Aprendre anglès avui dia no és un luxe, és una necessitat. En un món superconnectat, globalitzat i en què la mobilitat, ja sigui per motius laborals, familiars o de lleure, és –cada vegada més– a l’ordre del dia de moltes famílies, i tenint en compte que l’anglès és la llengua franca més parlada al món, la llengua dels negocis, de les relacions internacionals… en definitiva, la llengua comuna per excel·lència, conèixer-lo bé o, si més no, saber-s’hi defensar mínimament, poder-s’hi comunicar, és bàsic per no perdre oportunitats a la vida.
Això ho entén perfectament la societat, i per això hi ha aquesta florida d’acadèmies que ensenyen l’idioma de Shakespeare a persones de totes les edats –des dels més menuts fins a adults–, a totes les ciutats i viles amb un mínim de massa crítica.
4. Reforç extraescolar
Al col·legi mateix, l’assignatura de llengua estrangera, majoritàriament l’anglès, ja fa anys que no és una de les maries. Des dels cursos més bàsics s’ensenyen les primeres nocions, s’escolten els primers sons i s’aprenen les primeres estructures i un vocabulari bàsic. Però no n’hi ha prou. Si hom vol dominar un mínim de competències, amb l’abc escolar es farà poca carrera. Cal aprofundir-hi, i tots els reforços que es facin seran bons: no només el seu aprenentatge amb extraescolars; també escoltant música (i fent un esforç de comprensió), mirant sèries i pel·lícules amb versió original –subtitulada o no, en funció del nivell que es tingui–; aprofitar totes les ocasions que es tingui per parlar i, si pot ser, fer alguna immersió, en forma de viatge o estada en algun país on sigui la llengua dominant.
Dit això, també és cert que cada edat requereix uns mètodes diferents que són més idonis per a l’aprenentatge d’una llengua diferent de la pròpia. Per exemple, en les etapes més infantils, el joc és bàsic per introduir-s’hi, perquè si el nen o la nena no es diverteix quan s’hi posa, s’hi girarà d’esquena. És fonamental, doncs, que s’ho passi bé. Escoltar i cantar cançons, jugar, veure capítols de sèries de dibuixos animats… l’aprenentatge s’ha de fer per via indirecta.
3. Qualsevol edat és bona
A mesura que l’alumne madura, cal anar introduint més vocabulari, expressions i també les estructures gramaticals, i ja no és tan “fàcil” fer-ho a través del joc i el vídeo, però mai s’hi pot renunciar del tot. D’exercicis interactius n’hi ha a milers, i són adients per a totes les edats, però sobretot atractiva entre la població adolescent. Finalment, les persones adultes disposen de tot el ventall de nivells, des del bàsic fins als superiors, i també pot apuntar-se a cursos d’especialització, ja sigui de negocis, vinculat al món del vi i el cava, màrqueting, de conversa, també cursos per a professorat, anglès tècnic, científic, vinculat al món de l’hostaleria i la restauració, d’oficina i un llarg etcètera.
2. Una biblioteca a casa
Com a complement a les classes que es puguin fer, disposar a casa d’una minibiblioteca d’anglès és una bona opció. La responsable de la biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya, de Sant Sadurní, proposa un seguit de materials d’aprenentatge, que d’altra banda es poden trobar a la majoria de biblioteques. Aquesta bibliografia bàsica començaria per un bon diccionari, alguna gramàtica bàsica, també algun llibre d’exercicis, alguna revista de premsa que serveix també com a cultura general i les sempre recomanables lectures graduades: versions reduïdes de novel·les i contes que poden ser clàssics o moderns, adaptats a diferents nivells (begginers, elementary, preliminary, intermediate, upper intermediate i advanced), que poden anar acompanyades d’un vocabulari bàsic, d’exercicis i fins i tot d’un CD, codi QR o versió per a mòbil, que permeten escoltar-los i practicar amb el listening, la fonètica, la modulació de la veu, etc. Aquí teniu alguns exemples de cada:
Diccionaris
Diccionari manual català-anglès, anglès-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007
Diccionari Oxford pocket català per a estudiants d’anglès: català-anglès, anglès-català. Oxford: Oxford University Press, 2007.
Diccionari UB anglès – català. Barcelona: Thera, cop. 2018.
Gramàtica:
O’DELL, FELICITY. English collocations in use (advanced).
Cambridge: Cambridge University Press, cop, 2017.
MOONEY, KENNETH. Inglés fácil (ESO). Barcelona: Espasa, 2016.
HEVLY, LOU. Anglès fàcil: anglès essencial per a catalanoparlants (nivell bàsic).
Barcelona: Barcanova, 2013.
Llibres d’exercicis:
VINCE, MICHAEL. Language practice for first: english grammar and vocabulary. Londres: MacMillan, 2014.
PATERSON, KEN. Oxford living grammar: upper-intermediate. Oxford: Oxford University Press, cop. 2012.
Lectures graduades d’autoaprenentage:
TWAIN, MARK. The adventures of Tom Sawyer. Barcelona: Vicens Vives, DL 2017.
CARROLL, LEWIS. Alice’s adventures in Wonderland. Barcelona: Vicens Vives, 2009.
WILDE, OSCAR. The Canterville ghost. [Barcelona]: Black Cat, 2017.
Premsa
Catalonia Today (www.cataloniatoday.cat).
Speak Up. RBA Revistas.
I Love English. Bayard Educación.
1. “La majoria de lectures adaptades les pot llegir qualsevol persona amb rudiments d’anglès”
Susanna Garcia Prieto, conductora del club de lectura en anglès de la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova, de la qual és responsable de la secció infantil i juvenil
Quins avantatges té, per a l’aprenentatge de l’anglès, formar part d’un club de lectura en anglès?
Per començar, tenint en compte que és un club de lectura, hi ha el plaer per la lectura: si a algú li agrada llegir, és molt interessant, i més quan estàs descobrint una llengua, i potser ja has llegit abans el llibre en llengua materna. Hi ha molts autors, com John Steinbeck, que el que fan és escriure fonèticament, és a dir, tal com parla la gent. Per exemple, es mengen finals de paraula. Jo no sé si altres llengües tenen tanta flexibilitat; amb això, el que aconsegueixen és que diferenciïs clarament d’on és el seu anglès.
Què més?
Una altra cosa és que, a més d’aprendre vocabulari i d’endinsar-te en la història, tenen l’avantatge de fer-te viatjar en el temps. Per exemple, a Frankenstein, veus com Mary Shelley veia la societat d’aquella època. Permet conèixer la història del país. I en tercer lloc, quan fem les trobades, jo preparo prèviament temes que tinguin a veure amb el llibre. Per exemple, Frankenstein, que és considerada la primera novel·la de ciència-ficció, quan la llegeixes t’adones que no parla de ciència. Ofereixo un petit tast d’informacions que permeten mirar el llibre amb uns altres ulls.
Calen versions adaptades perquè les puguin seguir, oi?
Intento, i no sempre es pot, oferir la versió adaptada i també la versió original de la novel·la. Això de vegades ens limita a alguns clàssics, però no sempre. L’any passat van fer alguns petits tastos d’altres gèneres. En concret, vam fer una lectura de poemes de Walt Whitman, en edició bilingüe perquè la poesia és complicada de llegir, i ho vam trobar assequible; vam fer una obra de teatre, La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde, i va funcionar molt bé perquè en el teatre pots endevinar el significat de les paraules pel context; i contes de Roald Dahl, que són textos curts, que van bé.
Cal que tot el grup del club de lectura tingui un nivell similar?
L’ideal és que tinguin l’intermediate o first certificate, però amb les versions adaptades, la majoria de textos els pot llegir qualsevol persona amb rudiments d’anglès i pot participar en el club perfectament.
Els grups, són molt reduïts?
Ara mateix tenim catorze persones apuntades. Ho limitem a vint, però fa dos anys ho vam haver d’ampliar a vint-i-dos. Depèn de l’any.
Quina dinàmica segueix el club a l’hora de parlar sobre la lectura feta?
Jo faig totes les meves intervencions en anglès. Si algú se sent més còmode o li fa vergonya fer-ho amb la seva llengua, sempre dono aquesta opció. També és cert que si en un grup majoritàriament es parla en anglès, tothom, ni que siguin poques paraules, acaba parlant en anglès. Però no s’obliga a ningú.
Els planteges fer exercicis complementaris a la lectura?
No. Els fan ells, si volen. Ara bé, si, per exemple, hi ha una versió adaptada al cinema, la posem i la comentem, comparem el text original amb la pel·lícula. Si el llibre és molt gruixut i n’hi ha que no l’han llegit o que no han arribat a la meitat, a youtube quasi tots els clàssics hi són explicats en cinc minuts, amb un llenguatge molt col·loquial. De vegades, això serveix per trencar el gel, per veure que no cal ser un expert, i veiem que sabem més de literatura del que ens pensem. Si els ha agradat el llibre, també els intento oferir llibres de la mateixa temàtica o autor, una sèrie, una pel·lícula, música inspirada en el llibre…, per si volen entrar-hi més a fons.
Has notat que persones que formen part del club acabin millorant les seves competències en anglès?
Sí que és cert que persones que porten tres o quatre anys, que comencen llegint versions adaptades al seu nivell, amb el temps cada cop s’atreveixen més a llegir l’original. També hi compta la confiança en el grup: quan fa temps que formen part del club, agafen confiança i s’atreveixen a expressar més el seu punt de vista i fer els seus comentaris.
