És la nostra una societat adormida pel fals empar d’un estat de benestar que ja no existeix? Sí, està clar. El palpable és que hem sofert un greuge a la nostra identitat com a éssers humans, a la nostra vida, a la nostra manera de pensar, i no sols a la nostra llibertat, sinó que hem vist com els nostres familiars més estimats han estat assassinats amb l’espasa de la corona del poder, el coronavirus, que no és altra cosa que l’abús de la supremacia del capital, que quan ha estat mancada d’elements com el factor econòmic i s’ha vist ofegada amb el sistema ambiental, ha hagut d’idear un atac químic amb unes substàncies a l’aire per destruir vides i tot allò que ja no els servia.
Així doncs, el més sospitós i criminalitzable de tot és el silenci que ningú no vol reconèixer als espais informatius. Ja era la idea comercial crear incertesa, les mascaretes, la possible vacuna, un gran increment de capital a les arques de l’Estat i que ningú sospités res. És massa clar, la nebulosa era massa espessa i la bèstia estava molt contenta i gens sorpresa. Quina colònia gasta míster Trump? No ho sé, com tampoc sabem si la idea va ser conjunta de l’estat americà i la Xina en experimentar-se l’atac a Wuhan. És clar que bona olor no fa. Més aviat com la classe porcina, que aquesta sí que té beneficis per l’alimentació, ja que tot és aprofitable i saludable i aquí ens hem d’aixecar i demostrar que estem en lluita.
“Se lo decimos en castellano: váyase, monstruo. Su final será mucho peor que sus asesinatos y usted, un simple gamberro sin cultura que cultivó su fortuna como vulgar hotelero y en negocios fraudulentos que multiplicó. Estamos en lucha y estamos contra usted, que los sueños de la historia le engullan para siempre”.
Ana Maria Lorente Millán
Vilafranca del Penedès