El conseller Santi Vila va donar a conèixer dimecres l’informe de Política Lingüística, que ens deixa ben retratats. Només cal fer-ne una anàlisi superficial i relacionar quatre indicadors per constatar, amb desencís, la poca autoestima que tenim els catalans, i especialment els penedesencs, cap a un dels nostres signes d’identitat, com és la llengua catalana. Com s’entén, sinó, que hi hagi un 94,3% de la població resident a Catalunya que entengui la llengua pròpia del país; que un 73,4% respongui afirmativament a l’ambigua pregunta de si la coneix; i, en canvi –oh demolidor bany de realisme!– només un de cada tres penedesencs en faci un ús predominant (només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona estan pitjor)? És a dir, que podem entendre’l perfectament, però si quan anem al bar demanem directament Un cortado, por favor, només pel fet que les faccions del cambrer ens són alienes (sense ni tan sols donar-nos l’oportunitat de saber si ens entendrà), al capdavall el que estem fent és retirar de mica en mica de la circulació el català i anar-lo substituint per la llengua franca de l’Estat.
Així doncs, el conseller ja pot anar vantant-se tot cofoi que cada vegada hi ha més webs en català, o que més gent s’apunta a cursos per aprendre’l, o que cada cop hi ha més oients de ràdio en català; tot això està molt bé, sí, però l’ús social, que és el que realment compta, va de cap a caiguda, de manera que sisplau, deixeu-nos de vendre la moto i comenceu a fer alguna cosa més enllà de cursos, perquè si no d’aquí cent anys el català no passarà de ser una relíquia dels llibres.
Tanmateix, no tots els neulers se li han de carregar a l’administració. El ciutadà hauria de prendre consciència que les persones formem part d’una cultura, i que aquest és el llegat que ens van deixar i que és el nostre patrimoni. No el podem malmetre per desídia acomodatícia. Els catalans oriünds no podem dimitir de les nostres obligacions perquè aleshores, el vingut de fora no tindrà cap raó per implicar-se amb el que inicialment li és aliè.
Perquè el català sobrevisqui, ha de ser útil. Si cada cop ho és menys, ja podem anar plegant veles.
