L’any passat la taxa d’atur es va reduir a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf en 2.087 persones, el que representa el 8,33% menys. La millora del mercat laboral, encara que precari quant a sous i durabilitat dels contractes, es fa més explícit si es té en compte el període comprès entre 2012 i 2017, en què la xifra de demandants de feina s’ha reduït en 11.872 persones al Gran Penedès, un 34,07%. En els darrers cinc anys, l’Alt Penedès ha retallat l’atur un 38,05%; el Garraf ho ha fet un 36,38% i el Baix Penedès, un 28,45%.
Els municipis penedesencs que a 31 de desembre de 2017 tenien una taxa d’atur més alta eren els baixpenedesencs del Montmell (28,85%), Bonastre (21,61%); Santa Oliva (19,86%); la Bisbal del Penedès (19,82%) i, de l’Alt Penedès, Pontons (19,41%). Pel que fa a les tres capitals de comarca, el Vendrell finalitzava l’any amb una taxa del 17,39%; Vilanova se situava en un 13,76% i Vilafranca baixava fins al 12,24%.
La Federació Empresarial del Garraf-Penedès (FEGP) valora favorablement l’evolució estadística però manifesta la necessitat de perseverar en el foment de l’ocupació i la qualificació professional de les persones sense feina, en el sentit que “la indústria del Gran Penedès requereix persones preparades –amb perfils tècnics, sobretot– i no les troba a la nostra mateixa demarcació”. Així mateix, el sector dels serveis “demanda tipologies curriculars gens estranyes però difícils d’aconseguir”.
La patronal penedesenca demana als ajuntaments un major esforç per afavorir l’activitat empresarial i per potenciar la formació ocupacional.
Cal anar a buscar fora del Penedès els especialistes
El gerent de la Federació Empresarial, Isidre Also, explica que “el Penedès compta amb una indústria molt diversificada i amb un component tecnològic desconegut de veres”, en els sectors farmacèutic, de l’automoció i de l’embalatge industrial, agroalimentàries amb alt grau d’innovació, i totes elles amb “evidències d’alta competitivitat”. Tanmateix, el Penedès treu tot el profit del seu potencial ja que “totes” tenen un problema a l’hora de captar perfils adequats al processos de recerca, producció i manteniment, tant de component enginyeria com d’oficis tècnics.
Also argumenta que els centres d’FP del Penedès tenen problemes a l’hora d’omplir els cursos de rang tècnic (com ara electrònica, mecànica o mecatrònica) i les universitats més properes tampoc graduen prou enginyers com per satisfer la demanda de l’entorn més proper. “Paradoxalment, per tant, podríem dir que la demanda de perfils curriculars de nivell mitjà o alt supera en escreix la disponibilitat de persones qualificades”, fet que suposa “un dels grans frens al creixement industrial del Penedès i el Garraf”.
Pel que fa al comerç i el turisme, també es troben a faltar centres de capacitació i professionalització ja que “la formació ocupacional i la formació professional existents són del tot insuficients per cobrir la demanda, la qual cosa va en detriment de la qualitat dels establiments, que és “un altre dels grans problemes” que va en augment”.
