Aquesyt dijous s’ha presentat a la biblioteca dels Monjos la diagnosi de l’Economia Social i Solidària (ESS) de l’Alt Penedès, que ha estat fent durant els darrers mesos Pam a pam (Setem) per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, amb la col·laboració de l’ateneu cooperatiu Coopsetània. L’estudi ha detectat l’existència de 65 entitats del sector a la comarca, de les quals vint han accedit a ser analitzades per tal de confeccionar el treball.
La diagnosi confirma que l’ESS representa uns valors socials, d’equitat, igualtat i solidaritat que l’economia capitalista no comparteix, i que són extrapolables ja que arriba a tots els sectors productius. Els punts forts que se’n destaquen són l’arrelament territorial de les cooperatives, fundacions i associacions vinculades a l’ESS (en sintonia amb el global català) i les bones pràctiques en qüestions que tinguin un impacte ambiental (per sobre de la mitjana del país).
El 54% són dones
També és destacable el fet que de les 435 persones assalariades que tenen aquestes vint empreses, el 54,25% són dones; que les dones ocupen el 50% dels càrrecs directius i el 59% dels òrgans de govern. En canvi, hi ha poca perspectiva feminista, en àmbits com “la generació de continguts específics, fer una reflexió de rols, les tasques de representació pública”, etc., ha dit Laura Muixí, responsable del Pam a pam.
Interès per la banca ètica
La responsable de la diagnosi també constata que “en finances transformadores hi ha molta feina a fer”, en el sentit que tenen poca vinculació amb la banca ètica o cooperativa, per bé que hi manifesten interès (malgrat no oferir tots els serveis de la banca convencional). Una altra mancança que ha trobat de manera força generalitzada és el poc interès per les llicències lliures.
Muixí ha posat Coopsetània com a exemple de bones pràctiques de col·laboració entre cooperatives, “trencant la lògica capitalista” i com a via per “enfortir el mercat social català”, i finalment ha valorat l’aposta de les empreses de l’ESS per oferir “unes condicions laborals signes, amb una forquilla salarial més petita”, malgrat també constatar que en ser majoritàriament empreses petites, es donen càrregues laborals excessives.
