no prou content d’haver destrossat senceres ciutats limítrofes dels dos països, ara envia drons assassins per tot Ucraïna que poden caure –i cauen, de fet– en qualsevol ciutat. La majoria de la gent del país, els que vivien lluny de la primera línia de front, han perdut de cop la certa seguretat que tenien. Una bomba ara pot caure a qualsevol racó del país. Es tracta d’escampar el pànic, de venjar-se de les derrotes sofertes; i com més en pateixi, més perillós serà.
De moment, ja amenaça que farà servir qualsevol arma que tingui al seu abast per conservar el que considera que és seu, que no és menys que quasi la totalitat d’Ucraïna. Nuclears, biològiques, químiques. El seu exèrcit fa figa i no aguanta el cos a cos. I als soldats no professionals no se’ls hi ha perdut res, allà. Al contrari, hi poden deixar la pell –la hi estan deixant– per les seves vel·leïtats de milhomes. Els únics amb capacitat per repel·lir-lo, si compleix les amenaces, són els Estats Units, però malament rai si han de fer-ho. Biden li dona credibilitat, no sabem si com a estratègia o perquè són veraces, les amenaces. Però certament, posen la por al cos.
