Aquesta setmana han sortit les dades sobre migracions internes en clau de país. Un estudi que intenta cartografiar, en la mesura del possible, com es mou la gent, d’on surt i cap on va, quines són les seves tendències migratòries.
Tot i que el titular de l’estudi sigui que les ciutats, les grans ciutats perden població, que estadísticament podria ser així, el problema de fons és un altre.
Si agafem el mapa que il·lustra l’estudi de l’IDESCAT, l’Institut d’Estadística de Catalunya, el fenomen que s’observa és un altre.
En concret les comarques que reben més població són les comarques que se situen a la segona i tercera corona metropolitana. Baix Penedès, Garraf, Vallès Oriental i la Selva són les comarques més destacades. I la majoria de la gent que ve a viure a aquestes comarques és gent de Barcelona i la primera corona metropolitana que cerca més qualitat de vida.
Però realment es buida Barcelona?, decreix la capital catalana? La resposta és no. Només cal passejar-se per la capital catalana per adonar-se del gran nombre de nous habitants que té. Una tipologia d’habitants que escapen a les estadístiques de l’estudi.
El que sí que podem afirmar és que el desplaçament de gent de Barcelona i la primera corona metropolitana el que fa és enfortir el procés de metropolitització que pateix Catalunya. Un procés produït per inèrcies barcelonines, metropolitanes i globals que tenen unes conseqüències en el conjunt del país, allò que entenem per Catalunya.
Comarques com el Baix Penedès, el Garraf, el Vallès Oriental i la Selva pateixen unes transformacions silencioses, aparentment neutres, que muten les seves característiques territorials i que acaben revolucionant les seves identitats.
En el fons el que existeix és una batalla entre la territorialitat barcelonina i el fet metropolità, contra la territorialitat catalana i la concepció de país.
La batalla està perduda. Que la majoria de la població del país visqui en els territoris on impera una lògica metropolitana fa que la transformació de Catalunya en una gran Barcelona sigui qüestió de temps.
Hi ha marge per donar la volta a aquesta tendència? Sí, si el Govern de la Generalitat de Catalunya tingués una concepció del país clara. Un model de país amb una territorialitat regional, amb una descentralització de poder regional i que cada regió pogués gestionar les seves tendències territorials. Només així podríem gestionar les forces centrípetes del procés de metropolitització provocat pels dinamismes de Barcelona.
Amb el model de país actual per part del Govern de la Generalitat, inexistent, la realitat és la que és, que Barcelona creix i que Catalunya desapareix, i sense fer soroll.
Jaume Casañas
Cunit
