En persona, un noi alt, ben plantat i servicial, posa a les meves mans un regal; l’obro amb emoció. És un llibre escrit en català, un recull d’articles diversos i profunds; el seu títol, La Vida Que Aprenc; el seu autor, Carles Capdevila (filòleg, periodista, fundador del diari Ara, professor i escriptor). A la segona pàgina, una dedicatòria, de traç negre sobre fons blanc, diu així: “Tal com diu el títol del llibre, aprenem de la vida, o si més no, ho intentem, i jo porto 30 anys aprenent, i tu 71. Espero que t’agradi i segueixis aprenent i compartint tot el que has après en aquest temps. Moltes felicitats pare, i gràcies per tot”.
Gràcies, estimat fill, Romà Caba Raventós, pel missatge tan clar i entenedor; ho he volgut compartir amb tots els lectors d’aquest prestigiós setmanari ja que el passat 27 d’abril, tant el teu fill com un servidor vam complir anys i en aquests anys sumem experiències, alegries i situacions una mica doloroses que ens indiquen la capacitat de les persones i la manera de desenvolupar-se davant la vida.
Gràcies, Romà, un cop més, per recuperar la consciència i significat de la paraula aprendre. El treball del futur estarà condicionat al concepte d’aprendre. Aprendre a millorar els nostres models productius, aprendre a estimar i comprendre l’equilibri entre natura, entorn animal i mediambiental; aprendre i comprendre les nostres diverses societats, aprendre de les persones, aprendre a conrear l’hàbit de llegir i, finalment, aprendre a estimar-nos i compartir.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
