El primer ramat -en moltes dècades- de cabres transhumants ha arribat aquesta tarda al Penedès, concretament a Sant Quintí de Mediona, després de 17 jornades en què ha anat baixant a ritme pausat des del llac de les Bulloses, en jornades d’entre 4 i 20 quilòmetres diaris. El pastor Daniel Giraldo, de l’Alforja, acompanyat de Joan Rovira, de les Masuques, s’acosten ja a les 23 etapes programades per fer, per recuperar, el camí ramader de la Marina; camí ancestral de transhumància, que després de 282 km. recorreguts, l’1 d’octubre els portarà fins a Vilanova i Cunit. Allà hauran acabat de completar el camí, però encara els quedaran ben bé quinze dies més per menar el ramat fins a l’Alforja.
La jornada d’aquest dilluns, del Bedorc a Sant Quintí, ha estat curta, 13 quilòmetres. A primera hora de la tarda ja havien arribat, després d’haver reobert un camí que estava marcat, però les herbes havien tapat. També han hagut de fer tomb per trobar un pas per creuar la C-15, que no ha estat fàcil. Hi ha dies, però, que no acaben el viatge fins les 7.
Els ha anat a rebre, al costat del camp de futbol, bona part de la canalla del poble. No és habitual trobar-se un ramat de 90 cabres negres, de la raça murciana-granadina, a tocar de casa. De fet, a la majoria de pobles per on han passat han rebut acollides similars, fins i tot hi han fet tallers de munyir cabres, xerrades sobre l’os o el llop, o sobre com fer formatges. Els pròxims dies faran parada a Guardiola, les Cabanyes, Penyafel, el castell de Penyafort i Vilanova.
Les jornades transhumants són totes molt semblants i, alhora diferents. Llevar-se a 2/4 de 7 del matí, una hora més tard munyir les cabres, si hi ha temps es fan formatges i cap a les 9 enfilen el camí. Cap al migdia, parada per dinar, i al vespre es munta la cleda, amb les tanques que porta el camió d’intendència i, com diu Giraldo, arriba “el moment de les emocions: un moment tranquil, un got de vi, menjar, parlem de les emocions del dia, com ens sentim… és el moment que més enganxa de la transhumància”.
Un món millor
Per a Daniel Giraldo, fer de pastor no és un ofici, “és una manera de viure. Soc pastor perquè és el mitjà que tinc per arribar a l’autosuficiència i fer una societat més justa, més igualitària. Soc pastor perquè soc activista, qüestionem el sistema”. Explica que es parla de sostenibilitat i no entén que es portin ovelles d’Austràlia o llet de Finlàndia. Els infants del poble que s’apleguen al seu voltant li pregunten on viu, com es comunica amb la família, on defeca. I respon que viu en una balma, que alguns dies les seves filles l’acompanyen en la transhumància i que es poden comunicar amb la mirada, o amb el telèfon mòbil. I sobre les seves necessitats, deixa atònita l’audiència: “anar al wàter, prémer el botó i tirar vint litres d’aigua és una aberració, podent fer un forat a terra, després tapar i fer servir només dos o tres litres per netejar-se”. En aquest missatge de sostenibilitat que transmet, el pastor recalca que ell no mena un ramat de xais per engreixar i acabar a la carnisseria: és un ramat de cabres productiu, que dona llet, no són per sacrificar-les.
És el cinquè any que Giraldo fa la transhumància; mai cap altre viatge havia estat tan llarg, però sí més dur. Ara, el seu ramat, sota el seu guiatge i anar pasturant, buscant menjar, ha recuperat el camí de la Marina, amb el suport de voluntariat, dels ajuntaments que formen part de l’Associació del Camí Ramader de la Marina, d’ADFs. Avui dormirà en un espai cobert; hi ha dies que ho fa en tenda de campanya. Demà, a 2/4 de 7, començarà a la 18a etapa. Fer camí, caminar, és la seva manera de buscar un món millor.
