Are you ready?

Es calcula que entre 2.000 milions i dos bilions de persones d’arreu del món parlen anglès: és la llengua més parlada i la tercera que té més nombre de natius que la parlen, la majoria dels quals es troben escampats per Anglaterra i Irlanda, els Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda i Sud-àfrica. Així, del total de població mundial, quasi un 25% de persones utilitzen l’anglès cada dia com a primera o segona llengua.

A més, hi ha molts països que tenen la llengua anglesa com a oficial; com a mínim uns 82 països de tots els racons del planeta, especialment d’Oceania, Àfrica i Amèrica. A Catalunya i a Espanya molta població sap parlar i entendre l’anglès, i també el saben llegir i escriure. Però el nivell, en comparació amb la resta d’Europa, és força baix. Espanya es troba a anys llum d’entrar a formar part del rànquing dels països que millor parlen l’anglès no-natiu, llista que encapçala Suècia.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2018 hi havia 3.000.000 de persones que asseguraven entendre l’anglès, 2,4 milions que el parlen i l’escriuen, i 2,6 milions de persones que el poden llegir. Però aquestes xifres es limiten a aquelles persones majors de 15 anys: només un 34% de la població catalana nascuda el 2003 i abans pot escriure, llegir, entendre i parlar la llengua més important i parlada de tot el món. La mitjana europea és d’un 52% de la població.

Ja fa anys que a escoles i instituts es treballa per incloure aquesta llengua als cursos diverses hores a la setmana, però el coneixement que s’assimila en aquests espais no sempre és suficient per fer-se entendre i comunicar-se de manera clara i decent en anglès. És aquí on entren en escena els centres i les acadèmies d’idiomes, que suposen un aprofundiment i una personalització dels estudis de les llengües i permeten que alumnes de totes les edats i de qualsevol nivell integrin conceptes, vocabulari, expressions i, en definitiva, un coneixement més complet de les llengües estrangeres. Sovint és en aquests espais on l’anglès acaba sent un idioma per a tothom.

L’anglès no és una llengua només per a l’etapa escolar. De fet, és útil sobretot en l’edat adulta, quan treballem, ens movem més i coneixem més gent d’altres països. Mai és tard per estudiar, sigui per continuar o per començar de zero: als centres d’idiomes hi ha grups per a adults des dels nivells més inicials als més avançats.

A més, l’avantatge dels grups adults és que acostumen a ser més reduïts i que els continguts es poden anar construint segons els interessos dels alumnes: es poden fer classes enfocades al món dels negocis, o encarades a formar professors d’anglès, o centrar-se en vocabulari i expressions típiques de la cultura anglesa o americana… En aquests grups, a més, la conversa té molt més pes que en les classes per a infants i adolescents. A l’edat adulta és més difícil imitar accents estrangers, i per això és important reforçar el llenguatge oral i la seva comprensió.

No hem d’oblidar, a més a més, que el fet que a Catalunya siguem bilingües també ens facilita l’aprenentatge d’una tercera llengua.

L’anglès, com tantes altres llengües, s’ha anat elaborant a través de centenars d’anys i rebent moltes influències. L’any 55 aC l’Imperi romà va envair el que avui coneixem com a Anglaterra, i hi va importar el llatí. Avui, algunes de les paraules angleses que queden de l’herència llatina són human, animal, factory (fàbrica), library (llibreria), digital, decimal, lunar, o science (ciència). De fet, s’estima que la influència llatina en la llengua anglesa actual ronda el 29% del total.

Cap al cinquè segle de la nostra era, les tribus germàniques del territori que queda comprès al nord d’Alemanya i Dinamarca (regió dels saxons) van emigrar a Anglaterra i van provocar canvis profunds en la seva cultura i el llenguatge. Van ser aquestes tribus les que van contribuir a la creació de l’anglès antic, i avui encara en queden paraules com cake (pastís), eye (ull), arm (braç), boy i girl (noi i noia), apple (poma)… Un segle més tard van ser els cristians els qui van canviar la llengua, la cultura i la quotidianitat de la societat anglesa, tornant a aportar paraules llatines però també del grec (academic, cinema, democracy, idea, politics, technology) i l’hebreu. Més endavant, entre els segles VIII i XI, els víquings, provinents principalment del que avui és Dinamarca, Suècia i Noruega, van tornar a aportar deixos germànics a l’anglès.

Finalment, l’any 1066, els normands provinents de França van envair el territori i van imposar canvis del llatí i el francès que encara queden palesos a l’anglès d’avui: journey (viatge), beef (carn de bou), pork (carn de porc), veal (carn de vedella), people (gent), liberty, continue, justice, very (molt)… Després d’aquestes conquestes i anades i vingudes, ja es va començar a construir l’anglès modern, més proper al llenguatge shakespearià i al de Harry Potter.

A partir del segle XV les migracions dels mateixos anglesos i altres pobles europeus també van repercutir en la seva manera de parlar, adoptant paraules provinents de les zones de l’Índia i Amèrica. Un altre aspecte que va acabar de modificar la llengua va ser l’expansió de l’Imperi britànic durant el colonialisme, a partir del segle XVIII, i la seva implicació en conflictes armats arreu del món. Així, per exemple, van acollir trets de llengües asiàtiques, com kiosk, bungalow, guru, sandals (sandàlies) o shampoo.

L’anglès és una llengua amb molt de llegat internacional, i en l’actualitat és la llengua més important del món. L’origen d’aquest paper rau sobretot en els moviments de conquesta: el gran Imperi britànic i la poderosa potència mundial que és els Estats Units han contribuït a l’assentament de l’anglès com LA llengua del món.

El context d’aquests darrers mesos està fent del 2020 un any molt estrany i ple d’incerteses i canvis al voltant del funcionament del curs 2020-2021. Però l’ensenyament no s’atura: aquesta setmana els centres educatius ja han obert les portes als alumnes que feia sis mesos que no hi anaven, i d’aquí a uns dies serà el torn de les acadèmies i les escoles d’idiomes.

La pandèmia de la covid-19 no ha impedit que s’iniciï el curs 2020-2021 i milers de famílies i personal docent han estat fent tot el possible per garantir una tornada a l’escola segura i amb totes les consideracions sanitàries. Als centres d’idiomes també es tindran en compte distàncies de seguretat i mascaretes, la utilització del gel hidroalcohòlic i, sobretot, el foment del costum de rentar-se bé les mans entre la canalla.

Per sort, els professors d’anglès se les empesquen totes per fer que les tasques d’higiene siguin menys pesades i molt divertides: una de les estratègies de memorització i aprenentatge més efectives són les cançons, i aquest curs segurament trob

arem algunes classes molt animades rentant-se les mans al ritme de la cançó viral Baby Shark (bebè tauró) amb la lletra adaptada especialment per a la situació. Aquesta pot ser una manera de començar les classes, amb tots els alumnes preparats per “ren

tar-se les mans, agafar el sabó, fregar-se les mans, esbandir-les i eixugar-les, cobrir els esternuts, tossir al colze, i seguir tots els passos per aconseguir estar safe at last i stay healthy”.

Per què és important aprendre anglès?

L’anglès és una llengua global, i sovint la vida ja et posa en situacions que et porten la necessitat d’aprendre’l. Molts joves n’aprenen perquè es relacionen amb gent d’arreu del món a través d’internet, d’adults potser ens fa falta en l’àmbit laboral, si ens agrada viatjar, saber-ne ens canvia i facilita molt la vida… L’anglès és una clau que t’obre moltes portes acadèmicament, laboralment, en els negocis o en el lleure, que està molt globalitzat. Ara amb el context de la covid-19 i el teletreball les empreses han vist que és un format que pot funcionar i que permet estalviar recursos i comptar amb professionals molt vàlids d’arreu del món. S’està normalitzant poder treballar des de casa a una empresa de l’altra punta del món, i l’anglès hi juga un paper important perquè és un motor del teletreball, et dona l’oportunitat de poder-ho fer i és tot un luxe. Aprendre anglès ens fa lliures perquè podem dependre de nosaltres mateixos sense necessitat de traductors i podem conèixer les coses de primera mà, valorar i triar sense haver de confiar en intermediaris, i ens ajuda a ser més crítics. L’anglès és un comodí per fer-nos entendre a tot el món, i també ens permet educar-nos a distància en centres i universitats d’arreu. A més, com que fem treballar el cervell, aprendre una nova llengua ens ajuda a endarrerir problemes com la demència.

L’aprenentatge d’una llengua varia segons l’edat?

L’edat és un número, però a cada edat s’aprèn de maneres diferents. Els més petits ho fan de maneres més plàstiques i tenen una capacitat de retenció molt gran, sobretot amb cançons i poemes, i no se’ls fa estrany estar aprenent una llengua diferent. En la gent gran pot ser més complicat, però ja tenen l’experiència de treballar amb punts d’ancoratge i recorden el vocabulari i les relacions entre conceptes. I en els adolescents i edats intermèdies t’adones que hi ha hagut molt de canvi, que cada vegada en saben més perquè van a acadèmies fora de l’institut, perquè juguen on line amb gent de tot el món, perquè estan més acostumats a veure sèries en versió original, perquè saben que a la universitat necessitaran el nivell B2 per tenir un títol…

Ser bilingües ens facilita aprendre anglès?

I tant! Si coneixes dues llengües és molt més fàcil aprendre’n una tercera, i una quarta. Perquè ja tenim uns patrons i un sistema del qual podem aprofitar els recursos, podem comparar des de dues llengües i no una de sola. A més, la gent que parla català ho té més fàcil per aprendre anglès que els qui només parlen castellà, perquè ja tenim incorporats sons que coincideixen amb l’anglès, com la “s” sorda, el so “ix”, la “v”, la “g”… La sonoritat del català s’assimila molt a l’anglesa.

Ara que hi ha xarxes socials i plataformes com Instagram, Tik Tok o Twitch, quina influència tenen en l’aprenentatge de l’anglès?

David Crystal ja ho contemplava en el concepte del netspeak (llenguatge de la xarxa, d’internet). En el moment en què, per exemple mentre xategem amb el WhatsApp, decidim no posar accents o escriure de qualsevol manera ja creuem una barrera i el llenguatge no té res de normatiu. Aquí pot passar el mateix, perquè encara que internet estigui modificant totes les llengües un 80% del seu contingut és en anglès, i no precisament un anglès acadèmic. Però tot depèn de per a què necessites l’anglès: si és per a una feina, caldrà que aprenguis a escriure bé, però si és per comunicar-se de manera efectiva, molts joves són capaços de sortir-se’n a partir del que aprenen en aquestes plataformes, i integren vocabularis molt concrets. L’anglès perfecte, qui el té? I el millor català? Totes les llengües són molt diverses i precisament aquí tenen part de la gràcia.

Com s’està vivint l’educació en el context de pandèmia actual?

Ens talla molt les ales, perquè amb la distància els alumnes ja no poden treballar igual que abans de manera col·laborativa, i això encara és més difícil en un moment en què l’ensenyament a partir de projectes i treballs col·lectius està tant a l’ordre del dia. I dur mascareta tantes hores seguides de classe no ajuda. Però anem readaptant el currículum, aprofitant sobretot els recursos virtuals i les assignatures CLIL, on es fan classes d’altres matèries com matemàtiques o biologia però en anglès, i així fem de l’anglès una eina.

Què diries a algú que vol aprendre anglès però no s’acaba de convèncer?

Que agafi la clau i obri la porta, que visqui l’experiència i no s’ho pensi tingui l’edat que tingui. Que busqui acadèmies, escoles oficials d’idiomes, grups del seu nivell i que ho faci per allò que li agradi, sigui viatjar, llegir, treballar o jugar.