Jo no tinc la resposta a una pregunta de tanta envergadura. Qui la té? Però sí que em faig una altra pregunta: Creiem que l’autoritat és necessària? Sense embuts, sí o no?
Jo crec rotundament que sí. Crec en una autoritat democràtica, mesurada, resolutiva, àgil, sensible, eficaç…
No és autoritat el règim –posem per cas– de Corea del Nord o tants altres. Allò és simplement un esperpent repressiu. No és autoritat allò que actua de manera devastadora trepitjant drets de manera coercitiva. Allò és simplement força bruta, abús de poder.
Es diu que la democràcia avançada és el menys dolent dels sistemes socials inventats. També es diu que –ara per ara– el sistema capitalista no té alternativa. De fet, malgrat el seu desgast i després de moltes crisis, la caiguda del mur de Berlín, etc., continua vigent. Aleshores, el més intel·ligent que podem fer és lluitar perquè la democràcia funcioni i que el sistema productiu s’adapti als nous temps amb la intel·ligència artificial, la robotització i la crisi climàtica.
I tot això ho hem de fer amb una actitud valenta i constructiva:
– Denunciant les coses que no funcionin o les conductes que s’apartin dels interessos generals.
– Implicant-nos en moviments socials que cerquin el progrés i la justícia.
– Tenint confiança en les nostres forces i mantenint una actitud positiva i optimista.
– Valorant el que tenim per no caure en el negacionisme i el pessimisme absolut típic de les actituds cíniques i catastrofistes.
– Amb una mirada ampla que ens situï com a occidentals en un context socioeconòmic privilegiat respecte de la resta del món.
– Actuant de bona fe, sense por d’equivocar-nos. Només qui actua de mala fe té por d’equivocar-se.
Enfortint, en dues paraules, la cultura democràtica.
Rafa Higueras
La Granada
