Un dels debats que està havent-hi sobre la taula aquest final de primavera i que promet allargar-se almenys durant tot l’estiu és el de la possible ampliació de l’aeroport del Prat. La proposta ve d’Aena, l’empresa controlada pel Govern de l’Estat, que ha promès pluja de milions si des de Catalunya hom s’afanya a dir amén. La reacció de l’empresariat ha estat ràpida i unànime: a bodes em convides. I la Generalitat ha fet el ronso uns quants dies, però ja ha avançat que no s’hi girarà d’esquena perquè és el que sempre ha reclamat, ser un hub internacional. I tenir una pista més llarga que permeti enlairar-se i aterrar vols de llarg recorregut (sense haver de fer escala a altres aeroports, com fins ara) ho permetria. L’objectiu seria passar dels 55 milions de passatgers a l’any, als quals abans de la pandèmia ja quasi s’havia arribat, a 70 milions.
Hi ha una sèrie de peròs, i aquí Europa hi té molt a dir, perquè els grups ecologistes, per les nostres contrades, tenen molta feina per fer-se escoltar quan a l’altra banda de la balança hi ha diners calents. El problema és que l’aeroport es va construir sobre un delta, que per molt que se’n desviés la desembocadura, no deixa de ser una zona humida i de gran biodiversitat. I protegida. I si no volem viure en un continu de totxo, ve es deuen haver de preservar les zones d’alt interès natural, oi? Però no com a petits oasis enmig de la jungla d’asfalt, perquè acabarien sense tenir cap mena d’interès.
Fer una pista 500 metres més llarga vol dir carregar-se una joia natural com és la Ricarda. L’alternativa seria que es fes servir la pista llarga ja existent –ara infrautilitzada–, però afectaria directament el veïnat del Prat, que veuria tothora incrementada la contaminació acústica a casa seva. Unes cases que en part van ser construïdes amb posterioritat a l’aeròdrom. Qui en va donar els permisos?
En el debat també cal posar sobre la taula altres elements, com que la navegació aèria és, de lluny, la que més contamina; que el Prat és a tocar de Barcelona, una ciutat amb molta pol·lució i ja prou saturada de turistes; que 55 milions de passatgers no és poca cosa; i que a Catalunya tenim un aeroport que s’ho menja tot i que deixa en la irrellevància els de Girona, Reus o Alguaire; cap d’ells, per cert, amb connexió directa amb AVE, fet que potser descongestionaria Barcelona. Potser sí que ens hi va el futur, però hem de decidir com el volem.
